Una llar a tot color: Entrevista a Jorge Stasny
Un collage d'elements sorprenents i divertits, reflex d'un món interior on ens agradaria entrar una estona a fer-nos riure.
La casa de Jorge Stasny (@jorge_stasny a Instagram) té molt a veure amb la seva obra: un collage d'elements sorprenents i divertits, reflex d'un món interior on ens agradaria entrar una estona a fer-nos riure. I malgrat l'estètica electritzant, el seu habitatge també és un lloc on evadir-se i passar un diumenge veient cinema amb el projector o gaudint d'una amanida improvisada amb ingredients dispars i amb molt de color. Com les il·lustracions. Tot encaixa.
Parla'ns de tu i de la teva feina. On va néixer la teva vocació? Algun primer record?
De petit tenia gran dificultat amb el llenguatge en general, em costava molt llegir i memoritzar sobretot les coses seqüencials. La meva manera de sortir més o menys airós de l'etapa escolar va ser trobar trucs per poder retenir la informació. Un d'aquells trucs era dibuixar al costat dels paràgrafs una cosa que el representés i així vaig començar a dibuixar.
Ja d'adolescent, la meva germana em va despertar un dissabte al matí dient una mica d'anar a un bufet i jo, que era un Carpanta, la vaig acompanyar. En arribar, vaig descobrir que estàvem en una sala d'exposicions, però no trobava el bufet per cap banda… Disgustat, li vaig preguntar a la meva germana que on dimonis hi havia el bufet i ella, entre rialles, em va dir: “Quin bufet ni vuit quarts, et vaig dir DubuffetEn aquell moment vaig aixecar la mirada i vaig descobrir el gran autor, la seva obra, i així va néixer el meu amor per l'art.
Què és el que més et satisfà de la teva feina? Algú del que et sentis especialment orgullós?
El moment que em satisfà més és el procés intermedi d'una creació, quan l'obra ja està iniciada però no acabada. En aquest procés em sento tranquil i gaudeixo molt de la desconnexió d'aquesta mena de trànsit en què l'espai i el temps desapareixen.
Considero que jo sóc simplement un mitjà perquè aquests dibuixos quedin plasmats sobre una superfície, però mai no em sento com a únic creador de l'obra, ja que moltes vegades els veig i penso: “D'on ha sortit això?”. Suposo que ha d'haver alguna cosa relacionada amb l'inconscient col·lectiu que fa que brotin aquestes formes a través de les mans, però no les concebo des de la perspectiva del creador, això fa que senti satisfacció però no orgull.
Com és el teu procés creatiu? Quines són les fonts d'inspiració?
Gairebé sempre de la lectura o de laprenentatge. M'agrada, per començar una obra, apoderar-me d'algun concepte o idea, però després la cosa s'escampa i la pròpia obra per si mateixa comença a prendre el poder. M'apassiona tot allò relacionat amb les cultures i les seves creences, les representacions iconogràfiques i els seus símbols.
«El tou és més fort que el que és dur; l'aigua és més forta que la roca, l'amor és més fort que la violència.» · Siddhartha, Hermann Hesse
Color, llibre i disc favorits. Per aquest ordre!
Per norma general crec que no existeix el monopoli cromàtic, un color en necessita un altre per ressaltar, és per això que no m'agrada cap en concret sinó les gammes o contrastos que s'hi poden crear.
El meu llibre favorit és «Siddhartha» d'Hermann Hesse (editat a Espanya per DeButxaca).
Si parlem de disc, n'hi ha un que forma part de la banda sonora de la meva vida i és «I Can Hear the Heart Beating as One» de Jo La Tinc.
És casa teva reflex de qui ets? Explica'ns a què fa olor, el teu racó favorit, el teu objecte decoratiu o moble fetitxe, si atresores alguna col·lecció…
Absolutament sí. La nostra casa és plena de coses i totes molt personals, la majoria fetes per nosaltres. M'encanten les cases on conviuen objectes de diferents èpoques i països, que cada objecte tingui una història i compleixi una funció.
Crec que la llar és la representació material del nostre jo intern i hi té una interrelació recíproca.
El meu racó preferit és el saló que fa les funcions de centre de reunions. Em reconforta especialment quan la casa fa olor de flors fresques.
Si poguessis emportar-te a casa qualsevol cosa ara mateix, quina seria?
A la meva sogra.
Un pla a casa sempre inclou…
El projector.
Tens algun plat estrella?
Sóc especialista a fer amanides riques. Tinc molta imaginació per inventar primers plats amb productes crus, però quan són receptes més elaborades, sóc força antiquat.
Quin és el teu lloc preferit a la teva ciutat? I a l'estranger?
A Barcelona era Vinçon i encara no he fet el dol. Ara com ara el meu lloc favorit de l'estranger potser és Kerala.
Cosa que ens vulguis explicar i que no t'haguem preguntat. Parla ara o calla per sempre!
La meva mare em va ensenyar l?amor per la llar. Per ella era sagrat i el mimava contínuament, adornant-lo amb flors del jardí. Crec que la llar és la representació material del nostre jo intern i té una interrelació recíproca amb ell.
