Hi ha moltes coses que, amb el pas del temps, es deterioren i deixen de ser útils per l'objectiu pel qual es van crear i, tot i això, les vicissituds per les que han passat, els han imbuït d'un cert caràcter i els han fet encara més bonics. Seria una llàstima desfer-se d'elles… Pel que fa a les vels dels vaixells, si més no, ja no tindrem que sofrir mai més.
Dveles recupera vels de vaixell que, per ús, s'han deteriorat i ja no són aptes per una navegació precisa, però gràcies als seus materials, segueixen posseint qualitats excel·lents (resistència i impermeabilitat) i són perfectes per transformar-los en peixos únics de mobiliari contemporani.
Seguint les mateixes tècniques de fabricació utilitzades a les veleries professionals i nodrint-se de la passió pel mar i la navegació, tots els seus dissenys de mobiliari tenen un component conceptual que busca fer treballar els materials d'una manera similar a com ho feien al mar. De cada espelma recuperada se'n realitza un nom limitat de peixos úniques i cada una d'elles s'etiqueta amb informació sobre la seva procedència, el tipus de vela, el gramatge, la veleria on es va fabricar, el vaixell on va pertànyer, el port d'origen, els mars que va solcar… Pura poesia.
“Que és el meu vaixell meu
tresor, que és el meu déu la
llibertat, la meva llei, la força
i el vent, la meva única
pàtria, la mar.”
Cançó del pirata de Josep d'Espronceda
