Rogelio Olmedo: Escultures sobre talons vermells
Escultures que caminen entre l'art i la memòria.
Rogelio Olmedo, escultor aragonès, sempre ha tingut records de si mateix dibuixant i tot i que la vida el portaria per camins una mica menys creatius en la seva joventut, quan es neix sent artista és una cosa que finalment no pots evitar.
Parla'ns de tu i de les teves escultures. On va néixer la teva vocació? Algun primer record?
Fins on jo recordo sempre vaig dibuixar a casa amb els meus germans. Més endavant vaig reunir algunes eines i construïa coses. La meva àvia, amb deu anys, em va regalar una caixa de ferramentes i em va ensenyar a cosir. Aquesta situació va néixer de l?abundància.
El meu avi tenia un magatzem de botiga de joguines i teníem accés a totes les novetats de joguines. En algun moment vaig començar a construir-nos els nostres. Més endavant, vaig començar la carrera de dret. Encara a Saragossa, no considerava la possibilitat de dedicar-me a alguna cosa creativa, però dibuixava i dibuixava.
Després de tres anys, vaig provar d'anar a Barcelona, a l'Escola Massana, i allà se'm va obrir un món meravellós a què ja no he pogut renunciar. Des de llavors, potser massa intempèrie, però la seguretat no m'estimava lliure. Ara tinc l?opció de conjugar-les.
Què és el que més et satisfà de la teva feina? Algú del que et sentis especialment orgullós?
Em satisfà comprovar que alguna cosa en mi sap fer. Amb el temps, he après rutines, a anticipar-me als problemes oa associar-m'hi i treure'ls partit. Segurament, les tècniques que he triat afavoreixen les sorpreses. Però tampoc és tan fàcil. És entre emocionant i serè.
A dies sé que no en tinc ni idea i he d'amagar els dibuixos per, passats uns dies, poder reconèixer si valen. La gent reconeix els millors i deixa els menys bons. Hi ha objectivament una mica de veritat.
Com és el teu procés creatiu? Quines són les fonts d'inspiració? Alguna música especialment mentre treballes?
M'interessen les persones, individualment i en grup. Com percebem la realitat, com canvia entre generacions, entre cultures i tanmateix com es repeteix molt. Crec que estem en un moment de metamorfosi, cada cop som més capaços de conjugar amb naturalitat diferents categories, els resultats seran insospitats. I sens dubte el bon humor i l'alegria.
Normalment treballo sense música. Al taller de ferro hi ha molt de soroll i usem orelleres aïllants. Al taller de dibuix m'agrada el silenci, encara que algun dia escolto música que em resulta familiar com Bach o Bill Evans. Em poso música quan em faig el menjar, suggeriments de Spotify. De vegades, el meu fill em fa sentir què li agrada; rap i hip hop, i m'encanta.
Color, llibre, pel·li i disc favorits. Per aquest ordre! ;D
Color: Groc.
Llibre: Tao et txi. De Lao Tse.
Peli: El viatge de Chihiro. De Studio Ghibli.
Disc: Variacions Goldberg. Per Glenn Gould.
És casa teva reflex de qui ets? Explica'ns a què fa olor, el teu racó favorit, el teu objecte decoratiu o moble fetitxe, si atresores alguna col·lecció… I si tens mascota, presenta'ns-la!
M'encanta casa nostra. Orientada al clarejar i al vespre. Amb un taronger enorme. Posar sobre l'estufa de llenya fruita i que faci olor de sucre torrat. Quan acabo de recollir-la i fa olor de net, i estic cansat i puc descansar.
Guardo restes d'una col·lecció de còmic dels vuitanta que ha sobreviscut a nombrosos canvis de casa i ens acompanya la Mel, una gosseta que adorem i em deixa tot ple de cabells, però em resisteixo a pelar-la.
Si poguessis comprar-te qualsevol cosa ara mateix i emportar-te-la a casa, quina seria? Qualsevol cosa!
Un Rotko, un Guston, un autoretrat de Goya i un mòbil de Susumu Shingu.
Un pla a casa sempre inclou…
Una bona festa amb amics.
Tens algun plat estrella?
Salsa puttanesca, patates amb gambes… ¡ ah! cuinar. Fins i tot per a mi sol!
Quin és el teu lloc preferit a la teva ciutat? I a l'estranger?
Passejar a l'alba des del xiringuito de Maurizio fins a casa dels Palerm i saludar. Capvespre des de casa de Carles fins al Caló dels Monjos.
Una licoreria a Lambertville, NJ. A Hivern. Tot de fusta, ressonen les petjades. Licors de tot el món. Ordenat, il·luminat com una gran biblioteca. Ens atén gairebé xiuxiuejant un jove, en espanyol amb un fort accent americà.
La plaça de Coyoacán. Un casament amb mariachis i un lloc de joguines.
Una cocteleria una tarda de juliol a Amsterdam amb Bill Evans.
