A casa d'Aurora Vilaboa i Gonzalo Cutrina
Conèixer Dori i Gonzalo ha estat una glopada d'aire fresc, ja que són persones que captiven des del primer minut. Creatius a l'enèsima, sorprenents… a l'enèsima també, bones vibracions a tutiplè, i tot això es fa evident a casa seva, on passem gairebé un dia sencer.
Aurora Vilaboa (Dori per als amics) i Gonzalo Cutrina, formen un tandem galaico-català explosiu. Viuen i treballen sota el mateix sostre, on ella dissenya la seva pròpia marca d'accessoris (Dorigat), i ell és il·lustrador.
Però a l'estudi, on tot es cou, la creativitat flueix i s'encomana, per això Gonzalo, ajudat pels seus dos becaris felins Tweed i Lacroix imagina temàtiques per a les col·leccions de bijuteria de Dori, i ella, escull els materials i elabora les fitxes tècniques dels esbossos de Gonzalo.
El seu darrer projecte és una col·lecció de mocadors inspirada en la màgia. Els hem vist i flipareu…
Com flipem nosaltres amb casa seva. «La meva casa és vintage», diu Dori. «Parla de nosaltres, reflecteix la nostra personalitat», matisa Gonzalo, i és evident, poques cases reflecteixen tan bé els seus ocupants.
Tot té un sentit i ocupa el seu lloc, tot té una història al darrere, i ells no escatimen detalls a explicar-nos els on, els perquès, els qui.
Hi ha coses que els han acompanyat des de sempre, com la galleda d'escombraries de Gonzalo, una peça clàssica de Vinçon. D'altres, en canvi, treuen el cap i es van descobrint amb segones, terceres mirades.
Ens expliquen que els encanta anar de mercats ambulants, i que cada dimecres van de caça als Encants Vells. Molt del que veiem ve d'allà, però també de mercats ambulants de Hong Kong, fins i tot de Coney Island, com algunes peces de Murakami o Lacroix.
Són curiosos, caçadors, urbanites, viatgers, col·leccionistes empedreïts. I ens mostren amb orgull les col·leccions que ocupen diferents llocs de la casa, com la col·lecció d'elefants que Gonzalo atresora, «Vaig començar la col·lecció a Galícia quan visitava mercats de Càritas per ajuda a toxicòmans».
O la col·lecció de ceràmica alemanya, o els aplics i plats dels anys 50 i 60, de familiars o de mercats ambulants, que conviuen amb peces d'autor, com un gat de Lisa Larsson, un plat de Versace, o una mà de Sargadels.
Curiosament, aquesta barreja bizarra d'objectes d'aquí i d'allà té sentit i és coherent. Dori col·lecciona pomes, caps i trossos de nines o barrets.
Encara que el seu tresor més gran és el seu vestuari, ple d'autèntiques joies en forma de vestits, complements o sabates… Noies, quines sabates! Els seus outfits són la sensació vagi on vagi.
I encara que es quedin a casa, no dubta enlluernar els seus amics a les «reunions caseres».
Amb ells, un dinar entre amics sense pretensions pot acabar transformant el saló en una pista de ball improvisada o en una sala de projeccions… Com l'enregistrament d'un reportatge que acaba sent molt més… Puro joie de vivre!
Conèixer Dori i Gonzalo ha estat una glopada d'aire fresc, ja que són persones que captiven des del primer minut. Creatius a l'enèsima, sorprenents… a l'enèsima també, bones vibracions a tutiplè, i tot això es fa evident a casa seva, on passem gairebé un dia sencer.
