Marxant un pis a Gràcia i una ració de vermut
Descobreix perquè Gràcia, un dels barris més vibrants de Barcelona, té una oferta immobiliària tan limitada i què fa que viure aquí sigui tan especial.
El barri de Gràcia és un dels barris més vibrants i amb encant de Barcelona, i no sorprèn ningú a hores d'ara, que sigui una de les zones més demanades tant per lloguer com per comprar habitatge.
Només l'any passat es van vendre 936 vivendes de segona mà a Gràcia. A les dades públiques de l'Ajuntament de Barcelona sobre l'oferta d'habitatges de segona mà en venda a Barcelona durant el 2023, veiem com el preu per metre quadrat se situa actualment en 4.649 €/m2. Si voleu consultar l'evolució del preu per metre quadrat a Barcelona, feu-ho en aquestes taules sobre les compravendes d'habitatges registrats i el preu de venda a Barcelona des de l'any 2013. Veuràs que el màxim històric el tenim a l'any 2019, a 4.867 €/m2… el barri és el que és, i l'oferta d'immobles és molt limitada.
Per què hi ha tan poca oferta de vivenda a Gràcia? Analitzem-ho!
Gràcia ofereix un alt nivell de qualitat de vida, amb una àmplia i variada oferta de serveis, comerços de proximitat i una vibrant agenda cultural.
Viure a Gràcia: poca oferta i molta demanda d'habitatge
Per què hi ha tan pocs propietaris que posin a la venda les seves propietats al barri de Gràcia? Apunto cinc raons principals:
Una de les raons, i crec que la més important, és l?alta satisfacció dels residents en aquest barri. Gràcia ofereix un alt nivell de qualitat de vida, amb una àmplia i variada oferta de serveis, tota mena de comerços de proximitat i una dinàmica agenda cultural. Cal esmentar especialment les seves places, on la vida de barri és un formiguer constant. L'ambient familiar i la forta identitat de barri fan que molts residents se sentin molt profundament arrelats a la zona i no es vulguin mudar a cap altra zona de Barcelona.
Una altra raó que explica la resistència dels propietaris a vendre casa seva a Gràcia és l'alta rendibilitat del lloguer: els preus dels lloguers a Gràcia són considerablement alts perquè la demanda de lloguer en aquest barri és altíssima en comparació amb altres barris de Barcelona. L'alta rendibilitat dels lloguers a Gràcia és una sòlida font d'ingressos per als propietaris que, per tant, prefereixen posar el pis per llogar abans que vendre'l.
També podem assenyalar com a motiu de la poca oferta i la molta demanda d'habitatge a Gràcia és que, com no s'espera una baixada considerable dels preus dels habitatges, més aviat el contrari, els propietaris posterguen la decisió de posar a la venda el seu immoble en espera d'aconseguir un benefici més gran. L'escassetat d'oferta al mercat lògicament juga un paper important en aquesta expectativa de revaloració.
Un altre motiu rau en el fet que trobar un pis a Gràcia adequat per a famílies amb fills petits, gent gran, persones amb mobilitat reduïda o d'altres necessitats específiques es pot convertir en un procés molt complex i de llarga durada; els pisos a Gràcia solen tenir portals estrets i petits, els edificis no tenen ascensor, i és rar trobar habitatges amb plaça d'aparcament… per tot això, el temor de no trobar una alternativa satisfactòria a les necessitats concretes de les diferents etapes de la vida, pot dissuadir alguns propietaris a canviar d'habitatge. Si seguim aquest fil, veurem que Gràcia és un barri perfectament adaptat a les necessitats del públic jove, a qui no importa pujar diverses plantes a peu, sovint no té cotxe ia més és un barri molt atractiu per la quantitat d'oferta lúdica i la dinàmica vida cultural. Però aquest és precisament el segment de la població amb escassos recursos per accedir als preus dels lloguers… i això explica també la raó que sigui una de les zones més tensionades a Barcelona segons aquest document de la Generalitat de Catalunya zones de mercat residencial tensionat.
Gràcia fa que casa sigui un terme molt més ampli que les nostres quatre parets.
