Marta Alonso: connectant amb l'origen
Per a ella, la joieria i l'interiorisme també són un acte d'autocura i d'amor a un mateix.
Fotografia de Mario Wurzbuger
Interiorista de professió i des de fa uns anys, joiera. De Marta Alonso diuen que té ànima d'artista, i com no dir-ho! I és que la seva ment curiosa, la seva inquietud pel treball artesanal, el seu amor per l'art i l'artesania, per viatjar i conèixer noves cultures i sensibilitat, la connecten amb la necessitat de crear.
Parla'ns de tu i de la teva feina. On va néixer la teva vocació? Algun primer record?
Em presento, sóc Marta Alonso interiorista i joiera de Barcelona. Sóc molt inquieta. M'encanta viatjar, conèixer altres cultures i la creació artística. De petita sempre anava creant coses i dibuixant. La meva dislèxia sempre em va portar a la part creativa i artística i així va ser com vaig decidir estudiar disseny a l'escola Elisava. Recordo que el primer any et mostraven les diferents disciplines: gràfic, producte, interiorisme… i de seguida vaig saber que l'interiorisme era allò meu. Modificar un espai, dignificar-lo, magnificar allò que el caracteritza, aportar-hi personalitat… és el que més em fascina. I des de llavors no he parat.
Però aquí no s'acaba la meva història. Després d'estar treballant durant 15 anys en diferents estudis d'interiorisme de Barcelona, xopar-me d'experiències diverses, clients interessants, etc. el 2016 faig el viatge de la meva vida: me'n vaig al Japó i allà tot canvia. A la meva tornada decideixo donar-me el temps i l'espai que la meva part interior em demana i donar veu a la meva creativitat. I així va ser, vaig crear el meu propi estudi de disseny d'interiors i vaig llançar la meva marca personal de joieria on gaudeixo creant amb plena llibertat.
"Per mi, l'interiorisme i la joieria són un acte d'autocura i d'amor cap a un mateix."
Què és el que més et satisfà de la teva feina? Algú del que et sentis especialment orgullosa?
Crear un espai que parli de qui l'habitarà, que el representi. Trobar aquest equilibri i harmonia dels materials i les formes. I pensar una bona il·luminació que s'adapti a cada estat anímic. És un bàsic per a un bon interiorisme, tant residencial com a comercial.
Un projecte residencial del qual em sento orgullosa és la reforma del pis Diagonal. Els clients van ser fantàstics. Tenien molt clar el que volien, però el millor de tot, deixant llibertat per proposar-los opcions que els va portar a tenir un espai on ara se senten feliços. I com a una altra casa!, em diuen. Feia 35 anys que vivien a la casa. Em va encantar quan m'ho explicaven. Sentien que havien rejovenit.
A més, pensar en interiors que duraran en el temps és un aspecte que cal tenir en consideració, perquè s'alinea amb la meva filosofia de cuidar el nostre planeta i la sostenibilitat.
Fotografies de Mario Wurzbuger
Com és el teu procés creatiu? Quines són les fonts d'inspiració? Alguna música especialment mentre treballes?
Abans de començar a projectar, sempre els faig preguntes i tinc un primer intercanvi amb el client, així em faig una idea de com són, què els mou i què els atrau. Amb això ja es comencen a construir imatges de textures i aspecte. Després passo al procés de dibuix i ordre. Amb això ja visualitzo imatges, textures… Dibuixo sobre pla, busco la funcionalitat i ordre a l'espai, la incidència de llum natural… Mentre faig aquest procés, les textures, materials, il·luminació i mobles van agafant forma. M'agrada tenir mostres físiques de materials per anar-les ajuntant i veient com es va gestant el to del projecte.
Tinc molta influència pel Japó, països nòrdics i el disseny racionalista català. Aquestes referències són sempre molt presents. Però moltes vegades, visitar una exposició, anar a una ciutat i viure espais genuïns són impulsors d'inspiració.
M'acompanya molt jazz, una mica de música clàssica i algun grup actual més aviat independent (Thievery Corporation, Quantic, Khruangbin, etc) depèn del que estigui fent, escolto un o altre.
Color, llibre, pel·li i disc favorits. Per aquest ordre! ;D
M'agrada molt el verd/blau grisenc, per la seva serenitat i el blanc trencat sempre hi és present.
Llibre, ui! em costarà decidir-me. Mira, el que he llegit fa poc i m'ha aportat molt: Un tractat d'estètica japonesa de Donald Richie.
Primavera, estiu, tardor, hivern… i primavera. Kim Ki-duc, quan la vaig veure a la seva època em va encantar per la seva senzillesa i profunditat.
In a Silent Way de Miles Davis, una delícia.
És casa teva reflex de qui ets? Explica'ns a què fa olor, el teu racó favorit, el teu objecte decoratiu o moble fetitxe, si atresores alguna col·lecció… I si tens mascota, presenta'ns-la!
Sí, casa meva és molt jo. Ara visc en un pis típic del modernisme (motllures, terra hidràulic i sostres alts), però al barri de Gràcia. Aquests elements parlen de la meva necessitat de respectar la identitat de lespai i, alhora, li dóna riquesa visual. Això em permet aportar mobles més neutres, algun amb més personalitat, llums per a cada ocasió (que m'encanten) i una gran llibreria.
M?agrada envoltar-me d?objectes de disseny o creacions d?artesans que m?enamoren. Alguna fotografia del meu viatge al Japó i algun miniprint de la Galeria MiniPrint de Cadaqués. M?encanta la galerista que la porta, una dona molt interessant i autèntica, recomano visitar l?exposició que fan cada estiu.
M'acompanyen també els meus dos gats, la Ume i la Silvestre. Em fan riure cada dos per tres, per les cares i els posis. Grans mestres de l'observació, calma i d'entendre que està bé no fer res, un gran recordatori molt aconsellable per a la societat tan estressada on vivim.
Fotografia de Mario Wurzbuger
El llum de Objekto i algunes de les fotos del viatge al Japó i la cadira Thonet, un clàssic.
Làmpada TMM de Santa And Cole, print de Drawnfeeling alguna peça d'artesania i en primer pla Silvestre.
Si poguessis comprar-te qualsevol cosa ara mateix i emportar-te-la a casa, quina seria? Qualsevol cosa!
Un Rothko, Chillida o Brancusi em fascinaria!
Un pla a casa sempre inclou…
Música i rialles amb els amics.
Tens algun plat estrella?
No sóc gaire de cuinar, i el que faig és molt bàsic, un wok de curri, per exemple.
Quin és el teu lloc preferit a la teva ciutat? I a l'estranger?
La Fundació Miró de Barcelona.
Museum of contemporary art of Teshima a l'Illa de Teshima, Japó.
Cosa que ens vulguis explicar i que no t'haguem preguntat. Parla ara o calla per sempre!
La meva part joiera, sobretot l'artística i d'autor. M'encanta crear peces de joieria contemporània, dono curs a la meva creativitat. Algunes d'aquestes peces contemporànies estan exposades a la Galeria Siesta de Barcelona.
Us convido a visitar el meu web de joieria perquè vegeu la meva faceta joiera.
Fotografia Medea Studio
