Núria Moliner, l'arquitectura com a tercera pell
Parlem amb ella sobre arquitectura i habitatge, el principal escenari de la nostra vida i la nostra tercera pell.
Núria Moliner és arquitecta, comunicadora, música i ecologista. Si algun d'aquests temes és del vostre interès, l'haureu vist a la sèrie documental “Animals arquitectes” a 3Cat, al programa “Escala Humana” TVE o en les nombroses col·laboracions en festivals, congressos o premsa. O potser l'has tingut de professora de Teoria de l'Arquitectura a l'ETSAB (UPC), o has gaudit algun dels seus concerts amb la banda Intana o amb Delafé i les Flores Azules. Un no parar.
[P] En una entrevista recent afirmaves que "Si coneixem millor l'arquitectura prendrem millors decisions. Especialment a l'hora de llogar o comprar un habitatge".
[R] És una pena que no es parli més d'arquitectura, disseny o interiorisme a les escoles. És una carència i un error enormes perquè l'arquitectura, com a escenografia de les nostres vides, ens defineix com a societat i cultura, influint en les nostres decisions quotidianes.
Si no sabem res d'arquitectura, com podem valorar si un habitatge s'adapta a les nostres necessitats? Com es pot saber si la il·luminació d'un habitatge és òptima? Coneixem els materials de què està feta? Si entenem l'arquitectura com a part de la nostra cultura tindrem més eines per prendre decisions millors a l'hora de trobar la casa dels nostres somnis.
"L'arquitectura és l'escenografia de les nostres vides, ens defineix com a societat i cultura, influint enormement en les nostres decisions quotidianes."
Què és important per a tu a una casa?
M'he mudat moltíssimes vegades i ha estat tot un aprenentatge per aprendre què necessito i què no. Per sobre de tot, m'agrada que l'habitatge tingui molta llum natural; durant anys vaig viure en un pis fosc perquè m'importava més la ubicació que com era el pis per dins… Vaig viure també en un pis molt sorollós i ara és clar, també valoro molt el silenci.
Pel que fa a textures i materialitats, he anat canviant. Em segueix agradant molt l'arquitectura tradicional de Barcelona, amb els terres hidràulics, els sostres alts amb bigues de fusta… i crec que això s'ha de preservar perquè els pisos conservin la seva identitat. Per això sóc una gran defensora de la rehabilitació més que no pas de l'obra nova, perquè l'obra nova en general està molt estandarditzada, molt globalitzada i no reflecteix la identitat d'on s'ubica. Si anem perdent identitat patrimonial pel camí, anem perdent cultura.
M'agraden especialment els pisos antics que han estat rehabilitats mantenint els elements d'origen amb gust sense renunciar a les materialitats del moment o al llenguatge arquitectònic del present. Per sobre de tot m'agraden llocs amb molta personalitat. Intento viure en pisos amb identitat pròpia, espais especials i únics que m'interpel·lin i no en pisos estàndards que s'han fet seguint criteris estrictes de rendibilitat econòmica, amb acabats mediocres i materials sintètics per a un mateix model de família o estil de vida, sigui el que sigui això avui dia.
La rehabilitació és el present i el futur de larquitectura?
Totalment, i especialment en teixits densos i consolidats com les ciutats europees. A Europa hi ha un parc edificat vellíssim i per això rehabilitar-ne és una necessitat perquè és més sostenible que construir des de zero i més si es rehabilita amb consciència energètica.
"La rehabilitació és el present i el futur de l'arquitectura, especialment en teixits densos i consolidats com les ciutats europees."
La rehabilitació també és una oportunitat no només com a transició cap a un entorn més ecològic sinó també com a forma de reconnectar amb la identitat, la cultura i el patrimoni del lloc. A més, ara hi ha moltíssims fons europeus disponibles per així complir amb els objectius 2030-2050. Es preveu que això ocuparà un terç dels arquitectes!
El 2021 vas donar una ponència sobre l'habitatge del futur, quina és la teva desideratum sobre això?
L'habitatge del futur crec que hauria de ser autosuficient més que sostenible (paraula que ja està desproveïda del seu significat veritable), i ser un mecanisme integrat a l'ecosistema del qual forma part. Imagino un habitatge que recupera l'arquitectura vernacular, que entén el lloc i el clima on rau i que es construeix amb materials locals però que alhora incorpora els avenços tecnològics del present per fer-lo encara més autosuficient. Crec que aquest és el tema de l'habitatge del futur i que és especialment important a les ciutats.
Crec que la ciutat s'ha de convertir més en selva tot i que inevitablement relacionem ciutat amb formigó. Vaig formar part del consell assessor de l'Ajuntament de Barcelona en el projecte de la superilla al c/ Consell de Cent que va ser guanyat per Cierto Estudio [accediu a la entrevista a Cert Estudi que vam fer a Monapart el 2020]. És molt significatiu el fet que un equip de sis arquitectes millennial guanyés un concurs internacional anònim per pensar com ha de ser la ciutat al s. XXI.
«Crec que la ciutat s'ha de convertir més en selva malgrat que inevitablement relacionem ciutat amb formigó.»
El lema del projecte era precisament “caminar des del centre”, tota una declaració d'intencions que posa els veïns al lloc on ara hi ha els cotxes. Crear espais agradables i saludables que van més enllà de mers llocs de trànsit per anar d'un lloc a l'altre, o per consumir o produir sinó espais per estar, llegir, jugar, relacionar-te… La idea és al final un espai públic que s'assembla a un espai domèstic.
