Marta Besada, quadres que expliquen històries
Marta ens obre les portes del seu món creatiu a casa seva a Madrid
Marta Besada és una artista que a través dels seus quadres transforma les llars en espais plens d'històries i de personalitat. La seva obra, marcada per la influència de l?escriptor García Márquez, és un reflex de la seva capacitat per convertir l?art en el cor de qualsevol habitatge. En aquesta entrevista, ens parla sobre el procés creatiu i com l'art pot transformar qualsevol espai i connectar profundament amb els qui l'habiten.
Ens explica que casa seva és reflex de la seva personalitat i el seu amor per les històries, plena de mobles restaurats i peces amb històries pròpies. Esperem que, algun dia (aviat), tingui la xemeneia francesa de marbre amb què somia.
"Les obres d'art no han de combinar amb l'espai".
Parla'ns de tu i de la teva feina. On va néixer la teva vocació? Algun primer record?
Tot neix fa molts anys de la literatura i del realisme màgic de García Márquez. Sempre em va agradar molt llegir i escriure les meves pròpies històries, però quan era a l'institut i vaig llegir per primera vegada Gabo, em va atrapar de manera que vaig sentir que això era el que volia fer, explicar històries i deixar que les persones se submergessin en el meu món, fent de l'extraordinari una cosa quotidiana i de l'aparentment insignificant una cosa única. Vaig buscar el meu propi llenguatge i aquest el vaig trobar a través de l'art i el color.
Què és el que més et satisfà de la teva feina? Algú del que et sentis especialment orgullosa?
M'encanta la meva feina i sé que mai no podria deixar de crear. Confesso que sempre em va obsessionar deixar la meva empremta al món, i per a mi, aquesta és la millor manera i el que més em satisfà, sense cap dubte.
Crec que em sento orgullosa de tots els meus treballs perquè mai no mostro res que no em convenci al 100%. Cadascú té la seva pròpia imatge que parla d'un espai de temps propi.
Des de fa uns anys, treballo amb teles, transformant la idea d'espai, i no fa gaire vaig descobrir la filosofia del kintsugi; aquests dos vessants són ara mateix els que més emocionen.
Marta Besada a casa-estudi a Madrid
Com és el teu procés creatiu? Quines són les fonts d'inspiració?
El meu procés creatiu és el meu dia a dia, ajudant-me sobretot de la lectura i el cinema. Llegeixo de tot perquè mai no saps què és el que t'estàs perdent, el que pot sorgir a qualsevol cantonada.
M'encanta el cinema francès i els documentals de la Segona Guerra Mundial. M'agrada observar, prendre apunts, omplir quaderns de camp, apuntar frases, idees, converses, fins i tot coses que em diuen les meves nenes i t'adones que donant-hi una volta és una història molt interessant…
La música és fonamental al meu estudi i la veritat que és molt variada, des de Chavela Vargas fins a Homes G o música clàssica, però sempre hi ha música de fons.
Color, llibre, pel·li i disc favorits. Per aquest ordre! ;D
- El color, sens dubte, el verd oliva. El faig servir molt en fusteries i cuines. Té una mica de càlid i natural que combina molt bé amb parets blanques de calç o amb l'estètica marmòria dels murs de tàpia.
- De pel·lícula… costa triar-ne una, però diria “Fitzcarraldo” d'Herzog amb Klaus Kinski. Encara que tot Kubrick, el primer Kurosawa o el Tarkovski de Sacrifici també em marquen. Últimament veig moltes sèries, i la darrera que m'ha tocat és So long Marianne, sobre la vida de Leonard Cohen a la illa grega d'Hidra.
- I discos… els que escoltes des del principi fins al final sense saltar-te una cançó: Ziggy Stardust de David Bowie, Grace de Jeff Buckley, After Hours de Nina Simone, Construcção de Chico Buarque, 1972 de Cartola, The New Abnormal de The Strokes… I després hi ha Mozart, és clar. La seva Rèquiem no té cap rival.
Com és casa teva? Et representa?
Ara visc a Rupià, a la casa familiar. Hi ha piano, llibres, xemeneia i un petit estudi d'enregistrament. Visc amb la meva mare i amb la Gea, la seva gossa, que és part del paisatge. De vegades imagino tenir una vedella per fer-me el cafè amb la llet. De moment, amb somiar prou.
Si poguessis comprar-te qualsevol cosa ara mateix i emportar-te-la a casa, quina seria? Qualsevol cosa!
Una xemeneia francesa de marbre grisenc. Sóc fan de les xemeneies i el que passa al seu voltant.
Un pla a casa sempre inclou…
Cafè, un bon documental i la millor companyia.
Tens algun plat estrella?
A casa meva sol triomfar la lasanya i les galtes de vedella amb les meves filles com a jurat.
Quin és el teu lloc preferit a la teva ciutat? I a l'estranger?
A la meva ciutat sens dubte el carrer on visc; les seves terrasses plenes d'enrenou, els arbres, l'espai per passejar, córrer, anar amb bici… A l'estranger reconec que és una enamorada de París però Florència sens dubte també ha robat el meu cor.
Cosa que ens vulguis explicar i que no t'haguem preguntat. Parla ara o calla per sempre!
Una cosa que sempre dic com una enamorada de la decoració i artista de professió és que les obres d'art no tenen perquè combinar amb l'espai, ja que amb qui realment combinen a la perfecció i funcionen és amb tu i com poden parlar de tu al teu espai.