I ja per acabar amb alguns dels motius que expliquen la poca oferta i la molta demanda d'habitatge a Gràcia, tenim el factor emocional: per a molts propietaris, el seu habitatge a Gràcia no es redueix només a l'avorrit terme d'actiu immobiliari, perquè no podem deixar d'esmentar l'enorme vincle emocional amb la família, les tradicions (Sant Medir, Les Festes de Gràcia, Les Festes de Gràcia) els vermuts, les pel·lícules al Verdi… En definitiva, Gràcia fa que “casa” sigui un terme molt més ampli que les nostres quatre parets.
En conclusió, l'escassetat d'habitatges de venda o de lloguer a Gràcia és un fenomen complex amb diverses causes. L'alta satisfacció dels seus veïns, la rendibilitat del lloguer, les expectatives de revaloració, les dificultats per trobar habitatge ajustat a necessitats vitals específiques, i els factors emocionals (importantíssims!) són algunes de les raons que expliquen per què Gràcia és un barri tensionat per la poca oferta i la molta demanda d'habitatge.
Busco pis a Gràcia, és un impossible?
No desesperarem. La situació del mercat immobiliari és dinàmica i es pot canviar amb el temps. Si en efecte has decidit canviar d'habitatge o comprar el teu primer pis a Gràcia, has de saber que la cerca no és fàcil, i bé mereix una bona passejada per les belles places i carrers.
Però abans, posem-nos en context i fem una mica d'història.
Un breu recorregut per la història de Gràcia
Gràcia, als seus orígens, era un territori dependent de Barcelona i escassament poblat. Entre els segles XVI i XVII, a prop dels masos existents i aïllats, es van instal·lar tres convents i una sèrie de torres construïdes per la burgesia barcelonina. Durant la primera meitat del segle XIX, aquell petit nucli agrícola esdevingué el poble més important del plànol de Barcelona, gràcies a la seva progressiva industrialització, aprofitant la disponibilitat de terrenys lliures.
Gràcia es va constituir en municipi independent el 1850, any en què ja l'anomenada Vila de Gràcia tenia més de 13.000 habitants. El 1877, només 27 anys després, la població s'havia gairebé triplicat, arribant als 33.000 habitants. La conveniència d'integrar la Vila de Gràcia a Barcelona es va plantejar cada cop amb més força, en paral·lel amb el desenvolupament progressiu de la trama del pla Cerdà, aleshores en plena expansió. Així, a partir del 1880 van néixer projectes d'interès comú, com el del passeig de Gràcia, que unia la vila amb la gran ciutat seguint l'antic camí.
Quan el 1897 finalment la Vila de Gràcia es va tornar a unir a Barcelona, ja tenia gairebé 62.000 habitants i era una ciutat molt poblada i activa, però amb una gran manca d'equipaments i serveis. A poc a poc, es van anar construint carrers que connectaven el barri internament i externament, i equipaments com els mercats de la Llibertat (1893) i el de l'Abaceria Central (1892). La urbanització sovint la feien els mateixos propietaris dels terrenys, cosa que explica la discontinuïtat física d'alguns carrers, així com les nombroses places, normalment una a cada propietat.
Actualment, el barri té una població censada de 50.670 habitants i ocupa una superfície de gairebé 133 hectàrees, de manera que posa't les teves millors sabatilles per començar la recerca de pis! Però com tots sabem que tota cerca té una parada tècnica, a continuació no te'n proposem una, ni dues, ni tres, sinó sis vermuteries que, quedes avisat, guardaràs al teu mapa de favorits i visitaràs cada diumenge, vives a Gràcia o no.
Marxem de vermuteries pel barri de Gràcia!
El Quimet és un dels bodegons emblemàtics de Gràcia, un dels pocs que van resistir l?impacte de l?auge de les tavernes a la zona. I això és una cosa que celebrem. Prendre un vermut o una cervesa a llocs amb encant hauria de ser gairebé una assignatura obligatòria cada setmana. Sí o sí?
Quimet ha sabut preservar l'essència dels seus inicis, tot i que ara ha evolucionat més enllà de ser simplement un bodegó per convertir-se en un bar acollidor on gaudir d'embotits exquisits, formatges i plats com el pop amb patates o l'amanida casolana, entre d'altres. A més, s'atreveixen amb plats més elaborats, com les galtes, uns ous remenats o un deliciós pop a la brasa. Tot plegat maridat sempre amb una copa de vi, un vermut, una canya o una elegant copa de cava, que eleva l'experiència a un altre nivell.
