Una dissenyadora pura raça: Arminda Carbonell
Arminda Carbonell és una creativa que transforma el disseny amb passió, experiència i visió futurista.
En aquesta entrevista, conversem amb Arminda Carbonell, la ment creativa darrere de la identitat corporativa de Monapart i una destacada dissenyadora amb més de 20 anys de trajectòria en disseny UX/UI i branding. Parlem sobre el procés creatiu, les fonts d'inspiració i com la llar reflecteix la filosofia de vida.
Parla'ns de tu i de la teva feina. On va néixer la teva vocació?
Sóc Arminda Carbonell, dissenyadora, experta en marca, experiència d'usuari i disseny d'interfície UX/UI. Amb més de dues dècades a l'àmbit del disseny i la comunicació, vaig iniciar els meus estudis en disseny quan encara era una disciplina poc coneguda, molt abans de la famosa frase “estudies o dissenyes?” Un professor va destacar el meu talent per al disseny, i això em va motivar a fer els estudis.
En acabar els meus estudis, vaig començar a treballar. Recordo com t'apuntaves a les llistes d'ocupació de l'ADG-FAD i et trucaven l'endemà… Vaig començar en un petit estudi de disseny i il·lustració, a l'època del Letraset, tremend! La professió ha evolucionat molt en tecnologia i especialització. Aviat vaig fer el salt a les agències de publicitat com a Directora d'Art. Als 90 i 2000, treballar en una agència de publicitat era emocionant i intens: els pressupostos en inversió publicitària eren molt alts, es vivia bé, encara que era difícil veure el sol i suposava portar una vida frenètica. Vaig passar per agències com Lorente Grupo de Comunicació, McCann Erickson o El Laboratorio, i més tard en agències digitals com Herraiz&Soto i DoubleYou.
Actualment, dirigeixo el meu propi estudi, L'estudi de l'Arminda, on col·laboro amb agències i treballo directament amb clients, que és el que més m'agrada.
"Actualment, estic explorant l'ús de la intel·ligència artificial generativa en disseny, investigant com pot potenciar la creativitat i aportar solucions visuals innovadores."
Què és el que més et satisfà de la teva feina?
Contínuament cal estar evolucionant, i això és una cosa que em satisfà enormement, encara que també genera certa angoixa. Actualment, és impossible adquirir tot el coneixement que voldries. La nostra professió està en constant canvi i adaptació, i mantenir-se al dia és un repte: cada any cal aprendre noves maneres de treballar. Ara mateix, per exemple, exploro l'ús de la IA generativa en disseny, investigant com pot potenciar la creativitat i aportar noves solucions visuals.
Em sento orgullosa dels projectes que funcionen a nivell humà, aquells en què et complementes amb les persones amb qui treballes i tot flueix. Aquests són els projectes amb què la vida et premia.
Com és el teu procés creatiu? Quines són les fonts d'inspiració? Alguna música especialment mentre treballes?
T'has de posar al lloc de la teva audiència o del públic al qual vols comunicar-te i preguntar-te: Qui són? Què volen? Què puc fer per millorar la vida? Com captar la vostra atenció? Totes les respostes han de tenir harmonia, una idea i un enfocament clar.
Les meves fonts d'inspiració en el disseny i la Direcció d'Art són els clàssics: Louis Danziger, Paul Rand, Saul Bass, Milton Glaser, Ivan Chermayeff, Josef Müller… uff!, hi ha molts grans referents, i hi ha l'essència del disseny. Formes simples i idees senzilles. Com va dir Paul Rand: "El disseny és simple; per això és tan complicat".
Depèn del dia i del que estigui fent, però acostumo a escoltar música o ràdio de fons mentre treballo.
Color, llibre, pel·li i disc favorits. Per aquest ordre! ;D
Molt difícil escollir-ne només un/a, però posaré el primer que em vingui a la ment:
És casa teva reflex de qui ets? Explica'ns a què fa olor, el teu racó favorit, el teu objecte decoratiu o moble fetitxe, si atresores alguna col·lecció… I si tens mascota, presenta'ns-la!
Em temo que sí, encara que cada cop sóc més minimalista. Abans acumulava molts llibres, objectes fetitxe, peces de disseny, antiguitats i més, però després de mudar-me diverses vegades, m'he anat desfent de gairebé tot. La veritat, allibera força; deixes de sentir aferrament. Cada cop dono més espai a les experiències i menys a les pertinences.
Tot i així, segueixo tenint força llibres i guardo algunes coses: algun pòster dels 80 i 90; una col·lecció de llapis savi molt antiga dels 20's, amb algunes pàgines emmarcades; articles de broma que comprava de petita a la Industrial Bolsera. També tinc fotografies de García Alix, Christine Spengler o Miquel Àngel Nalda, a més de dissenys propis i fotos de viatges en família.
Si poguessis comprar-te qualsevol cosa ara mateix i emportar-te-la a casa, quina seria? Qualsevol cosa!
Una hamaca de mil colors i una planta enorme per al jardí.
Un pla a casa sempre inclou…
Una pel·lícula clàssica amb la meva filla.
Tens algun plat estrella?
A casa sempre cuina ell, però quan toca fer Escudella i carn d'olla o amanides variades, sóc jo la cuinera.
Quin és el teu lloc preferit a la teva ciutat? I a l'estranger?
Casa meva i passejar sense rumb per Barcelona, sempre es descobreix alguna cosa nova.
A l'estranger, El Parc Nacional de Rio Dulce a Guatemala, em va impressionar molt el recorregut des del Llac d'Izabal fins a Livingston. És un riu amb una profunditat de 50m, dins una enorme esquerda que separa dues muntanyes i travessant un sistema aquàtic de manglars impressionant, fins i tot vam veure un manatí.
En llocs així, el món que t'envolta es concentra en tu, i entens que hi ha una cosa superior: el planeta on vivim.
