El notari llegeix l'escriptura de compravenda davant la mirada i l’oïda atenta de "la part venedora" (les germanes C), "la part compradora" (l'A), el representant de l'entitat financera i el representant de l'agència immobiliària (un servidor). Tot seguit, les dues parts signen el document i observo com els ulls de les germanes C intenten evitar les llàgrimes, una escena que he viscut altres vegades sense un component emocional tan evident. El notari li dóna l'enhorabona a l'A pel fet d'haver esdevingut propietari, mentre jo em fixo en les germanes C, que no triguen en dir-li a l'A que estan segures que és un home digne d'aquell habitatge del qual elles s'acaben de desprendre.
Acaben de vendre el pis que el seu pare, el senyor C, els va deixar en herència fa poc més de dos anys, un espai que va acollir part de la seva infantesa, que ha estat un escenari essencial de la seva vida. M'expliquen que el diumenge anterior havien anat plegades a la finca per acomiadar-se dels veïns i, de manera simbòlica, tancar una etapa que no pretenen oblidar. A les germanes C els importen ben poc els diners que acaben d'ingressar i, en canvi, els importa molt haver venut el pis del seu pare a una bona persona, que sàpiga recollir les bones vibracions que emeten quatre parets i un sostre que han acumulat anys i anys de la felicitat d'una família, de la seva família.
Agraeixo a les germanes C que m'hagin donat l'oportunitat d'acompanyar-les en un procés tan important per a elles. Espero haver estat a l'alçada. Estic totalment segur que l'A serà un perfecte hereu de la capacitat de generar felicitat del trosset de món que acaba de comprar. Gràcies i enhorabona.
La nostra primera parella de sostre la formen les germanes C i la part compradora que anomenarem A i la seva història té un component emocional tan gran, que calia explicar-lo en aquesta immoció.
