Biel Huguet, amb els peus a terra des del 1997
Ens explica l'origen de la vocació, les fonts d'inspiració, el procés creatiu...
Des de Mallorca a la resta del món, fa gairebé trenta anys que Biel Huguet transforma les rajoles hidràuliques i el terratzo en autèntiques peces d'art contemporani, essent el principal impulsor de la recuperació d'aquesta tradició artesanal en l'arquitectura i el disseny.
Parla'ns de tu i de la teva feina. On va néixer la teva vocació?
Quan estudiava Arquitectura Tècnica a Barcelona i Londres mai no em vaig imaginar que acabaria fabricant mosaic hidràulic i terratzo a Campos (Mallorca).
En aquells anys, a principis dels 90, el mercat estava orientat d'una manera molt diferent de com ho està ara. Just en acabar la carrera, el 1996, el meu pare va morir i com en aquells moments al sector es començava a valorar l'arquitectura tradicional i la rehabilitació, vaig decidir no exercir d'arquitecte tècnic a l'ús i vaig agafar l'empresa familiar per impulsar la reintroducció d'aquests productes.
M'ho passo molt bé amb el que faig, però m'alegra especialment el fet que l'aposta de fa 27 anys hagi funcionat tan bé (tot i que la idea inicial hagi evolucionat molt i no hagi estat gens fàcil).
Què és el que més et satisfà de la teva feina?
M'ho passo molt bé amb el que faig, però m'alegra especialment el fet que l'aposta de fa 27 anys hagi funcionat tan bé (tot i que la idea inicial hagi evolucionat molt i no hagi estat gens fàcil).
Als 90s pràcticament ningú creia en aquests productes artesans, ia dia d'avui ens hem fet un lloc important al mercat; per tant, n'estic molt orgullós, primer, per la recuperació de la tradició, i segon, per haver trobat molta gent que ens ha ajudat a posar-la al dia.
Com és el teu procés creatiu? Quines són les fonts d'inspiració? Alguna música especialment mentre treballes?
Si alguna cosa m'ha anat bé ha estat anar trobant gent inspiradora. Aquests anys he tingut la sort d'anar tractant amb arquitectes i dissenyadors molt diversos, tant d'estils com de generacions, que m'han ajudat decisivament per anar configurant un catàleg molt ampli i divers.
Jo el que faig essencialment és oferir a la gent creativa amb qui compartim valors, el nostre ofici i el nostre afecte per l'arquitectura i el disseny. A partir d'aquí constantment surten coses noves perquè la creativitat no para i nosaltres estem encantats d'ajudar a fer-la viable. I molta música sempre.
Color, llibre, pel·li i disc favorits. Per aquest ordre! ;D
Color: blau marí.
Llibre, m'agraden molts, i molt diversos, però el meu pare escrivia poesia i si n'hagués de triar un, n'escolliria un de «Vols des d'Orly», per exemple.
Pelis me'n costa moltíssim dir-ne una perquè m'agrada molt el cinema: In the mood for love, Pulp Fiction, Amarcord… i també amb la música:
Different class, de Pulp, el primer d'Antònia Font, i Radiohead, Antony and Johnsons, Maria del Mar Bonet, Kortatu, Beatles, Leonard Cohen, coses molt diverses.
És casa teva reflex de qui ets? Explica'ns a què fa olor, el teu racó favorit, el teu objecte decoratiu o moble fetitxe, si atresores alguna col·lecció… I si tens mascota, presenta'ns-la!
La meva casa reflecteix qui sóc. Els meus gustos molt diversos, el tradicional i el contemporani, les complicitats que tinc amb la meva dona, i com els meus dos fills petits acaben sent els que avui dia regnen a la casa.
El que més m'agrada de casa meva, i intento ser objectiu, és el terra: unes rajoles hidràuliques amb les juntes de terratzo polides que ens van dissenyar els TEd'A.
També els meus quadres, les meves cadires de La Pecera, objectes de Jasper Morrison, d'Enzo Mari… la llista és llarga.
Si poguessis comprar-te qualsevol cosa ara mateix i emportar-te-la a casa, quina seria? Qualsevol cosa!
Demanaria un quadre de Tàpies, o de Miró, Barceló, Caravaggio, Kandinski…
Un pla a casa sempre inclou…
Un dinar, o sopar, amb amics. O mirar una pel·lícula tota la família.
Tens algun plat estrella?
M'encanta cuinar i menjar pasta i arrossos. I m'encanta picar al vermut: formatges, patés…
Quin és el teu lloc preferit a la teva ciutat? I a l'estranger?
M'agrada moure'm a peu per Gràcia: mercat de la Llibertat, Plaça de Gal·la Placídia, carrer Verdi…
A l'estranger m'encanta Siena, Londres, Islàndia… encara que la massificació turística em té molt traumatitzat darrerament.
Cosa que ens vulguis explicar i que no t'haguem preguntat. Parla ara o calla per sempre!
Crec que vivim un gran moment per a l'arquitectura tant a Mallorca com a Barcelona. Hi ha moltíssima gent fent grans coses. La generació que va néixer als 40s i 50s va ser molt inspiradora, els nascuts als 60s van fer aportacions importants, i la meva, la dels nascuts als 70s crec que han aconseguit sumar tot això i convertir-se en referència internacional.
És un orgull molt gran. I m'alegra molt de veure com les noves generacions van seguint i elevant aquesta tradició.
