La màgia del quotidià: Entrevista a Alejandra Marroquín
Gràcies al seu avi i a l'admiració per la seva germana, l'Alejandra va decidir explorar i explotar la seva creativitat.
L'Alejandra Marroquín i la seva obra ens apropen a la bellesa del quotidià, a la senzillesa d'una bona sobretaula amb la nostra gent més estimada i al mediterrani. Com que veiem que l'art és el lloc on es mou com a peix a l'aigua ;D (continua llegint i entendràs la picada d'ullet). Us convidem a conèixer més sobre l'Alejandra i tot el que mou el seu món creatiu.
Parla'ns de tu i de la teva feina. On va néixer la teva vocació? Algun primer record?
El meu nom és Alejandra, tinc 21 anys i sóc d'Alacant, tot i que actualment visc a Madrid. El meu primer record al voltant de la pintura crec recordar que va ser quan el meu avi ens va regalar a la meva germana i a mi una caixa de pintures que venien al diari com a regal promocional. L'Adri, la meva germana gran, sempre ha pintat de meravella i jo sempre he volgut ser tan bona com ella.
Què és el que més et satisfà de la teva feina? Algú del que et sentis especialment orgullosa?
El que més em satisfà de la meva feina és veure'n l'evolució. Tenir a les meves mans una pintura que vaig fer fa molts anys i que recordo que al seu dia odiava i, tanmateix, ara adoro i per molt que intentés recrear-la de nou o de manera similar, seria una peça totalment diferent. A través de les meves pintures vaig deixant una mena de «rastre» que es veu condicionat per qui m'inspira en aquell moment determinat, què escolti, on visqui, qui hi hagi al meu entorn… etc. És magnífic veure com influeix tot el que és exterior de manera inconscient (o no tan inconscient jajaja).
Sense cap mena de dubte, el meu treball preferit sempre serà el de la mà subjectant el got, de la sèrie de AleVale. És el que actualment tinc de foto de perfil i és el primer quadre que vaig fer en arribar al meu primer estudi de pintura. Li tinc molt d'apreci i podria arriscar-me a dir que és el que més ha atret el públic, tot i que mai no m'he arribat a plantejar la seva possible venda.
Com és el teu procés creatiu? Quines són les fonts d'inspiració? Alguna música especialment mentre treballes?
Definiria el meu procés creatiu com un cúmul d'emocions, que de sobte exploten i es transformen en un bastidor amb tela i pintura en el suport. «Quines són les teves fonts d'inspiració?» Quina pregunta més bonica. M'encanta parlar de les meves referències, crec que defineixen molt bé qui soc actualment i el meu recorregut com a artista. Allà vaig: Jean-Philippe Delhomme, Rothko, Palma Alvariño, Inès Longevial, Chloe Wise, Shannon Cartier Lucy, Sam Adoquei, Unai Cardoner i Domenico Gnoli… entre molts altres.
Pel que fa a la música que escolto, a l'hora de pintar acostumo a posar a l'estudi la meva llista de reproducció La Eléctrica Estudio. Va ser el nom del meu primer estudi de pintura i vaig afegint cançons setmanalment.
Color, llibre, pel·li i disc favorits. Per aquest ordre! ;D
Verd viridià.
Dona de roig sobre fons gris de Borges.
The New Abnormal dels Strokes.
És casa teva reflex de qui ets? Explica'ns a què fa olor, el teu racó favorit, el teu objecte decoratiu o moble fetitxe, si atresores alguna col·lecció… I si tens mascota, presenta'ns-la!
Diria que no, la meva casa no és el reflex de qui soc. Per motius familiars suposo que la meva vida ha donat més voltes del normal i mai no he sentit el concepte de casa en un lloc concret. Potser resumiria la meva infantesa a la casa del Campello i la molt estimada Horteta. Tot i que, independentment d'això, sí que respondré a les teves preguntes. Suposo que la meva habitació fa olor de la meva colònia Carolina Herrera, els meus objectes decoratius favorits... apostaria fortament per les catifes o les espelmes i, pel que fa a les meves mascotes, es diuen Vela i Peix. Són el més bo i carinyós que pot existir!
Si poguessis comprar-te qualsevol cosa ara mateix i emportar-te-la a casa, quina seria? Qualsevol cosa!
El llibre de Chloe Wise i un d'Inès Longevial, però sense dubtar-ho!
Un pla a casa sempre inclou…
Un altaveu i una ampolla de vi. Caretes fora jajaja.
Tens algun plat estrella?
Tal com sap molt bé la gent que m'envolta: pollastre en pepitòria amb ou fregit.
Quin és el teu lloc preferit a la teva ciutat? I a l'estranger?
A la meva ciutat: la plaça de Gabriel Miró. Sempre hi ha la meva gent per allà. A l'estranger: suposo que hi destacaria les mítiques Nova York i París, però la meva tercera opció seria Florència, que és a dia d'avui de les ciutats que més m'han cridat l'atenció.
Cosa que ens vulguis explicar i que no t'haguem preguntat. Parla ara o calla per sempre!
Estic organitzant la meva primera exposició individual, amb una col·lecció molt interessant que girarà al voltant de la sobretaula, probablement es farà a Madrid cap al mes de juny a ‘Cinco Tejas’, c/ Santa Ana 29, i espero veure-us per allà a tots! Però mentre arriba el moment, també es poden veure les meves peces exposades al c/ Almirante 5 a Madrid. Hi estaran fins a final de mes, abans de llançar aquesta primera exposició.