És casa teva reflex de qui ets?
Casa meva és un retrat fidel de qui sóc. Sempre poso notes de colors molt vius, com quan em vesteixo. Al final, la roba també és un habitatge, és la segona pell que ens envolta i que habitem i que ens interconnecta amb el nostre entorn.
«La roba és la segona pell que habitem. L'habitatge és el tercer.»
No col·lecciono res però sí que m'agrada guardar objectes dels meus viatges, records… i els exposo en petits altars a casa.
I a les meves mudances sempre m'emporto les plantes… Casa meva és una mica selva.
Creus en la domesticitat ampliada al barri, carrer, places…?
Durant 8 anys vaig viure al barri de Gràcia [accediu al nostre article sobre la cerca de pis a Gràcia] i m'he implicat en el teixit associatiu, en l'organització veïnal que decora els carrers per a les famoses festes del barri… és a dir, no concebo l'habitatge sense el vincle inseparable amb la comunitat i l'entorn immediat. M'agrada conèixer els veïns i saludar-los pel nom, conèixer bé el comerç local, etc. Em vaig criar a Badalona, una ciutat on el centre és com un petit poble i això lògicament m'hi ha influït. Poder viure en aquesta escala de poble dins de la gran ciutat és ideal.
Com veus Barcelona?
Hi ha vegades que estic força pessimista perquè pateixo ansietat climàtica i veig que es prenen moltes decisions que no són coherents amb la conservació del medi ambient. Encara que també celebro les iniciatives que conec gràcies a la meva feina i que avancen cap a un urbanisme més conscient.
Estem avançant molt, però aquests canvis d'entrada generen escepticisme o oposició. La gent es queixa que a la ciutat cada cop és més difícil anar amb cotxe…. però està demostrat que cada segon més que dura el semàfor en vermell és un % de gent que opta per un altre tipus de mobilitat més sostenible i saludable. Per què a Copenhaguen la gent va tant amb bici? És perquè són més ecologistes que ningú? És perquè són més sans? No. És perquè el recorregut amb bici del punt A al B és el més ràpid de tots amb diferència, i això no és casual, és perquè hi ha hagut urbanistes que ho han decidit així. És important que aquesta consciència vagi calant i ens anem adaptant tots fins assolir l'ideal de la ciutat dels 15 minuts (tots els serveis a menys de 15' a peu) i el territori dels 45' (recorreguts amb tren).
On vas néixer la teva vocació per l'arquitectura? Algun primer record?
De petita m'agradava l'arqueologia, però després em vaig anar interessant més a l'arquitectura del present que a la del passat. A més, sempre em van agradar les disciplines artístiques i creatives tant com les tècniques i per això vaig buscar una disciplina que equilibrés els dos hemisferis cerebrals: la part tècnica i racional al costat de la part més passional i artística. Per mi aquí rau la bellesa de l'arquitectura.
Un dels meus primers records és el primer dia que vaig agafar un llapis, la meva família diu que vaig embogir. I hi ha foto!
Quins arquitectes són els teus referents?
Peter Zumthor i la seva arquitectura humil, que treu la màxima bellesa de la materialitat i dels espais. També Eileen Gray, dona pionera amb una història increïble que va materialitzar els conceptes del moviment modern a l'espai domèstic cosa que ningú havia aconseguit fer.
Admiro també els arquitectes d'aquí que tenen una posició molt rupturista com la Cooperativa d'Arquitectes Lacol, que ha fet el primer edifici dhabitatge cooperatiu amb cessió dús a Barcelona ia més està construït en fusta.
Què és el que més t'agrada de la teva feina? Alguna cosa del que et sentis especialment orgullosa?
Em satisfà molt estar aprenent constantment, conèixer de primera mà persones que admiro, poder accedir i visitar llocs interessants i aprendre de la millor arquitectura que s'està fent al nostre país… En aquest sentit em sento molt afortunada i agraïda.
Del que em sento més orgullosa és haver contribuït juntament amb l'equip a crear i divulgar continguts televisius d'arquitectura pensats per a un públic divers i ampli que gaudeix i aprèn d'aquesta disciplina. Abans, la majoria de vegades es parlava darquitectura només per a arquitectes. Per sort, cada cop hi ha més gent i projectes que divulguen la cultura arquitectònica d'una manera més accessible. I em fa molt feliç dedicar-m'hi.
Color, llibre, disc…
Groc | Walden d'HD Thoreau | Ok Computer de Radiohead
Cosa que ens vulguis explicar i que no t'haguem preguntat. Parla ara o calla per sempre!
De vegades la bellesa sembla opcional, un extra, un luxe, una mica car, snob o demanar massa. I la reivindicació de la bellesa sembla trivial, frívola. Però tot al contrari. Si estem en un espai bonic ens dóna benestar mental, salut… Crec que és un ideal a què hem d'aspirar. Accedir a un habitatge digne, funcional i bonic no hauria de ser un luxe que només es poden permetre uns quants, sinó un dret. El fet que algú hagi pensat en els detalls d‟una tassa, d‟una taula, d‟un espai… modifica les nostres sensacions, els nostres actes i fins i tot les nostres converses.
