Entrevista a Tete Crespí, sòcia de Monapart Palma, a El Mundo
Tete Crespí, sòcia de Monapart Palma, ofereix la seva visió crítica i coherent sobre el sector immobiliari.
El diumenge 19 de juny va clarejar amb una entrevista a doble pàgina a Tete Crespí, la nostra sòcia a Monapart Palma, a càrrec de Nadal Suau per al diari El Mundo (edició Balears). Era just i necessari, ja que estava en clar desavantatge respecte al seu soci (i marit) Joan Cerdà, a qui el mateix diari va entrevistar el febrer del 2015, «Veus contra la crisi». Ara ja són en pau. ;D
Tot seguit reproduïm part de l'entrevista, però et recomanem que la llegeixis sencera, perquè la seva visió sobre la situació del sector immobiliari a Mallorca és clara, coherent i crítica. Lectura imprescindible.
[Pregunta] Monapart es reivindica com una immobiliària que respon a una nova cultura per al sector. Per què?
[Resposta] Per començar, perquè el seu naixement es va produir fa sis anys, és a dir, després del crac immobiliari. De fet, neix de les cendres del vell món. El que va passar va ser que un arquitecte, José Luis Echevarría i un periodista, Eduard Solé van coincidir en un curs d'ESADE a Barcelona, i van veure un forat al mercat que podien ocupar si aplicaven unes noves regles del joc. A ells se'ls va sumar l'advocada i editora Olga Sala.
[P] Però aleshores, cap dels ells era, en termes estrictes, un professional de l'immobiliari…
[R] No del tot, però alhora era molt coherent que poguessin dirigir-se cap a ell: és obvi que José Luis coneixia molt bé la lògica dels habitatges, i els altres el de la comunicació. I tots dos sabien que el sector immobiliari necessitava una professionalització més gran i, sobretot, molta pedagogia: al cap ia la fi, encara avui la gent percep la immobiliària com un intermediari que es limita a passar contactes i cobrar una comissió. I per tant, el millor és intentar saltar-se-la per estalviar diners. Tot i això, si fa bé la seva feina, l'agent realitza un acompanyament complet durant tot el procés. I al principi d'aquest procés hi ha la taxació del producte, una de les claus de qualsevol venda. La gent té la mania de doblegar el preu en treure un producte al mercat, amb la idea que això els permetrà negociar després. Però jo considero fonamental sortir a preu de mercat perquè si un veí ven un habitatge de qualitats i característiques equivalents per una xifra inferior, tu estàs en desavantatge evident. … la veritat és que el sector arrossega mals hàbits que es van adquirir molt abans de la crisi. I per deixar-los enrere cal insistir en la formació tècnica, perquè taxar bé un producte implica manejar molta documentació, establir un càlcul exacte dels costos, disposar d'informació molt acurada, conèixer bé el mercat, etc. A Monapart taxem cada habitatge amb un límit mínim i un altre màxim, i la veritat és que després poden intervenir les circumstàncies i urgències de qui ven o una negociació mínima i inevitable, però gairebé mai no s'ha baixat més d'un 5 % el preu de les nostres taxacions. Això és un gran èxit… a més a més, que les nostres taxacions siguin tan ajustades també és una qüestió d'honestedat. Si treus al mercat un habitatge per vuit-cents mil euros i l'acabes venent per sis-cents mil, no diré que hagis intentat enganyar, però sens dubte has demostrat que no creies en el preu inicial.
[P] Tot això està molt bé, però admet que la cultura de la negociació està molt arrelada. I per altra banda, de veritat és tan bona idea confiar en una agència, ia més només en una? Per què?
[R] És cert, sembla que a tothom li agradi la negociació. Si no aconsegueix una rebaixa, el comprador se sent maldestre, sospita que no ha estat fi. Quant a allò altre: bé, si vostè vol malvendre una propietat, no necessita a una agència, pot fer-ho pel seu compte. Però si s'anima a servir-se d'agència, val la pena confiar només en una perquè, altrament, el potencial comprador la començarà a trobar a diferents portals, probablement fotografiada i descrita de formes diferents, amb preus oscil·lants, etc. Això fa malbé el producte, ho devalua.
