L'art en suspensió: Entrevista a Diego Pujal
Al seu taller pot sonar punk, però les seves pintures plasmen les seves ones en formes que suren, inerts, traçades amb precisió quirúrgica i de naturalesa.
L'obra de Diego Pujal no s'entén al complet sense tenir una ment oberta als contrastos, i no necessàriament pictòrics. Des de casa seva a Montnegre, abraçat pels seus boscos, l'artista argentí catalitza als grans llenços tot allò que l'inspira. Al seu taller pot sonar punk, però les seves pintures plasmen les seves ones en formes que suren, inerts, traçades amb precisió quirúrgica i de naturalesa etèria. Coneix més Diego (@diego_pujal a Instagram) i la seva obra en aquesta entrevista.
Parla'ns de tu i de la teva feina. On va néixer la teva vocació? Algun primer record?
Visc a Catalunya des de fa uns vint anys, però vaig néixer a Buenos Aires. A l'adolescència vaig començar a freqüentar molt la Biblioteca del Congrés que era a prop de casa. Especialment m'interessava una sala que tenia molt material d'art contemporani, i passar-me tardes estudiant aquests llibres em va portar a visitar exposicions. Però el primer record que tinc relacionat amb la pintura és el d'uns fascicles que anaven de l'impressionisme al cubisme que tenia el meu germà Gonzalo. Em vénen al cap dues imatges: un retrat de Van Gogh d'Armand Roulin i un estudi de Picasso per a una de les dones de les Demoiselles d'Avignon. Així que podria dir que va ser gaudir veure pintura el que em va portar a intentar fer-ho.
Què és el que més et satisfà de la teva feina? Algú del que et sentis especialment orgullós?
Moments que succeeixen durant el procés de cada obra. És difícil d'explicar… sensacions que sorgeixen mentre avança la pintura, algunes podrien trobar-se al resultat final, d'altres no. Sobre la segona pregunta, intento sempre que sigui la darrera feina.
Com és el teu procés creatiu? Quines són les fonts d'inspiració? Alguna música especialment mentre treballes?
Normalment arribo al taller força d'hora, aprofito les primeres hores per revisar arxius a l'ordinador i posar en marxa la impressora 3D. Recentment vaig començar a experimentar amb aquesta eina. Sóc de donar voltes abans de començar a pintar, revisant el que hem fet el dia anterior, escollint amb quina tela o dibuix continuar. Tinc èpoques de posar molta música al taller, i d'altres en què prefereixo el silenci, últimament escolto els irlandesos Fontaines DC i fa poc vaig descobrir els Black Midi, em van agradar molt. Però puc canviar força de registre i passar a Carlos Gardel, Caetano Veloso o Chavela Vargas, per exemple.
Color, llibre, pel·li i disc favorits. Per aquest ordre! ;D
Tots els colors.
Un llibre… Altres inquisicions de Jorge Luis Borges.
I la pel·lícula que més profundament em va emocionar que recordi ara és El fantasma de la llibertat de Buñuel, sobretot l'última part amb l'estruç, és impressionant com tota la pel·lícula conflueix en aquesta escena. També hi ha una pel·lícula del meu amic Alberto Gracia, O Cinquè Evanxeu de Gaspar Hauser, una pel·lícula.
Disc triaré avui Schlagenheim, de Black Midi, però afegiré el Bass Desires de Marc Johnson.
És casa teva reflex de qui ets? Explica'ns a què fa olor, el teu racó favorit, el teu objecte decoratiu o moble fetitxe, si atresores alguna col·lecció… I si tens mascota, presenta'ns-la!
Visc amb la meva parella Verònica Coulter, que també és pintora, i amb el nostre fill a una casa petita d'un poble del Montnegre. La casa té un gran finestral des d'on es poden veure els arbres i els dies càlids o els dies de pluja, sentir l'olor que arriba del bosc. La veritat és que no sóc gaire aferrat als mobles ni als objectes. Fa dos anys vam adoptar un gos, Jacko, el vam recollir d'un refugi a prop de Bigas.
Si poguessis comprar-te qualsevol cosa ara mateix i emportar-te-la a casa, quina seria? Qualsevol cosa!
Una llar de llenya, suposo. Verónica sempre m'ho està dient, ara tenim radiadors i no el convencen gaire…
Un pla a casa sempre inclou…
Un bon àpat amb la família i amics.
Tens algun plat estrella?
Sembla que les empanades argentines de carn.
Quin és el teu lloc preferit a la teva ciutat? I a l'estranger?
Al meu poble, el bosc, sens dubte. I a l'estranger, Cuzco potser.
