Paper d'Arménie
És ben sabut que els francesos tenen bon nas i en qüestió d'olors no hi ha qui els guanyi. Des del segle XIV lideren sense titubejos la indústria del perfum i si pensem en els formatges, la xocolata i el vi, no fem més que reafirmar aquesta idea. Amb el Papier d'Arménie, el mateix.
A finals del segle XIX, en ple apogeu de l'imperi otomà, un tal Auguste Ponsot va viatjar a Armènia. Allí va descobrir que els seus habitants aromatitzaven i desinfectaven casa seva cremant una resina natural anomenada benjuí, i va decidir compartir aquesta bona pràctica amb els seus compatriotes francesos.
El seu soci i farmacèutic, Henri Rivier, va descobrir que dissolent el benjuí en un 90% d'alcohol, la seva olor persistia. Després va afegir diverses aromes a la solució fins a aconseguir fórmules úniques.
Ja només els faltava trobar el mitjà: el paper assecant absorbia la solució, conservava l'aroma original del benjuí i es combustia lentament, sense flama. L'èxit no va trigar a arribar, fins que el Papier d'Arménie es va coronar a l'Exposició Internacional de 1889.
El benjuí és una substància apreciada per les notes dolces i de vainilla que emanen de la seva combustió, ia Orient s'usa des de fa segles per al tractament de l'asma i de la tos, com a digestiu, calmant, cicatritzant i antisèptic. Però les seves propietats més conegudes són les espirituals, ja que allunya energies negatives i mals pensaments. Així es fa servir a Malàisia durant les cerimònies inaugurals en el cultiu de l'arròs, ia l'Índia hi ha la creença que la seva aroma és l'aroma sagrada de la deessa Shiva.
Amb una cuidada estètica retro, una aroma inconfusible i un procés d'elaboració ecològic i basat en una fórmula «secreta» que se segueix fabricant al mateix laboratori parisenc de Montrouge des del 1885, Papier d'Arménie és tota una icona a la cultura francesa.
Si esteu farts de encensos embafadors i voleu donar-li a casa vostra una aroma evocadora i très chic mentre la netegeu de mals rotllos, aquesta és una opció excel·lent.
