El que veu l'ull i la intuïció capta: Entrevista a Lúa Ocaña
Estudiïs el que estudiïs, facis el que facis, si tu no trobes la fotografia, la fotografia t'acaba trobant si és per a tu.
I així és com (fent spoilers) Lúa Ocaña va acabar canviant el títol de llicenciada en química pels veritables químics que han acabat marcant la seva vida: els de l'estudi de revelat. Moguda sempre per la intuïció, gaudeix perseguint llocs i moments que esperen ser observats. Perquè, com ella assegura, realment totes les fotos ja hi són abans de ser capturades… Descobreix més sobre Lúa (@luaocana a Instagram) en aquesta entrevista.
Parla'ns de tu i de la teva feina. On va néixer la teva vocació? Algun primer record?
El meu primer record unit a una càmera fotogràfica ve de la mà dels retrats que em feia la meva tia a la meva infància, crec que allà va acabar la meva comoditat estant davant d'una càmera… Des d'aleshores prefereixo, sens dubte, ser jo qui pren les instantànies. No va ser fins als anys de facultat que no em vaig plantejar realment que allò de la foto podia acabar sent la meva feina.
Què és el que més et satisfà de la teva feina? Algú del que et sentis especialment orgullosa?
On sempre m'he sentit més satisfeta és fent fotos de la meva vida personal, encara avui quan recullo els rodets al laboratori en surto amb un entusiasme exultant per arribar aviat a casa i posar-me a escanejar tot el material. També durant rodatges de videoclips, gaudeixo molt fotografiant en aquestes ocasions perquè succeeixen moltes coses, moltes persones, situacions molt diverses… L'energia és especial.
Com és el teu procés creatiu? Quines són les fonts d'inspiració? Alguna música especialment mentre treballes?
Els processos creatius amb què m'he sentit més còmoda han anat canviant al llarg dels anys, suposo que de manera molt orgànica ja que la meva mirada també ha evolucionat. Hi ha hagut projectes més meditats, treballats potser de manera més conceptual i altres súper espontanis. Em moc entre imatges de manera força intuïtiva. Sovint tinc la sensació que les fotos ja hi eren abans que jo les capturés. Sòl escoltar música molt variada sobretot mentre estic a l'ordinador amb el material ja digitalitzat a partir dels negatius. Ara, a més, m'he sumat a l'eufòria pels podcasts i no hi puc parar.
Color, llibre, pel·li i disc favorits. Per aquest ordre! ;D
Ui, això de les coses favorites sempre se'm va donar fent regular, diria que aquests m'agraden molt, entre altres favorits també:
– Blau Klein.
– Metafísica dels tubs d'Amélie Nothomb, em porta directa a un matalàs inflable un estiu amb una de les meves millors amigues, ens recordo desbordant innocència i felicitat.
– Melanchòlia de Lars Von Trier, fa poc la vaig tornar a veure i hi ha fotogrames que són indescriptibles.
– Fa molt que no escolto discos com a tal… però mentre escric sona Guitarricadelafuente, un dels meus grans descobriments darrerament.
És casa teva reflex de qui ets? Explica'ns a què fa olor, el teu racó favorit, el teu objecte decoratiu o moble fetitxe, si atresores alguna col·lecció… I si tens mascota, presenta'ns-la!
Visc amb la Laura, una de les meves persones preferides, i amb les nostres gates, Antònia II i Francisca III, que són com la nit i el dia. Cada cop tenim més plantes i més llibres, algunes coses han canviat a casa al llarg dels anys però mai no ha deixat d'olorar a cafè i pa torrat als matins, quan algú està una mica trist comprem flors i hem ballat temes al nostre saló com si no hi hagués demà.
Si poguessis comprar-te qualsevol cosa ara mateix i emportar-te-la a casa, quina seria? Qualsevol cosa!
Ai, el meu desig més gran seria afegir-hi una terrassa, així, com per art de màgia.
Un pla a casa sempre inclou…
Amigues. Un pica-pica simpàtic, música de fons i un bon vi.
Tens algun plat estrella?
Doncs tinc ganes que arribi el fred per fer les meves llenties, recepta de la meva mare, però en versió vegana.
Quin és el teu lloc preferit a la teva ciutat? I a l'estranger?
Qualsevol celler de barri de tota la vida em té guanyat per endavant. Ara mateix donaria el que fos per estar en una furgo recorrent Islàndia de nou.
