El Jaume Vidiella és editor de moda, estilista i caçador de tendències, és a dir, una curiositat mai satisfeta. Per això va venir a Barcelona en els 90, Reus se li quedava petit. Anem al Raval, l’escenari escollit. Aquí ho fa gairebé tot: hi té la casa, família i amics a prop, el gimnàs, surt i hi treballa i fa treball de camp, sobre tot en la Plaça dels Àngels, segons ell un dels punts més vibrants del país.
La primera impressió quan entrem a casa seva és la bona olor que fa tot. Ens diu que col·lecciona perfums (en té un munt!), i que entre els seus amics és famós per la bona olor que desprèn. Aspira, potser aquest escrit s’hagi impregnat…
És un espai acollidor, cuidat, “amb poques coses però bones”, i tot el que l’envolta són records o coses estimades, plenes de sentit i profunditat, potser cercant l’equilibri d’ algú que es dedica a investigar sobre tendències volàtils que deixen de ser-ho en el moment en el que passen a ser-ho.
No sé si m’explico. Llibres, perfums, objectes de la infància. La llum tènue d’una espelma, el tacte de la fusta, present en tota la casa, la fredor i solemnitat de les peces de ceràmica de Sargadelos, l’aspresa de les pedres volcàniques… Tot important, en el seu lloc.
Com al Jaume sempre que arriba a casa, a mi també m’entren ganes de despullar-me i impregnar-me de tot el que m’envolta. No sé si m’explico.
Jaume Vidiella és editor de moda, estilista i caçador de tendències, és a dir, una curiositat mai satisfeta. Per això va venir a Barcelona en els 90, Reus se li quedava petit. Anem al Raval, l’escenari escollit. Aquí ho fa gairebé tot: hi té la casa, família i amics a prop, el gimnàs, surt i hi treballa i fa treball de camp, sobre tot en la Plaça dels Àngels, segons ell un dels punts més vibrants del país.