El Celler Neus és un establiment amb una rica història, com ho evidencia el seu lema «Despatxant des del 1917». Ubicada a Benet Mercadé, un carreró de Gràcia nomenat en honor al pintor natzarè, aquest lloc solia ser una drecera freqüentada per comerciants que anaven i venien del mercat de la Llibertat, aturant-se per fer una mossegada.
En el passat, la família Fonollosa, propietària del celler, venia vins a granel, emmagatzemats a les tradicionals bótes que encara llueixen a l'altell del local. Com era costum a les fondes de l'època, el Celler Neus tenia el seu plat estrella, el capipota, i els propietaris actuals, els nois de La Vermu, s'han esforçat per mantenir-lo com a plat emblema del lloc.
Aquesta devoció per preservar la tradició es reflecteix a tot. El vi se serveix directament de la bóta i si demanes vermut, ve acompanyat de tapes clàssiques com ara bacallà amb samfaina o l'emblemàtica bomba catalana.
La Vermuteria del Tano és un autèntic bar de barri que des de la seva fundació com un modest bodegó el 1927, ha esdevingut una institució venerada a Gràcia. Des de finals dels noranta, Tano ha mantingut intacta l'essència d'aquest establiment i n'ha conservat l'autenticitat i l'encant.
Serveix el vermut de la reconeguda marca Perucchi, i antigament aquest vermut també es venia a granel. També s'ofereixen conserves de primera qualitat, que van des de les clàssiques banderilles d'olives i anxoves fins a seitons, escopinyes, musclos, sípia i carxofes.
L'ambient del local és únic, amb la seva decoració de marbre, porta de ferro i una atmosfera que oscil·la entre allò que és hipnòtic i allò que és eufòric, no sé si m'entens. Visitar La Vermuteria del Tano és una experiència que deixa empremta, i és molt probable que et sentis temptat a tornar una vegada i una altra…
Can Ros és un d'aquells bars de tota la vida on pots gaudir des d'un reconfortant esmorzar de forquilla, fins a prendre tranquil·lament un cafè mentre fulleges el diari o revitalitzar-te amb el seu clàssic i inusual entrepà de mandonguilles. També pots tastar la mítica truita de carxofa, una delícia que recordaràs per sempre.
La versatilitat de Can Ros n'és el segell distintiu; pots visitar-lo en qualsevol moment del dia i sempre trobaràs una mica deliciós per satisfer la teva gana.
Cal Pep és una taverna que ha resistit el pas del temps i està ubicada al carrer Verdi, un d'aquells llocs a la ciutat que revelen autèntiques joies a mesura que avances cap amunt o cap avall. Just abans d'arribar a la Travessera de Dalt, toparàs amb el cartell del nom que revela la identitat del seu antic amo. Aquest cavaller amb boina i bigoti va regentar la taverna durant 49 anys, des del 1937 fins al 1986, servint únicament vi, aigua i gel. Avui dia, Rafael Ortiz és l'encarregat del lloc des de fa 4 anys.
Als matins, la taverna s'omple de gent del barri i oficinistes, que gaudeixen d'entrepans, lacó, truites, i el tradicional vermut de la casa, sempre acompanyats d'olives d'Antequera, cacauets i barreja o lupins, cortesia de la casa. Sembla que el temps s'ha aturat a Cal Pep, i ha proporcionat una atmosfera nostàlgica i acollidora que convida a quedar-se una estona més.
Can Codina és un bar fundat el 1931 que ha sobreviscut sota una república, una guerra civil, una dictadura i la democràcia actual. Durant tot aquest lapse de temps, el bar ha sabut mantenir-se dret fins a convertir-se en un lloc mític del barri de Gràcia on s'han reunit polítics i moviments obrers, futbolistes del FC Barcelona, artistes i pioners de la rumba catalana com El Pescadilla, Peret o Gato Pérez.
Estèticament, el local conserva la mateixa ornamentació i distribució que va imaginar el senyor Codina el 1931. Des de llavors, tres generacions de la família han regentat el bar sense fer més canvis que els estrictament necessaris. No va ser fins fa pocs anys que l'últim Codina va traspassar el negoci a algú que es comprometés a mantenir la seva essència i esperit. Afortunadament, un client habitual ara regenta el negoci i ho ha adaptat als temps actuals però respectant al màxim la distribució i estètica del local, a més dels plats clàssics, com el cap-i-pota o els peus de porc. Història, menjar saborós i cerveses artesanals en un mateix paquet.
