Un narrador visual: Roger Gual i l'art de construir històries
Una conversa amb el director i guionista català sobre inspiració, equip humà i la llar com a refugi personal.
En Roger Gual és guionista i director de cinema i televisió amb més de dues dècades de trajectòria. El seu nom està lligat a històries amb ànima i ficcions sòlides que sota la pell, des de l'impacte de la seva òpera prima Sala de fumadors (amb la qual va guanyar un Premi Goya) fins a la direcció de grans èxits de plataforma com El desordre que deixes o Mà de ferro. Però avui, més allá de la seva carrera, volem endinsar-nos en el seu món més íntim: el seu procés creatiu, les seves fonts d'inspiració i la seva manera de viure. Perquè, tal com ell mateix assegura, l'espai que habitem també té el poder d'emocionar.
Parla'ns de tu i de la teva feina. On va néixer la teva vocació?
Treballo en el món audiovisual des de fa més de 20 anys. No sé exactament on va néixer la meva vocació, però sempre m'ha agradat explicar històries, sobretot des de la ficció —pel·lícules, sèries—. És el que sé fer i el que més gaudeixo, especialment el procés de creació.
En les meves pel·lícules acostumo a escriure el guió jo mateix, mentre que en sèries he treballat més en projectes d'encàrrec. Però on realment em sento còmode és en el rodatge, al set. És el lloc on puc dirigir actors, aportar els meus trucs, i aconseguir que una història s'expliqui d'una manera real, veraç, que emocioni l'espectador. Al final, això és el que tots els directors busquem.
Què és el que més et satisfà de la teva feina?
El que més em satisfà és la part humana: el tracte amb l'equip, amb els actors. Fer una pel·lícula o una sèrie implica coordinar molta gent —normalment entre 80 i 100 persones per projecte— i conviure amb això és el que més m'agrada.
Tot i les llargues jornades, moltes vegades de nit, hi ha una gran satisfacció a veure el resultat final. I a saber que s'ha tirat endavant gràcies al treball col·lectiu.
Com és el teu procés creatiu? Quines són les fonts d'inspiració? Alguna música especialment mentre treballes?
La inspiració és molt relativa.
Sempre recordo aquella frase atribuïda a Picasso: “Que la inspiració t'agafi treballant”.
I és força certa. És clar que a vegades se t'acut una idea brillant, però el més important és dedicar-li temps, ser constant i ser-hi quan hi has de ser.
Intento mantenir-me al dia, veure moltes sèries, pel·lícules, escoltar música, anar al cinema, al teatre, a exposicions… Tot això alimenta. També m'inspiren els llibres, el teatre…
Pel que fa a la música: m'agrada tenir sempre alguna cosa sonant. És una cosa que m'acompanya des de sempre i que omple l'espai d'energia, d'emoció, de ritme.
Color, llibre, pel·li i disc favorits. Per aquest ordre! ;D
La teva casa parla de tu? Explica'ns què la fa especial: a què fa olor, quin racó et fa sentir més a casa, si hi ha cap objecte que no canviaries per res... I si tens mascota, presenta-la'ns també!!
La primera paraula que em ve al cap quan penso en casa és amor. És el meu lloc: on hi ha la meva parella, els meus fills i també el meu gos. La vaig construir fa ja deu anys juntament amb un amic arquitecte, i hi vam posar moltíssim afecte. Avui continuo sent molt feliç vivint-hi.
Hi ha coses que la fan molt meva. Per exemple, l'olor: a l'estiu fa olor de gessamí mediterrani, perquè tinc una planta al pati de baix que omple tot l'aire amb aquesta aroma tan particular. És una olor que em transporta a moments tranquils, a nits càlides, a vida a casa.
Si poguessis comprar-te qualsevol cosa ara mateix i emportar-te-la a casa, quina seria? Qualsevol cosa!
Un sofà nou. Però bàsicament… tinc tot el que vull.
Un pla a casa sempre inclou…
Incloure menjar. Una pel·lícula clàssica amb els meus fills. Posar música simplement, i obrir un vi... Coses bastant senzilles.
Tens algun plat estrella?
Els arrossos.
Tens algun objecte o racó que sentis molt teu? Alguna cosa que hagis dissenyat, que t'acompanyi en el dia a dia o que tingui una història especial.
Hi ha diversos objectes que m'identifiquen, però si hagués de triar-ne un, diria la taula on treballo. És un tauler de fusta sobre uns cavallets que vaig dissenyar jo mateix, juntament amb el meu amic arquitecte. La vaig dibuixar, la vaig pensar, i m'acompanya des de fa anys. Passo moltes hores assegut allà, escrivint, preparant projectes… És un espai molt meu.
També vam dissenyar junts una prestatgeria enorme, que ocupa una part important de la casa. Allí hi ha tots els llibres meus, i per a mi això té un valor especial. És un racó que resumeix bé qui sóc i quines coses m'acompanyen sempre.
