Comprar casa o no comprar? Què fer quan un «amic» us demana consell (Part I)
El que volem és ajudar-te a sortir el més airosament possible de la situació que es produeix quan un «amic» et demana consells sobre comprar o no comprar un habitatge.
T'haurà passat alguna vegada: Veus el nom d'un vell amic a la trucada entrant i penses que et truca per saber de tu, cosa que t'alegra, però el teu goig s'esvaeix passats els prolegòmens habituals, quan el teu “amic” et diu:
“Escolta, a banda de saber com estàs, et trucava perquè estic a punt de comprar un pis i, abans de prendre la decisió final, voldria tenir la teva opinió com a arquitecte…”.
Aquest no és pas lloc per reflexionar sobre l'amistat. Estem entre arquitectes i el que volem és ajudar-nos a sortir el més airosament possible de la situació. Per tant, quan un amic us demani assessorament en la compra d'un pis:
1. Delimita bé el teu consell: pregunta explícitament sobre quins temes hauràs d'opinar perquè puguis valorar si formen o no part del teu àmbit de expertise: preu de compra, cost d'una reforma eventual, estat de conservació de l'edifici i/o de l'habitatge, disseny i interiorisme, etc. Recorda al teu amic que, en tot cas, emetràs una opinió tècnica/professional que pot diferir de la teva opinió personal com a amic.
2. Opina sobre allò que domines o, dit altrament, no et mullis en els temes que no coneixes en profunditat. Si ets taxador, podràs opinar amb solvència sobre si el teu amic està comprant a preu de mercat o està pagant les ganes (que és una opció legítima si el pis el flipa). Si sou especialistes en reformar habitatges, podeu donar l'ordre de magnitud d'una eventual reforma sense prendre una sola mesura. Però si el teu és projectar, dissenyar equipaments o l'urbanisme, vés amb compte amb opinar sobre coses tan serioses com el preu de compra i/o de reforma perquè et pots agafar els dits i perdre un “amic”.
Sempre és millor, o més prudent, convidar altres professionals especialistes al projecte que voler capturar tot el valor. I parlant de valor…
3. Valora la teva feina.
- Ajudar gratis surt car: pots fer-ho, i segurament això és el que espera el teu “amic”, però fes-ho sabent que a aquesta consulta innocent li dedicaràs com a mínim un parell d'hores entre desplaçament i visita. En aquest temps podries haver realitzat un altre treball remunerat, per la qual cosa hauràs d'afegir al còmput dues hores més de “cost d'oportunitat”. A més, durant la visita, pot ser que sorgeixin alguns temes que hagis de mirar amb calma quan arribis a l'estudi i, després, escriure un correu electrònic amb les conclusions. Per tant, com a mínim compte que hauràs dedicat entre 4 i 6 hores. Molt «amic» has de ser per regalar tant!
- Ofereix “preu d'amic”, és a dir, anuncia al teu amic que li cobraràs per la consulta sobre la base dels teus honoraris professionals habituals però amb un descompte X en virtut de l'amistat que us uneix. Aquí començaràs a veure com n'és d'important la teva opinió i potser t'emportes una sorpresa.
- Cobra allò que toca. Es tracta d'agrair a l'amic la seva confiança i esforçar-se al màxim per no defraudar-ne les expectatives. És la música de violins que sona quan l?amistat es tradueix en compromís recíproc.
- Pressupost un “extra” d'amistat. Ho diem molt de debò. Treballar per a un amic és molt perillós, perquè et podrà trucar un diumenge al migdia mentre estàs prenent-te el teu merescut vermut per preguntar-te sobre alguna cosa que no va entendre bé… en fi, que ho tinguis en compte i que sàpigues que hi ha aquesta possibilitat.
Sempre és millor, o més prudent, convidar altres professionals especialistes al projecte que voler capturar tot el valor.
4. Recomana un col·lega al teu “amic”. És la millor opció quan valores l'amistat de la persona que et demana consell, sobretot si allò que et demana és fora del teu àmbit d'experiència professional. Una bona recomanació té sempre moltes més possibilitats d'acabar bé, de manera que guanyaràs l'agraïment del teu “amic” i, per descomptat, el del teu col·lega, que podrà facturar allò que toca pel servei i, fins i tot, liquidar-te una petita comissió per la prescripció o regalar-te un pernil per Nadal.
