A casa de Bernard Benbassat
Bernard Benbassat és xef i francès, dos adjectius que s'emporten tan bé com l'oli i la sal, amb una passió per l'Àfrica i la macrobiòtica. És clar, té molts altres adjectius: professor, amic, passejant, sensible, natural, apassionat, fidel, inquiet, obert…
Bernard Benbassat és xef i francès, dos adjectius que s'emporten tan bé com l'oli i la sal, amb una passió per l'Àfrica i la macrobiòtica. És clar, té molts altres adjectius: professor, amic, passejant, sensible, natural, apassionat, fidel, inquiet, obert…
Va arribar a Espanya fa 27 anys, una mica a contrapèl, però el país el va anar embriagant a poc a poc fins al punt que avui no s'imagina vivint a cap altre lloc. A Barcelona va trobar un brou de cultiu per a les noves tendències gastronòmiques; en aquells anys de Naranjito, la Comtal era una ciutat en plena transformació i adaptació a la modernitat europea i Bernard va posar les mans a la massa. Avui li sembla la millor ciutat del món per passejar i en Bernard gairebé sempre posa rumb al Mercat de la Boqueria o al de la Concepció, per raons òbvies.
Porta 35 anys a la restauració professional de forma molt intensa, dividint el seu temps entre la direcció de cuina (Restaurant Duran-Duran, La Cúpula, Saló Rosa, Hoffman, Joel Robuchon***, Jamin a París…), el assessorament a restaurants i escoles (va ser el director de l'Acadèmia Hoffman durant deu anys), la participació a viatges gastronòmics i fires d'hostaleria internacionals, la col·laboració amb premsa especialitzada i mitjans de comunicació, i des de fa uns anys, l'organització de tallers de cuina macrobiòtica mitjançant un mètode pedagògic revolucionari en aquesta disciplina.
Ens obre les portes de casa seva i de seguida veiem com la seva professió es fa evident. No només pels quadres, els llibres, els elements decoratius… Sinó perquè no té una cuina, com la resta dels mortals, en té dos. Una cuina «normal» i un obrador per a rebosteria. Oh.
Sembla una contradicció que un xef francès es passi a la macrobiòtica, oi? Però ell assegura amb vehemència que no ho és: «Som el que mengem» afirma, «la macrobiòtica és la forma més intel·ligent d'alimentar-se». I la veritat, si ens parem a pensar, la majoria no tenim ni idea del que mengem, de com ens afecta i més encara, si ens convé. Estàs preparat per caure en la seducció de la macrobiòtica?
