Mireia Ruiz, viure i crear a tot color
Una artista plàstica que transforma cada llenç en un diàleg vibrant de colors i formes.
Des del seu estudi a Barcelona, la Mireia barreja tons que capturen emocions, i en aquesta entrevista ens explica com aquests colors no només adornen, sinó que narren històries. No et perdis la perspectiva única que combina art, ecologia i un toc màgic de nostàlgia vuitanta. Submergeix-te al seu món!
Parla'ns de tu i de la teva feina. On va néixer la teva vocació?
Sóc artista plàstica i visual, nascuda a Barcelona. He exercit com a directora d'art i actualment estic centrada a la meva faceta artística.
El meu treball està molt lligat a l'expressió del color com a eina comunicativa ia la composició geomètrica. La meva obra es basa en el plaer que em provoca combinar colors, els seus tons, freds i calents, neutres i saturats, no tinc barreres… És curiós com el meu estat d'ànim es plasma en aquell mateix moment, en què faig un pacte de colors davant del llenç en blanc.
La meva relació amb el color ve de petita, una infància immersa a l'estètica dels anys 80, això marca la meva carrera i s'expressa en els meus treballs. Recordo que la meva mare insistia molt en la combinació de colors a la meva roba, els meus mitjons havien d'anar combinats amb la meva samarreta i així amb tot. També vaig tenir èpoques que vestia completament de blau, de vermell o de rosa.
El color exerceix un poder comunicatiu i un missatge positiu en la meva personalitat que intento que es reflecteixi a la meva feina.
M'apassiona pintar des de sempre. M'agradava «jugar a pintar», cosa que no entenien la majoria dels meus amics. El primer record que em va marcar, va ser amb la meva àvia materna, que cada estiu pintava tots els testos del jardí. Era una experiència màgica de veure com el color podia transformar l'entorn.
Què és el que més et satisfà de la teva feina? Algú del que et sentis especialment orgullosa?
M'agraden especialment les obres que faig amb collage de fustes. Són fustes que recicle, ja que les trobo pel bosc, pel carrer o d'un fuster que em deixa recollir els sobrants de la feina. És una manera especial de donar una segona vida a aquestes restes i transformar-les en art.
Una obra que representa aquests collage va ser exposada recentment a Suïssa i es diu “Troballes”. En català, “treballs” és el plural de “troballa” que significa “troballa” o “descobriment”. Ve del verb “trobar”, que significa “trobar”.
Les peces de fusta que componen l'obra són el resum d'aquestes trobades amb el material i els encaix com si fos un joc de tetris. “Treballs” és transformar el que és ordinari en una cosa significativa.
Com és el teu procés creatiu? Quines són les fonts d'inspiració? Alguna música especialment mentre treballes?
El meu procés creatiu neix en l'elecció de la gamma cromàtica que és un dels moments més importants i que depèn de com em senti i què vull transmetre. Li dono una importància superior i és un dels moments més excitants per a mi.
La meva dosi d'inspiració és a tot arreu, pel carrer, als museus, etc. Però hi ha un lloc que visito cada setmana: és un mercat de segona mà a Barcelona, Els Encants a prop del museu de Disseny Dhub. Aquest lloc permet veure la quantitat d'objectes que crea l'ésser humà, de tot arreu del món i de totes les èpoques. És molt interessant observar cada parada, plena de mil objectes sense connexió, i molts són objectes oblidats esperant una segona oportunitat. D'aquí en compro molts que després faig servir a les meves obres i fotografies, és una manera de reciclar i consumir d'una manera més responsable.
La música m'acompanya quan treballo, sempre ritmes alegres que em facin ballar.
Color, llibre, pel·li i disc favorits. Per aquest ordre! ;D
És casa teva reflex de qui ets? Explica'ns a què fa olor, el teu racó favorit, el teu objecte decoratiu o moble fetitxe, si atresores alguna col·lecció… I si tens mascota, presenta'ns-la!
Realment el reflex de qui sóc és el meu estudi, on treballo. El meu racó favorit és la meva prestatgeria on exposo algunes de les meves obres i objectes peculiars que guardo.
Tinc un motlle d'una dentadura que em té fascinada i el quadre que vaig fer amb tres anys, “El senyor dels globus”.
El meu moble fetitxe és un tamboret al qual tinc un afecte especial. És disseny de Curro Claret en col·laboració amb la Fundació Arrels. La peça està feta per membres d?Arrels Barcelona, persones que han estat al carrer i estan en risc d?exclusió social. La intenció és involucrar els participants en el procés de creació, oferint una oportunitat per ajudar a recuperar-los.
El meu espai fa olor d'una barreja de pintura i fusta, encara que acostumo a encendre alguna espelma amb una aroma a vainilla, m'agraden les olors dolces.
No tinc mascota, 🙁
Si poguessis comprar-te qualsevol cosa ara mateix i emportar-te-la a casa, quina seria? Qualsevol cosa!
Em compraria la Dining Windsor Chair de Wilkinson & Rivera
Un pla a casa sempre inclou…
Amics, un bon menjar, i sobretaula llarga.
Tens algun plat estrella?
M'encanta un bon arròs caldós de marisc.
Quin és el teu lloc preferit a la teva ciutat? I a l'estranger?
El meu lloc favorit de Barcelona és el mercat dels Encants, m'encanta, vaig cada dissabte.
Em va agradar molt El Moderna Musset de Stockholm que vaig visitar aquest estiu.
Cosa que ens vulguis explicar i que no t'haguem preguntat. Parla ara o calla per sempre!
Sempre m'agrada citar com a referent Hilma af Klint/(1862-1944), pintora sueca i la veritable pionera de l'art abstracte. La que hauria de compartir espai als llibres d'art amb Kandisnky… Es guanyava la vida amb l'art figuratiu, els paisatges i els retrats. Però va començar a pintar uns quadres simbòlics, amb geometries abstractes, etc. Una cosa que a l'època ens es va comprendre i la van rebutjar a les galeries que va visitar. Finalment va guardar aquesta feina i va dir que només es podia ensenyar passats 20 anys de la seva mort. Ella és un exemple per a mi, per la seva experiència, per la seva feina i la seva història com a dona a l'art.
