L'art de Xiana
Creació, art i passió a cada detall.
Fotografia: Ana Paes
Xiana tenia clar que el seu camí aniria lligat a allò que les seves mans poguessin crear, i així, juntament amb el descobriment de l'estampació digital va donar llum a la seva preciosa marca, amb productes bells i delicats que expliquen la seva història i tot allò viscut fins aquell moment.
1. Parla'ns de tu i de la teva feina. On va néixer la teva vocació? Algun primer record?
Doncs crec que d'una manera força orgànica. Vaig començar estudiant Història de l'Art perquè sabia que per aquesta branca anava la cosa, però no tenia clar què volia fer. En aquells anys de carrera, em vaig adonar que la meva feina era treballar amb les mans, el dibuix i/o fer alguna cosa aplicada. Per això vaig decidir estudiar Disseny de Moda. De seguida vaig començar a treballar per a la Indústria i va ser allà on vaig descobrir l'apassionant món de l'estampació… primer digital, on vaig treballar molts anys, després del disseny de peces de roba i, més endavant, amb la meva pròpia marca on em vaig obrir més a l'art tèxtil en general i altres camps com l'estampació manual, el brodat, etc…
A casa sempre hi va haver molt de disseny, molta inquietud per l'art i la creació. Recordo tota la meva infantesa, fins als onze anys que és quan ens mudem, amb una casa en procés de construcció. La nostra casa es va anar fent progressivament, invertint el que podien els meus pares a cada moment i cada fase era tota una aventura. Recordo que el pare va fer una maqueta en miniatura de la casa. Ell va contribuir, encara que no era arquitecte, a idear-la basant-se en les idees de l'arquitectura orgànica de Frank Lloyd Wright i altres referències dins de l'arquitectura autosuficient. A la meva mare li agradava molt la decoració, els teixits… i sempre hi havia per casa retalls així que vaig créixer fent els vestits als meus canells amb les retallades, i això que no teníem màquina, sempre cosia a mà… una bogeria! Suposo que tot això va ser el germen del que més endavant seria la meva passió.
2. Què és el que més et satisfà de la teva feina? Algú del que et sentis especialment orgullós?
Sempre em costa molt quedar-me amb una cosa sola… però el procés en si mateix. Les restes o les empremtes que va deixant el procés de creació d'un disseny cada cop em fascinen més, fins i tot més que el resultat ja acabat. També m'encanta el moment de la sessió de fotos, on tot cobra sentit i s'exposa en conjunt la feina de molts mesos. Les peces es relacionen vaig entrar sí en un lloc, amb unes persones…I quant a una peça, col·lecció o una mica més tangible estic súper orgullosa del mocador SOL, que forma part de la col·lecció Eclipse. És un disseny molt senzill però que funciona molt bé. Un exemple clar que menys és més. El vam treure al mig de la pandèmia i realment vam donar al clau, va ser donar llum en aquells dies rars i incerts. Ens quedem sense estoc súper ràpid…
Fotografia: Ana Paes
3. Com és el teu procés creatiu? Quines són les fonts d'inspiració? Alguna música especialment mentre treballes?
L'inici d'una col·lecció poden ser moltes coses… però normalment sempre responen a allò que he viscut en aquella època, les exposicions que vaig veure, els llibres que vaig llegir, pel·lícules, les experiències… Al final, suposo que es tracta d'anar unint coses que et van calant i es van relacionant entre si… No sé com passa però al final tot cobra sentit, o potser això és el que és.
Fotografia: Ana Paes
Passo moltes èpoques que treballo en silenci o només poso podcasts… però darrerament estic en fase musical per treballar i estic escoltat molt Andrew Bird, Leonie Evans, Wilco, Jo la tinc…
4. Color, llibre, pel·li i disc favorits. Per aquest ordre! ;D
El vermell.
El teixit de la civilització de Virginia Postrel.
Harold i Maud (1971) d'Hal Ashby.
Houses of the Holly de Led Zeppelin.
Però és el que se m'ha vingut ara, si em preguntes demà potser et responc una altra cosa (haja)
5. És casa teva reflex de qui ets? Explica'ns a què fa olor, el teu racó favorit, el teu objecte decoratiu o moble fetitxe, siatores alguna col·lecció… I si tens mascota, presenta'ns-la!
Doncs que estrany! No sé a què fa olor casa meva… però una amiga de la meva filla sempre diu que fa olor genial. No sóc d'ambientar amb res, de vegades alguna espelma. Sóc molt maniàtica amb les olors fortes, no suporto els ambientadors ni els perfums molt florals… M'inclino pel més natural: ventilar bé. A Santiago hi ha molta humitat així que és bàsic. Fa poc que vaig començar a fer servir a la roba el sabó de Marsella així que deixa poc o gens d'olor. Això sí, al matí a cafè i algunes tardes a galetes acabades de coure o pa de pessic, a la meva filla li encanta la cuina…
Tinc especial afecte a una taula de castanyer que em va fer el meu pare fa molts anys. Quan vam anar de casa a estudiar fora, el meu pare ens va fer una taula a cadascuna de les meves germanes ia mi. Si l'hagués dissenyat jo probablement no ho faria així, és un estil molt tornejat, però m'encanta.
No tinc mascota, no m?acaba d?atreure la idea de tenir un animal en un pis. Quan vivia a casa dels meus pares sempre vam tenir gossos i formaven part de la nostra vida, m'agradava molt! Però sempre eren fora, eren feliços però no compartíem espai de dormir, menjar, etc. Així que, per ara, no sento aquesta necessitat, encara que la meva filla sí… potser canviï d'idea algun dia…
Fotografia: Ana Paes
6. Si poguessis comprar-te qualsevol cosa ara mateix i emportar-te-la a casa, quina seria? Qualsevol cosa!
Una hamaca. Per fer la migdiada o només pensar i relaxar-me… És com tornar a estar dins de l'úter. Em sembla una meravella, però aquí no hi ha costum pel clima. També em serveix una butaca “ou” penjant.
7. Un termini a casa sempre inclou…
Amics, música i cerveses amb pica-pica!
8. Tens algun plat estrella?
M'agrada cuinar però per falta de temps ho faig poc i em fa una mica de mandra posar-me, ho reconec, així que sóc súper pràctica i se'm dóna genial resoldre ràpid. Si et dic que faig una truita de patates amb les patates cuinades al microones? Prometo que em surt de mort i la gent al·lucina quan li dic que he fet la patata d'aquesta manera. Així que podria dir que en aquesta fase de la meva vida la “truita de patates express” és el meu plat estrella.
9 Quin és el teu lloc preferit a la teva ciutat? I a l'estranger?
A la meva ciutat tinc molts llocs favorits, però si m'hagués de quedar ara mateix amb un seria una passejada: a la vora del riu Sar. Una de les millors coses que té Santiago és que hi ha moltes zones verdes dins de la ciutat i que em donen la vida.
A l'estranger és complicat quedar-se només amb un, però la veritat m'encantaria tornar al Mercat de les Puces a París (Saint Ouen). Em tornen boja aquest tipus de mercats, en tinc peces que guardo com a or en drap.
10. Cosa que ens vulguis explicar i que no t'haguem preguntat. Parla ara o calla per sempre!
Aquest any tindré els meus mocadors a la botiga del Reial Jardí Botànic dins del Madrid Design Festival, de febrer a abril. Ens fa moltíssima il·lusió això perquè ens encanta aquest indret i sempre que visitem la ciutat ens deixem caure per allà. És un lloc per a nosaltres de referència.
