Una càmera testimoni dels interiors més bonics: Entrevista a Stella Rotger

Fa soroll un arbre en caure si no hi ha ningú al bosc per escoltar-lo? Les habitatges bonic existeixen si no hi ha algú que les retrati? Probablement sí, però no ens n'assabentaríem.

Per sort tenim la càmera de Stella Rotger, ment inquieta i fotògrafa dinteriors, arquitectures, paisatges, menjar, i totes aquestes coses que ens fan sentir tan bé. Al seu currículum trobem multitud de reportatges a revistes de decoració i interiorisme, i al seu Instagram podem veure un catàleg de moments hygge que ens conviden a tancar els ulls i teletransportar-nos. En aquesta entrevista, Stella ens parla de la feina que, segons diu, li encanta. I a nosaltres, també.

Parla'ns de tu i de la teva feina. On va néixer la teva vocació?

Sóc Stella Rotger, 45 anys, fotògrafa d?interiorisme, decoració, arquitectura i estil de vida. Nascuda al Vallès Oriental, ara visc a l'Alt Empordà. Vaig estudiar fotografia a l'Institut d'Estudis Fotogràfics de Barcelona (IEFC), on van saber despertar una cosa que tenia endins però que no hi veia clarament. He treballat per a un munt de revistes de decoració, però els últims anys publico mensualment a la revista El Moble. També faig fotos per a catàlegs de decoració, fotos per a webs i xarxes socials d'arquitectes, interioristes… i per a tothom que vulgui donar un plus al producte.

Què és el que més et satisfà de la teva feina? Alguna feina de la qual et sentis especialment orgullosa?

Gaudir cada dia del que faig és un regal! Evidentment, hi ha parts que m'encanten, com anar cada dia a cases diferents, llocs diferents, amb estilistes diferents, viatjar… i altres parts que no m'agraden tant, com les hores i els dies d'ordinador que vénen després de cada reportatge.

No hi ha cap feina que vulgui destacar per sobre dels altres, però guardo bon record d'aquells on aconsegueixo transmetre sensacions del lloc o de l'espai, no només la imatge gràfica que ja et ve donada quan fas clic.

Com és el teu procés creatiu? Quines són les fonts d'inspiració? 

Intento no crear-me expectatives abans d'arribar a casa. Sempre treballo amb llum natural. Trobar el moment del dia que convé més a cada part de la casa és important per crear el clima desitjat.

No tinc cap font preferida per inspirar-me, tot i que durant molts anys em comprava revistes estrangeres de decoració i estil de vida. He de reconèixer que ara amb això de les xarxes, principalment Instagram, estic en un punt d'amor-odi.

Alguna música especial mentre treballes?

Quan he de retocar moltes hores seguides, la nit és un moment molt agraït, perquè no sona el telèfon ni el timbre ni cap nena em reclama, i m'agrada molt escoltar el programa de ràdio La Competència, dels Òscars, en podcast. Puc arribar a escoltar quatre o cinc programes seguits, o potser més! De vegades penso que si tenen un registre dels oients en línia, deuen pensar que a l'Empordà hi ha alguna persona una mica trastocada amb tantes i tantes hores seguides de La Competència. Si retoco durant el dia escolto de tot a Spotify, però els meus preferits darrerament són Ferran Palau, Angus & Julia Stone, Ben Howard, José González, El Petit de Cal Eril…

Color, llibre, pel·lícula i disc favorits. Per aquest ordre!

El color verd és un dels meus preferits, però crec que més aviat m'agraden tots els colors de la terra: el verd, el marró, el beix… amb totes les gammes.

Llibre preferit…. ai! Els últims anys he llegit molt poc, però guardo amb molt d'afecte un llibre que es diu Eh, Petrel! Quadern d´un navegant solitari, de Julio Villar (Editorial Joventut).

Pel·lícula, La llista de Schindler.

Disc… Disc o LP? Sempre havia estat molt de Bruce Springsteen, però Cat Stevens també està per allà al cap.

És casa teva reflex de qui ets?

Sí! Fa 15 anys vam fer una gran rehabilitació. Encara no havien començat les obres i jo ja la veia acabada amb tots els detalls!

Explica'ns a què fa olor, el teu racó favorit, el teu objecte decoratiu o moble fetitxe, si atresores alguna col·lecció… I si tens mascota, presenta'ns-la!

M'agrada que faci olor de net i airejat; a l'hivern m'encanten les espelmes de vainilla.

El meu racó preferit és la terrassa, asseure'm en una cadira amb una enorme tassa de cafè amb llet de civada. Sigui hivern o estiu.

Tinc un rebost antic, de formes senzilles, de fusta natural que em va robar el cor només de veure-la a través del vidre de l'aparador quan la botiga estava tancada. Recordo haver-me cobert els ulls amb les mans per tapar la llum que em venia de fora… i vaig dir: “És aquesta!”.

També estic encantada amb la decisió d'haver pintat totes les parets amb calç i pigments naturals. És saludable i preciós! I amb les aixetes del lavabo… si mai em canvio de casa, vindran amb mi! I els llums de la meva amiga Caterina! I…

Havia col·leccionat pastilles de sabó, les tenia exposades a la banyera en un prestatge metàl·lic que era de la meva àvia, però un bon dia vaig decidir fer-les servir. Encara tinc sabó per a anys!

Teníem des de fa un any un gat i una gata germans que vam trobar abandonats. Es diuen Suís i Nata. La Nata va desaparèixer sis dies, i els dies de recerca vam trobar Tòquio, una siamesa de tot just dos mesos… no podíem deixar-la al carrer… i ara tenim tres gats! Sóc al·lèrgica als cabells i no entren a casa, però estic encantada amb ells!

Si poguessis comprar-te qualsevol cosa ara mateix i emportar-te-la a casa, quina seria? Qualsevol cosa!

Un dormitori més! Per a la meva filla adolescent, que ja necessita el seu espai.

Un pla a casa sempre inclou…

Amigues, vi negre i música!

Tens algun plat estrella?

Sempre m'agrada tastar els risottos si són a la carta. A casa, tot allò que sigui fresc, bio, de proximitat i sense carn.

Quin és el teu lloc preferit a la teva ciutat? I a l'estranger?

Visc en un poble molt petit que té un carreró estret amb parets velles de pedra i arbres que sobresurten, on les fulles sempre ballen amb el vent. Al final hi ha un petit pont i m'encanta passar per sota.

A l'estranger... Marroc, el sud de França... Però a Catalunya, el Parc Natural d'Aigües Tortes, amb aquelles muntanyes i llacs tan poderosos... i dormir en algun refugi de muntanya.

Quelcom que ens vulguis comentar i que no t'hem preguntat? Parla ara o calla per sempre!

Callar és una cosa que no em fa gaire bé, però amb els anys vaig millorant 🙂

Intentaré ser breu… Un món millor és possible! Mans a l'obra!

Stella no només retrata espais, els escolta. Amb la seva càmera com a aliada i una mirada que sap aturar-se en els detalls que altres passen per alt, aconsegueix que cada imatge ens faci sentir com a casa. Perquè més enllà de la llum, l'enquadrament o el color, el que hi ha a les fotos és sensibilitat. I d'aquesta, Stella en va sobrada.