Ambientadors naturals
Millora casa teva amb fragàncies naturals i sense gastar de més.
Cada casa té una aroma. I segur que tots tenim l'aroma inconfusible de casa nostra de la infància gravada a sang a l'hipotàlem. A què sí? Amb les olors no s'hi juga… I l'home des que és home s'ha perfumat i n'ha perfumat l'entorn (per bé o per mal).
No cal gastar-se un dineral perquè casa nostra fa bona olor. Fruites, espècies, plantes… Ja sigui en el seu estat natural o tractats i reconvertits en barretes d'encens, olis essencials, saquets perfumats o ungüents, proporcionen solucions 100% naturals i molt econòmiques.
No descartis mai més les pells dels cítrics (taronges, llimones, mandarines, aranges…). Si les poses a prop d'un radiador, l'efecte difusor de la calor farà que casa teva faci olor de camp de tarongers florits. ¡En ple hivern! I quan les pells ja s'hagin assecat, les podràs utilitzar en pastissos o melmelades casolanes.
I per què creus que a les revistes de decoració sempre hi ha un bol de llimones damunt de la taula del menjador? No només és per fer bonic.
El pòsit del cafè és un neutralitzador de l'olor de primer ordre, encara que aquest no allibera fragància, un petit pot a la nevera, al safareig, oa la cambra del teu fill adolescent, i llestos.
Si no ets cafeter/a, pots fer el mateix amb bicarbonat.
Tenir a la cuina algunes testos amb alfàbrega, farigola, romaní, orenga, etc. t'ajudarà no només a netejar l'aire sinó que aquest faci bona olor i allunyis els insectes. Encara que si se't moren totes les plantes, fins i tot les de plàstic, sempre pots vaporitzar vodka a l'aire. Aquí el benefici és doble: elimines males olors de forma natural i evites alcoholitzar-te. A més, sempre pots afegir al vaporitzador unes gotetes del teu oli essencial preferit.
Decora el teu saló amb una palmera. No ens referim a les palmeres de platja, encara que anar-se'n a la platja és potser la millor manera de “ventil·lar-se”. Ens referim a les kenties, els bamboos, els àloes… Tots ells tenen la propietat d'eliminar el formaldehid, substància tòxica present a les pintures de parets, els acabats en fusta, les cues, el tabac…
Cremar saquets de plantes (smudge sticks) o barretes d'encens és una pràctica que ens remunta a la xinesa dels emperadors, a l'antic Egipte (kyfi) i fins al principi dels temps.
Si no marxem tan lluny, ja fa gairebé dos anys (!) et parlem del Paper d'Arménie. Un invent francès del 1885 que no només s'emporta males olors, sinó també mals rotllos.
A Alemanya també tenen el seu encens estrella, es tracta del Räucherkerzchen, un encens de nom impossible que cremen sobretot per Nadal.
Però els japonesos ens superen a tots, ja que fins i tot tenen el kōdō, l'art d'usar l'encens, o el que podríem anomenar el encensar, no?
