Què és una finca règia i què no ho és
Per què és una qualitat destacada en tants anuncis immobiliaris, sovint sense ser certa? T'ho expliquem!
He de dir que al principi vaig intuir que em seria difícil trobar documentació sobre què és una finca règia i què no ho és, i així ha estat. Sembla que la història de l'arquitectura a Barcelona acaba al Modernisme, exceptuant alguns edificis racionalistes dissenyats per arquitectes famosos… A les meves indagacions, trobo una curiosa pàgina de la Generalitat de Catalunya on s'ofereix un manual d'ajuda per interpretar els anuncis de pisos. S'hi diu que una finca règia és tot edifici amb més de 40 anys d'antiguitat.
De debò? Només 40 anys t'atorguen un adjectiu de tanta llinatge? No serà una manera d'emmascarar un edifici vell com l'infern, com deia Elena Sanz (@elena_sanz) en un encertadíssim article per a El Confidencial dedicat a la picaresca aplicada als anuncis de pisos? En aquest cas, res no hauria de veure amb la definició de règia (sumptuosa, gran, magnífica) segons la Reial Acadèmia Espanyola de la Llengua…
“Finca regia” no és un concepte tècnic sinó una invenció del sector immobiliari
Hem de partir d'una cosa: “Finca regia” no és un concepte tècnic sinó una invenció del sector immobiliari per referir-se a aquests edificis senyorials, sovint amb nom i cognoms, i un munt de detalls pomposos, escalinates i catifes vermelles. Al meu entendre, per finca règia hem de considerar edificis d'habitatges de més de 60 anys, d'entre quatre i vuit plantes, la majoria amb grans porticons de fusta o de ferro forjat i vidre, i porteries decorades amb frisos, sostres artesonats i de vegades algun fresc a les parets.
La cirereta del pastís en aquestes porteries acostuma a ser l'ascensor, una altra peça característica en aquests edificis. En moltes finques els han anat substituint per maquinàries més noves i sense cap mena d'encant, però les que encara conserven els originals són belles caixes de fusta noble protegides amb una malla romboide de ferro, de vegades ornades amb detalls de forja i vidres tallats.
Al seu interior sempre hi ha un mirall sense azogue, els típics botons de resina al costat de rètols de bronze que indiquen la planta, i sovint un petit seient cantoner de fusta per descansar durant el trajecte, ja que no són gaire ràpids que diguem…
La majoria dels habitatges són molt grans i donen a dues façanes, una principal amb balcons a carrer i una altra posterior que dóna a la galeria. Avui dia, molts d'aquests habitatges han estat dividits en dos per adaptar-los millor a les necessitats de les famílies actuals. Així, en aquests edificis hi viuen tant ancians que hi van néixer i d'allà no n'hi ha que els mogui, famílies grans, i un munt de despatxos i oficines, tots sempre vigilats sovint per un porter que viu al piset que ocupa el buit de l'escala. Tots aquests veïns viuen repartits entre les 4 i 8 plantes que acostumen a tenir aquestes finques règies, i el pis principal és el més important de l'edifici, per ser el més gran i el de sostres més alts.
Com són els habitatges en una finca règia? Acostumen a tenir sostres artesonats, terres de mosaic hidràulic, portes de fusta massissa, grans balcons a la façana principal (zona de dia), i galeria a la part posterior de l'habitatge (zona de nit) amb habitacions molt àmplies, enormes, pensades per a mobiliari de gegant.
A Barcelona trobem moltes finques règies a l'Eixample. Bons exemples són la Casa Malagrida, la Casa Josep Padró, la Casa Thomas o la Casa Francesc Tarragó, noms i cognoms dels qui van ser els seus impulsors. Aquestes i moltes altres finques règies estan degudament catalogades i descrites al detall en aquesta pàgina web dedicada a la Barcelona Modernista i Singular.
Amb tota aquesta informació ja no et donaran gat per llebre, i quan llegeixis finca règia en un anunci immobiliari sabràs què has d'esperar i què pots exigir.
