A casa de la Birgit Reinke
La Birgit va arribar des de Mont-real a Barcelona fa 15 anys moguda per la necessitat —compartida per molts alemanys— d'un clima més càlid. El fred canadenc havia minvat la seva salut i buscava un lloc que li aportés una qualitat de vida millor.
En arribar a la ciutat, es va instal·lar en un petit àtic al barri d'Horta, però el seu afany cultural i les seves visites constants al centre a causa de la seva feina (la Birgit impartia classes d'alemany a particulars), aviat la van portar al Raval.
El Raval de l'any 1999, res a veure amb el que coneixem ara.
Va descobrir casa seva en un anunci a La Vanguardia i, casaments de la vida, els seus propietaris eren un matrimoni catalanoalemany que vivia al Canadà. Alemanya, el Canadà i Catalunya van formar de nou la constel·lació perfecta que va facilitar la compravenda de la casa.
Hi va haver tanta bona sintonia que els propietaris van regalar a la Birgit dues magnífiques butaques de vímet dels anys 30 que encara conserva amb afecte.
Però les casualitats no s'acaben aquí… La Birgit ens explica que va sentir una sensació estranya en trepitjar per primera vegada la sala principal. “De seguida em van venir ganes de ballar,” ens diu.
Alguna cosa semblant va sentir Jaume –el nostre agent d'aleshores a Ciutat Vella–. Així que no t'imagines la seva cara de sorpresa quan la senyora Pepita, la veïna nonagenària de la Birgit, ens explica que aquest saló havia estat l'escola de dansa del Liceu, on la mateixa Pauleta Pàmies Ella havia ensenyat ballet. Increïble.
