BRUNO SELLÉS: REFERÈNCIA EN DISSENY I CREATIVITAT
Una vida entre disseny, creativitat i bona cuina.
Bruno Sellés és el director creatiu i fundador de Vasava Studio, referent en disseny i creativitat a Barcelona des de fa 25 anys, encara que tal com descobrim gràcies a ell, la seva incursió al món del disseny es va dur a terme molts anys abans, ni més ni menys que als quatre anys. I és que de casta li ve al llebrer! Us convidem a descobrir més sobre ell i el seu món al següent post (al qual no ens importaria seguir aprofundint acompanyat d'un dels plats que ens confessa que es marca, perquè per si no n'hi hagués prou, també és xef! ;D)
Parla'ns de tu i de la teva feina. On va néixer la teva vocació? Algun primer record?
Sóc Bruno Sellés, director creatiu i fundador de Vasava Studio. Fa 25 anys la vaig fundar amb el meu pare Toni i amb un altre soci que es va incorporar una mica després, l'Enric. La meva feina és força àmplia, dirigeixo a l'equip creatiu de Vasava però sóc dissenyador, tipògraf i també treballo molt en 3D tant estàtic com en moviment. També m'interessa força l'art generatiu i els plotter pens i faig obra gràfica a partir de digital generatiu i un braç mecànic que dibuixa usant retoladors o plomes.
Vaig començar força aviat a interessar-me pel món del disseny gràfic i la il·lustració, el meu pare és dissenyador gràfic i això, òbviament, influeix en allò que t'interessa fer o et crida més l'atenció des que ets petit. En realitat, vam col·laborar a una edat molt primerenca, quan jo tenia quatre anys vaig prendre uns retoladors i vaig pintar sobre uns originals que estava preparant ell per a unes postals sobre unes jornades de disseny que organitzava el FAD. Els documents eren uns gravats científics de temes quirúrgics. Al principi es va enfadar, òbviament, però en tornar-ho a mirar va pensar que aquell acte vandàlic no era tan desafortunat i que la juxtaposició d'un element tècnic en blanc i negre amb uns gargots de colors per sobre funcionaven molt bé per comunicar unes jornades de disseny. Finalment, va decidir fer-lo servir i aquesta va ser la nostra primera col·laboració. Quinze anys després crearíem el nostre propi estudi i des de llavors treballem plegats. Ara som ell, jo i quaranta més.
Què és el que més et satisfà de la teva feina? Algú del que et sentis especialment orgullós?
M'agrada poder seleccionar els projectes en què treballo i no haver d'acceptar qualsevol cosa per sistema. Cada projecte ha de ser una cosa que aporti, que ens faci créixer. Ens ha de nodrir, que sigui un procés que generi algun aprenentatge, experiència o que aporti valor a lestudi. Tinc la sort d'haver pogut assolir molts objectius, he treballat per a clients de tot el món en projectes molt grans i he treballat en projectes molt petits però molt apassionants. He recorregut el món fent xerrades i conferències o fent workshops i això és una de les coses que més em diverteix de la meva feina.
Com és el teu procés creatiu? Quines són les fonts d'inspiració? Alguna música especialment mentre treballes?
No crec en la inspiració, mai no he entès perquè està tan fetitxitzada. Per mi no existeix aquest moment miraculós en què les muses et dicten el que faràs. El procés del disseny no és un procés artístic, és un procés tècnic (tot i que s'executi mitjançant eines artístiques com ara la fotografia o el dibuix).
Dissenyar és ordenar informació amb un objectiu predefinit. L'art és per fer preguntes i el disseny és per donar respostes, de la manera més concreta, menys ambigua i més econòmica en recursos.
Depenent del tipus de projecte el procés és diferent. Hi ha projectes que requereixen molt d'estudi previ, anàlisi… així crees una estratègia ia partir d'aquí construeixes la teva proposta. Altres projectes tenen briefs molt marcats i són més executius. Òbviament requereixen una solució creativa però l'espai està més acotat i l'escenari és més predictible. A mi m'agrada anar generant idees, processos, escenes i tècniques quan no treballo en projectes per a clients. D'aquesta manera entreno bé les meves habilitats i ordeno les meves idees de manera que després puc aplicar allò que aprenc a altres encàrrecs.
Color, llibre, pel·li i disc favorits. Per aquest ordre! ;D
No sé fer rànquings de coses preferides. Hi ha pel·lis que m'agraden i d'altres que no m'agraden, però sempre és per raons diferents i em resulta molt difícil fer-les competir en una mateixa categoria. El mateix amb els llibres i discos… hi ha cançons que funcionen per relaxar-se, altres per emocionar-se, o per ballar! Et puc recomanar l'última cosa que he consumit i m'ha agradat. He gaudit molt del llibre “Calor” de Bill Duford, una crònica sobre el que passa a les cuines de grans restaurants i les llums i les ombres dels xefs. Feia molt que el volia llegir però estava descatalogat i al final el vaig trobar a Madrid en una botiga de segona mà. Aquesta setmana estic escoltant en bucle Channel Tres i Mount Kimbie. No he vist cap pel·li destacable darrerament però la sèrie documental How To with John Wilson a HBO m'ha 'petat' el cap.
És casa teva reflex de qui ets? Explica'ns a què fa olor, el teu racó favorit, el teu objecte decoratiu o moble fetitxe, si atresores alguna col·lecció… I si tens mascota, presenta'ns-la!
Segur que sí. Els objectes que ens envolten ens defineixen. serem així? Col·lecciono algunes coses però no sóc massa obsessiu. Sempre que viatjo compro alguna peça de ceràmica figurativa.
Tenim un gat, es diu Bao. És un cadell de British shorthair.
Un pla a casa sempre inclou…
Convidar amics i cuinar una cosa rica sempre és un bon pla.
Tens algun plat estrella?
Sí, alguns. Van canviant. Em vaig treure el títol de xef a l'escola d'hostaleria Hofmann fa cinc anys. Des de llavors cuino diàriament. Faig de forma força solvent la boeuf bourguignon, arrossos, el Wellington, Agedashi de shiitakes o una sopa freda de coliflor amb marinats que se't va l'olla. I això que odio la coliflor… però feta així és una meravella.
Quin és el teu lloc preferit a la teva ciutat? I a l'estranger?
Adoro Barcelona, però intento evitar els llocs més turístics. Em fastigueja molt veure tants turistes, però sobretot per l'aparell de servei que generen al voltant amb tots aquests comerços trampa, restaurants escombraries, lloguers de pisos i vehicles etc… M'agrada passejar per la ciutat evitant aglomeracions ia deshores.
A l'estranger, el lloc més impressionant on he estat i que més m'ha fet pensar com són de insignificants les nostres vides i el poc connectats que estem amb les coses reals, van ser les Illes Galápagos.