[P] De Barcelona a Palma, quins aspectes canvien per a un negoci com aquest?
[R] Bé, hi ha algunes idees que a Barcelona penetren abans que en un entorn com Mallorca. Per exemple, hi abunden estrangers d'un perfil mitjà, no necessàriament a la recerca de productes molt cars, i això canvia una mica el mercat. Pel que fa a Mallorca, potser la meva preocupació més gran sigui que costa trobar el tipus de producte que nosaltres voldríem oferir. I si parlem de lloguer, ni li explico: amb prou feines n'hi ha, sobretot perquè el vacacional ho ha distorsionat tot. És clar, en aquesta qüestió ara estem en uns petits llimbs, veurem què passa al setembre amb la nova normativa i quins habitatges es poden oferir com a lloguer turístic.
Em sembla bé que hi hagi lloguer de vacances, és lògic i respon a les característiques de la ciutat. Però si això suposa que l?habitant local no pugui llogar, hi ha un problema objectiu i la ciutat passa a organitzar-se només per al turista de pas.
[P] I a la seva manera de veure, què hauria de passar?
[R] Em sembla bé que hi hagi vacances, és lògic i respon a les característiques de la ciutat. Però si això suposa que el local no pugui llogar, hi ha un problema objectiu i la ciutat passa a organitzar-se només per al turista de passada. Això cal regularitzar-lo, perquè si no el centre es pot convertir en invivible, com el de Barcelona. Si hi afegeix els compradors suecs, alemanys, etc., amb un gran poder adquisitiu, els locals vam quedar una mica en escac.
[P] Hi ha fins i tot risc de guetificació?
[R] Bé, cal buscar un equilibri, perquè un suec com Mikael Landström, a qui vostè va entrevistar la setmana passada, es mereixeria la Medalla d'Or de la ciutat per recuperar parts d'aquesta ciutat que el palmesà havia desatès. I quan algú de fora inverteix en una finca del nucli antic i la deixa impecable, és difícil criticar-ho. Però alhora, a mi em sembla evident que la ciutat va creixent sense un model massa clar del que vol ser; i les dues velocitats, local i estrangera, a causa de la diferència de poder adquisitiu, és una altra evidència.
En aquest negoci destaquen dos tipus denfocament: la immobiliària centrada en una zona determinada, i per descomptat les que es dirigeixen a lestranger. Nosaltres no representem cap perfil.
[P] Fins ara, vostè ha parlat d'un plus de professionalitat en el seu treball com a marca distintiva de Monapart, però buscant informació com vostès es parla d'«immobiliària hipster» o «postinmobiliària». Què vol dir això?
[R] Això respon a la recerca de nous conceptes que es dirigeixin al públic a qui aspirem, gent jove i que, per dir-ho així, siguin com nosaltres: classe mitjana local, que busca una casa potser no luxosa però sí bonica, és a dir amb encant, història i arrelada a l'entorn. Tingueu en compte que en aquest negoci destaquen dos tipus d'enfocament: la immobiliària centrada en una zona determinada, i per descomptat les que es dirigeixen a l'estranger. Nosaltres no representem cap perfil. I després, el que ens preocupa molt és la relació amb els nostres clients, perquè n'hi ha que són tòxics i sembla que intenten competir amb tu venent-ho pel seu compte, cosa que no té absolutament cap sentit. Cal confiança mútua perquè això funcioni. Nosaltres intentem guanyar-nos aquesta confiança treballant i comercialitzant el producte amb el màxim rigor: donem molta informació, de la manera més atractiva i honesta possible, i filtrant molt el perfil dels qui visiten cada habitatge. No aspirem a tenir mil persones esperant per visitar un pis, ni fem campanyes publicitàries massives, ni ens plantem a Jaume III amb un local ple d'agents. La nostra feina és més de portes endins, amb un peu en el disseny i un altre a l'arquitectura, en tot cas sempre molt tècnic.
