Nuria Blanco, quan cada plat té la seva història
Una destacada artista que, des del taller de ceràmica, crea vaixelles pintades a mà.
Nuria va néixer a Madrid fa poc més de 40 anys, i després de finalitzar els seus estudis de Belles Arts a la Complutense, especialitzant-se en Gravat i Estampació, no ha deixat d'experimentar amb el dibuix, el gravat, la pintura, la fotografia… Al llarg dels anys, ha sorprès amb exposicions notables i ha rebut nombrosos reconeixements per les seves precioses peces de ceràmica.
En aquesta entrevista, parlem amb ella sobre aquestes deries fetes ceràmica, que és el seu tema, i entrem una mica a casa, que és el nostre.
Parla'ns dels teus inicis. On va néixer la teva vocació?
Des de ben petita ja m'encantava dibuixar. El meu pare cada diumenge em portava a un museu diferent i recordo la meva fascinació per les pintures del Museu del Prado o la meva primera exposició de Monet a la Fundació Juan March. Però qui va animar els meus pares a apuntar-me a classes de pintura amb tan sols 8 anys va ser la meva professora de l'escola Maria Fernanda…
Què és el que més et satisfà de la teva feina com a ceramista? Algú del que et sentis especialment orgullosa?
M'encanta veure la meva feina exposada en una taula ben muntada o en una paret després de fer un mural de plats personalitzat. Dels treballs que més orgullosa em sento són els murals de grans dimensions que vaig fer per als restaurants Jaleo de José Andrés als Estats Units i Casa Macareno a Madrid, o un de 5 metres per a una casa a Mèxic i un altre de molt especial que explicava la història d'amor dels meus clients i que està penjat a la seva cuina.
Em diverteix fer composicions de molts plats que van units creant un dibuix.
Com és el teu procés creatiu? Quines són les fonts d'inspiració? Alguna música especialment mentre treballes?
El meu procés creatiu sempre comença recollint un munt de referències a qualsevol lloc. Fotos, llibres, internet, xarxes socials… les vaig arxivant en una carpeta d'idees i després les trasllado a esbossos o directament al plat. M'inspira molt la natura i tot allò antic.
Per treballar m'agrada escoltar Billy Holliday o Nina Simone. També sóc addicta als podcasts.
Color, llibre, pel·li i disc favorits. Per aquest ordre! ;D
Color: Vermell.
Llibre: Tòquio ja no ens vol de Ray Loriga.
Peli: Memòries d'Àfrica.
Disc: Roseland NYC Live de Portishead.
És la teva casa reflex de qui ets? Explica'ns a què fa olor, el teu racó favorit, el teu objecte decoratiu o moble fetitxe, si atresores alguna col·lecció… I si tens mascota, presenta'ns-la!
M'encanten els objectes i envoltar-me de coses boniques. Casa meva i el meu taller en són un clar reflex, crec que tot el que tinc és molt personal i reflecteix els qui som el meu xicot i jo, que la veritat és una sort perquè tenim gustos molt semblants.
M'encanta col·leccionar records dels meus viatges i comprar mobles antics i obres d'art. La meva casa fa olor de l'ambientador de terracota de melogrà de Santa Maria Novella i de les flors fresques que hagi comprat.
El meu racó preferit de la casa és la taula rodona del saló que tinc enganxada a la finestra plena de plantes i amb unes impressionants vistes de Madrid des d'un desè pis.
El meu objecte fetitxe és un quadre de Pat Andrea que presideix el menjador i moble… un llum de peu vintage que vaig heretar del meu amic Gustavo i que he portat amb mi a totes les meves mudances.
Col·lecciono llapis i tasses de tot tipus que he anat recopilant en mercats ambulants, museus i que considero especials, antigues o diferents. No hi ha viatge en què no torni amb una tassa i un llapis a la maleta.
Tinc dues gosses, Antònia i Dub, de 8 i 12 anys que el meu xicot va adoptar a la gossera.
Si poguessis adquirir qualsevol cosa ara mateix i emportar-te-la a casa, quina seria? Qualsevol cosa!
Una obra de Louise Bourgeois.
Un pla a casa sempre inclou…
Una taula bonica ben posada amb flors.
Tens algun plat estrella?
La meva recepta estrella és el bullit madrileny. M'encanten les receptes que porten moltes guarnicions i on puc mostrar les meves vaixelles en diferents formats i que vagin units, que és la característica principal de la meva feina.
Quin és el teu lloc preferit a la teva ciutat? I a l'estranger?
A Madrid, el Parc del Moro. A París, Le Marais.
Després de 16 col·leccions, puc demostrar que quan alguna cosa té ànima i qualitat continua agradant.
Cosa que ens vulguis explicar i que no t'haguem preguntat. Parla ara o calla per sempre!
Doncs m'agradaria explicar-vos que aquest any 2023 ha estat el desè aniversari de la meva marca, una cosa del que em sento especialment orgullosa ja que és un món molt difícil.
No només perquè emprendre a la ceràmica i tenir el teu propi negoci és complicat sinó perquè és un camp que es mou molt per les modes. Avui et poses de moda i tothom et truca per a tot i estàs a tot arreu i després de sobte la teva feina sembla que deixa de ser vàlid.
Tot i així jo he lluitat per demostrar després de 16 col·leccions que quan alguna cosa té ànima i qualitat pot seguir agradant, i el més important, en puc continuar vivint. Tant de bo segueixi transmetent l'entusiasme pel que faig cada dia molts anys més.
