Dorotea: trepitjant fort
Una filosofia pròpia en què tècnica i estètica van de la mà, en què estil i comoditat són inseparables.
Dorotea neix com a marca l'any 2000, després de treballar amb marques com Camper i Antonio Miró. Cadascun dels models és el resultat duna combinació entre creativitat i coneixement tècnic.
Parla'ns de tu i de la teva feina. On va néixer la teva vocació? Algun primer record?
Des de molt petita, com pels volts dels 12 anys, em fixava molt en el calçat que portaven les dones, ja que jo com a adolescent no trobava res que m'agradés… em trobava que l'estil o era molt de senyora o molt infantil. En aquella època no existien marques com Camper (que va ser la pionera en calçat juvenil) i les vambes només s'utilitzaven per a esport.
Un primer record? Doncs a la mateixa època recordo caminar per un carrer poc transitat i silenciós i caminar de puntetes perquè no s'escoltés el soroll de les meves sabates en caminar…
Què és el que més et satisfà de la teva feina? Algú del que et sentis especialment orgullosa?
M'encanta la creació de volums (formes i talons) i barrejar textures i colors.
Em sento especialment orgullosa de la creació de sandàlies… sempre són molt especials per les formes i els colors.
Com és el teu procés creatiu? Quines són les fonts d'inspiració? Alguna música especialment mentre treballes?
Doncs començo creant les formes que formaran part de la col·lecció i alhora dissenyo els talons i els volums de les soles. Simultàniament, vaig preparant cartes de colors i textures perquè quan ja dissenyi el modelatge sobre cada forma pugui combinar-ho.
Les meves fonts d'inspiració són tot el que m'entra per la vista… dones pel carrer, pel·lícules que veig, museus i exposicions que visito i la natura pels colors.
Utilitzo tota mena de música depèn del dia i el moment, des del jazz, rock, música clàssica o de mantres… i sempre m'ha acompanyat radio3 des de fa moltíssims anys i els seus magnífics programes.
Color, llibre, pel·li i disc favorits. Per aquest ordre!
Verds, turqueses i roses pal. No em puc quedar només amb un color!
L'oblit que serem d'Héctor Abad Faciolince
Dersu Uzala d'Akira Kurosawa
Com a cançó diria Love Song d'Adele, però com a discos m'encanten els de James Taylor (els quals em transporten a la meva infantesa) o Max Richter amb Blue Note. I, per descomptat, mai no poden faltar The Smiths.
És casa teva reflex de qui ets? Explica'ns a què fa olor, el teu racó favorit, el teu objecte decoratiu o moble fetitxe, si atresores alguna col·lecció… I si tens mascota, presenta'ns-la!
Totalment, casa meva és reflex de qui sóc. La meva casa fa olor de les espelmes que encenc, de vegades a bergamota, altres a essència de figa…
El meu racó favorit és tombar-me a la chaise longe, heretada dels meus avis, submergint-me entre coixins de colors.
Els meus objectes preferits són les teteres de ferro japoneses i la col·lecció de ceràmica d'Helena Rohner… sí, faig una col·lecció de teteres! i sí que tinc una mascota… el meu estimat gat Max que té 3 anys.
Si poguessis comprar-te qualsevol cosa ara mateix i emportar-te-la a casa, quina seria? Qualsevol cosa!
Ufff… doncs una butaca vintage o d'arquitectes com Alvar Aalto, Mies Van der Ronher o Corbusier. En concret, el LC2.
Un pla a casa sempre inclou…
Un ric sopar amb amics.
Tens algun plat estrella?
Les postres alemanyes de la meva àvia.
Quin és el teu lloc preferit a la teva ciutat? I a l'estranger?
A Barcelona m'encanta anar a la platja a primera hora per meditar per començar el dia.
Hi ha tants llocs a l'estranger! Però adoro Àsia… Japó, Tòquio…
Cosa que ens vulguis explicar i que no t'haguem preguntat. Parla ara o calla per sempre!
No, callaré doncs.
