JATAFARTA: ARTESANIA COM A POSSIBILITAT DE CANVI
Edita R. Oca és la responsable del projecte JATAFARTA. Porta la direcció i gestió tant del disseny com de la producció al taller.
La seva filosofia de treball és clara: l?artesania es presenta com una possibilitat de canvi. «Cada vegada trobo més esperança en les maneres de fer artesanals ja que arrelades a una llarga tradició també protegeixen valors com la qualitat, la petita escala, l'exclusivitat, el que és local, el treball cuidat, la creativitat i les formes d'ús responsables”.
Foto: David Silva
1. Parla'ns de tu i de la teva feina. On va néixer la teva vocació? Algun primer record?
Vaig créixer envoltada de materials, eines i màquines que es trobaven al taller dels meus pares. Després vaig aprendre tècniques de volum a l'escola d'Arts Aplicades i anys més tard vaig estudiar Belles Arts. Aquest va ser el meu entorn, així que en realitat això de convertir-me en artesana no va ser una decisió específica, sinó que vaig tenir la sort d'estar immersa en aquest ambient des de ben petita.
Vaig iniciar el projecte de JATAFARTA fa uns dotze anys amb dues línies de producció ben definides, per una banda la de complements i joieria i per altra objectes de decoració. No obstant això, no només la funcionalitat o la decoració organitza aquestes línies de productes, sinó que
propi estat del material determina estèticament les col·leccions: d'una banda, crec peces elaborades amb la matèria primera en el seu estat més natural, en cru, per la qual cosa és possible deixar que trasllueixin els seus vetejats i per contra, en altres peces utilitzo el material en la seva versió
més sofisticada, és a dir, negre o vermell intensos, ressaltant així les propietats més refinades i seductores del cuir.
Fotos: David Silva
2. Què és el que més et satisfà de la teva feina? Algú del que et sentis especialment orgullosa?
El que més m'agrada són els processos de treball, el camí que hi ha entre la idea i la peça acabada, tot el que hi ha al mig és el que em dóna més plaer. Participar en totes les etapes des de la realització de la peça fins que està llesta per al client és un treball ple de reptes, sorpreses i aprenentatges on és possible qualsevol cosa menys avorrir-se. Dels treballs que faig, en destacaria el portallibres i els espantamosques, són de les peces més senzilles del catàleg, però responen a la idea de recuperar objectes oblidats i reinterpretar-los, que és una de les meves propostes creatives al voltant de l'objecte i són curiosament les que tenen més èxit comercial.
3. Com és el teu procés creatiu? Quines són les fonts d'inspiració? Alguna música especialment mentre treballes?
El procés creatiu és un procés organitzat i metodològic que en el meu cas s'inicia normalment amb el dibuix i la recopilació d'imatges, passant després a la realització de maquetes, de vegades de cartró, per anar definint així les plantilles i els patrons finals. Cada projecte és diferent, n'hi ha que es treballen gairebé fins al final sobre el patró d'una manera molt analítica i calculada, però d'altres són més experimentals i requereixen actuar més directament sobre el material.
Pel que fa a la inspiració, qualsevol cosa pot fer encendre la metxa: un llibre, l'obra d'un artista, les vivències... qualsevol experiència pot ser un punt de partida. També aquest inici pot estar en una casualitat, en un “accident” a l'espai de treball o en una trobada
fortuït entre materials, tècniques, o solucions que s'estiguin experimentant per a alguna cosa concreta i que desemboca en una altra idea o plantejament. Altres vegades la inspiració surt d'observar el món i reflexionar-hi.
4. Color, llibre, pel·li i disc favorits. Per aquest ordre! ;D
• El magenta.
• Moda i altres neurosis de Katja Eichinger. M'ho acabo de llegir.
• Jeanne Dielman, 23, quai du Commerce, 1080 Bruxelles (1975) de Chantal Akerman, que ara hi ha les còpies restaurades a Filmin.
• A la música em costa quedar-me amb alguna cosa en concret. He tingut absoluta devoció pel flamenc en general i per Camarón en particular, el disc de Camarón El nostre és una meravella, però últimament amb prou feines ho escolto. Estic molt al màxim amb l'electrònica i cada dia descobreixo alguna cosa nova.
5. És casa teva reflex de qui ets? Explica'ns a què fa olor, el teu racó favorit, el teu objecte decoratiu o moble fetitxe, si atresores alguna col·lecció… I si tens mascota, presenta'ns-la!
Tinc una amiga que va conèixer diverses de les meves cases i un dia em va dir que les meves coses sempre estan col·locades com si en qualsevol moment marxés corrent. Quadres sense penjar, caixes sense desfer, pocs elements decoratius, llibres per tot arreu, llums que es canvien de lloc… Suposo que tindrà a veure amb la meva permanent situació d'inquilina o per la meva dificultat per organitzar-me amb l'espai, no ho sé… Ara visc en un pis al casc vell de Santiago, amb una estupenda gal tauleta i molta llum; allà em prendré el te, a aclarir la vista, a llegir ia jugar amb Manchis, la meva gateta carey que últimament està molt xerraire.
6. Si poguessis comprar-te qualsevol cosa ara mateix i emportar-te-la a casa, quina seria? Qualsevol cosa!
Una Eames Lounge Chair dissenyada per Charles i Ray Eames el 1956 en cuir blanc, per exemple 😀
7. Un termini a casa sempre inclou…
Amigues, bona conversa i un vi negre.
8. Tens algun plat estrella?
No, m'encanta el menjar, però no tant cuinar. A casa sempre opto per plats poc elaborats i intento consumir productes de temporada. Tinc la sort de viure al costat de la plaça d'abastaments on hi ha tota mena de peixos, carns i verdures fresques i em permet improvisar cada dia.
9. Quin és el teu lloc preferit a la teva ciutat? I a l'estranger?
Santiago té llocs molt bonics, molts parcs i zones verdes a un minut del centre que et permet desconnectar del rebombori turístic. A mi m'encanta fer grans passejades i quan els faig no penso gaire cap on anar, em deixo portar, tant se val la direcció que escullis perquè en quinze minuts, com a molt, ets fora de la ciutat en zones totalment rurals, sense massa cotxes i amb molta naturalesa.
De l'estranger em va enamorar Nova York, m'agradaria passar-hi una temporada.
