Una revisió dels 50
El periodista Esteban Mercer publica a L'Almudaina, suplement del Diario de Mallorca, una crònica sobre un preciós apartament en venda a Monapart Palma, situat a Bonaire i reformat íntegrament el 2006.
L'ALMUDAINA (DIARI DE MALLORCA) | 01.06.2014 | ESTEVEN MERCER
[El passat 1 de juny L'Almudaina, suplement del Diari de Mallorca, publicava una crònica sobre un preciós apartament en venda a Monapart Palma, situat a Bonaire i reformat íntegrament el 2006.]
A la segona meitat del segle XX es va iniciar un predomini clar del moviment modern, però a partir dels anys 60 els seus plantejaments van començar a ser qüestionats. Des de llavors, però sobretot a partir dels anys 70, els seus plantejaments van començar a ser qüestionats. A partir d'aquell moment podem dir que la característica és la diversitat de propostes de tots els estils.
I als inicis del segle XXI el panorama arquitectònic es podria definir amb tres característiques. Gran diversitat de fórmules, gairebé tot serveix si és de qualitat, l'ús d'una sofisticada i complexa tecnologia, en què programari informàtic s'ha fet imprescindible i un interès especial pels problemes urbans, socials i ecològics, cosa que no passava quan es va construir l'edifici que avui els mostrem. No almenys com avui ho entenem. Passa una cosa semblant amb els interiors i la decoració dels habitatges dels 50 i 60. Els experts en decoració i historiadors del disseny d'interiors coincideixen a assenyalar la dècada dels 50, ampliant els marges a les dues dècades següents com una època daurada. La seva època daurada. Una de les raons és l'eclosió creativa amb la recuperació del disseny d'espais i de mobles interromputs durant les guerres que van assolar el món els anys anteriors. Es produeix un cert alliberament, una revolució encara vigent en què l'edifici i el pis que avui els mostrem ens pot servir de referent a Palma.
La incorporació de mobiliari d'aquella època és una de les tendències més importants en el disseny recuperat, també als interiors, durant els darrers anys. Es tracta d'un dels looks més repetits en l'estil vintage, que ha calat tant. Gestionat per Monapart, l'edifici que acull la casa que hi veuen és molt representatiu d'una Palma que torna a ser revisada, des del respecte més absolut.
Es tracta d'un edifici cantoner del 1957, de planta baixa i quatre altures, amb ascensor i dos veïns per planta. Molt típic encara que la seva situació és privilegiada, cosa que va fer sens dubte a la seva propietària, una arquitecta, intervenir de manera acurada, tirant envans i aixecant altres, revisant o canviant sòls, i poca cosa més.
L'habitatge en cantonada de 139m2 de superfície construïda, amb un balcó corregut de 12m2, de quatre habitacions i dos banys, en un quart pis real amb orientació sud-oest va ser reformada íntegrament el 2006 i es va beneficiar lògicament dels avenços tecnològics que el va valorar en un edifici 1957.
Sala d´estar àmplia i amb llar de foc, associada al menjador, tot obert al balcó exterior. Llum a dolls. Cuina ben equipada, amb espai per a taula de menjar, associada a la galeria posterior, on bolquen dues de les habitacions, les quals es poden connectar amb una gran porta corredissa.
Per tant, es van potenciar estances lluminoses, dormitoris amb armaris encastats, tan necessaris avui, banys amb peces de primeres marques que donen el toc d'avantguarda de manera subtil.
La reforma, cal ressaltar-ho, va ser excel·lentment realitzada amb detalls i acabats molt ben executats i de bona qualitat amb instal·lacions noves, calefacció de gas ciutat i preinstal·lació d'aire condicionat, tot sense perdre l'encant de les cases que es van construir a Palma quan es va obrir fora de les muralles i avingudes com Jaume III van començar a prendre vida.
Era una nova Palma aleshores, avui es reinventa.
