Malilla i el futur per venir a València

Entre revitalització urbana i el futur incert de la transformació.

Han calgut gairebé nou anys des que s'escollís el disseny de la paisatgista Kathryn Gustafson per veure fet realitat el Parc Central que pretén vertebrar els barris de Ruzafa (el més cool de València), Arrancapins, La Raiosa, Malilla i La Creu Coberta a València. El gener passat obria les portes part d'una de les operacions urbanístiques més transcendents i de més envergadura (pot ser que la més gran des de la construcció de la Ciutat de les Arts i les Ciències, allà per 1998) per a la ciutat del Túria de l'última dècada. Tal com expliquen les parts implicades en el desenvolupament d'aquest macroprojecte, el disseny del Parc Central respon a tipologies típiques del paisatge valencià com l'horta i el mar. Sembla més senzill del que en realitat és: s'han utilitzat més de 60 espècies d'arbres, i es planteja que un cop estigui acabat, 1.000 arbres i més de 86.000 arbustos envolten les naus de Demetrio Ribes i les esplanades dels voltants d´aquesta nova zona verda al centre de València.

Tal com expliquen les parts implicades en el desenvolupament d'aquest macroprojecte, el disseny del Parc Central respon a tipologies típiques del paisatge valencià com l'horta i el mar.

Si bé s'han escrit rius de tinta sobre el cost econòmic del Parc Central, les complicacions en les fases i la infraestructura que comporta, sense estar tampoc exempt de debat el disseny des del punt de vista arquitectònic, poc s'ha parlat de la repercussió que tindrà aquest gran pulmó verd al parc immobiliari dels barris adjacents. Algunes fonts comencen a parlar de transformacions radicals quan els 230.000 m2 planejats per al Parc Central finalitzin la seva construcció, i fins i tot, processos de gentrificació com el patit al barri de Ruzafa des de fa uns quants anys. Començarem a veure carrers plens de maletes i bars anunciant tortitas amb xarop i ous remenats com a esmorzar més enllà del Barri del Carme i Russafa?

És possible trobar un punt mitjà i aconseguir barris més actius, accessibles i acollidors sense necessitat de vendre's al turisme de masses i continuar apostant per allò que els fa únics?

Sense anar més lluny, el barri de Malilla comença a estar al punt de mira de nous compradors i llogaters, atrets per la revitalització de la zona que ha suposat la primera fase del Parc Central, sumada al recent anunci de millores al barri, com l'execució d'un centre sociocultural i un altre de salut. En els darrers vint anys, aquest barri limítrof al sud amb l'horta que envolta València i al nord amb el nou Parc, ha vist créixer la seva població en 5.500 persones, i ha esdevingut un barri amb una demografia molt jove respecte a altres parts de la ciutat i on s'està reprenent la construcció de nous habitatges i zones verdes gràcies a la gran quantitat d'espai lliure. Un barri cap on la ciutat de València encara pot créixer sense ser necessàriament un lloc aïllat ni allunyat del centre (aproximadament, uns 20 minuts amb autobús des del carrer Oltá fins a la Plaça de l'Ajuntament) i que compta amb diversos col·legis, instituts i serveis com supermercats i comerços de proximitat.

Començarem a veure carrers de Malilla plens de maletes i bars anunciant tortitas amb xarop i ous remenats com a esmorzar més enllà del Barri del Carme i Russafa?

Ningú sap encara amb certesa què passarà exactament quan l'Avinguda Federico García Lorca substitueixi les platges de vies, que se soterraran previsiblement a les fases següents del Parc Central. ¿Seguirà creixent el barri com ha fet fins ara, d'una manera més o menys sostenible, o serà fruit de canvis radicals com els que han passat a Russafa gairebé de la nit al dia? Ara com ara, ja s'ha aprovat la venda pública de solars per començar les fases següents del projecte, que pretenen soterrar, d'una vegada per totes, les vies que acaben a l'Estació del Nord de València i que pràcticament parteixen en dos el centre de la ciutat. La venda d'aquestes parcel·les per a la construcció posterior d'edificis de nova planta, al costat de l'atractiu que ja afegeix el Parc Central, la proximitat al centre i l'envelliment de la població d'aquestes zones limítrofes (que van deixant pisos i edificis buits) són el brou de cultiu perfecte perquè, d'aquí poc, el fenomen de la gentrificació s'estengui també per aquests barris.

Per ara no s'espera una arribada massiva d'hípsters, però tot anirà. Malilla és encara un barri amb uns lloguers força assequibles (entre 400€ i 700€, amb algunes excepcions), edificis d'entre 30 i 40 anys d'antiguitat amb ascensor i que requereixen algunes reformes com a rentat de cara però res més enllà. No és estrany que estigui començant a posar-se de moda entre estudiants i joves que busquen pis a prop del centre sense necessitat de gastar-se una fortuna al lloguer. Viure en un barri com Malilla té els seus pros i contres, com poden ser viure en una zona poc cèntrica però, alhora, ben comunicada amb la resta de València i amb un gran potencial encara per explotar. La zona, que ja comença a ser llar de molts antics russafenys, comença a veure's plena de famílies joves i alguns universitaris deslocalitzats de la zona zero estudiantil a la recerca d'un ambient més relaxat. De fet, comencen a aparèixer alguns locals amb aires vintage que podrien formar part de qualsevol lloc de moda i tant la compravenda com els lloguers comencen a pujar també aquí. A Monapart sabem com pot ser de difícil entreveure els canvis d'aquest tipus que es produeixen constantment a València i el que això comporta a nivell immobiliari i per això, som especialistes a assessorar-te a l'hora de vendre o llogar el teu pis al proper barri de moda. D'aquesta manera, no t'hauràs de preocupar a l'hora de trobar el teu futur inquilí ideal, ni de la gestió posterior del teu pis. Amb nosaltres, de l'únic que t'has de preocupar és de trobar el millor lloc on esmorzar tortitas.

(Article d'Amanda Ramón per a Monapart València)

El barri de Malilla a València comença a estar al punt de mira de nous compradors i llogaters, atrets per la revitalització de la zona que ha suposat la primera fase del Parc Central.