Monapart no només ven pisos, sinó històries i emocions

La periodista Elena Sanz publica un article sobre Monapart al diari El Confidencial en el qual explica com treballem i parla del nostre caràcter diferencial dins del sector immobiliari.

EL CONFIDENCIAL | 08.05.2014 | ELENA SANZ

«Un habitatge no són només quatre parets i un sostre. Representa moltíssimes coses més. Les cases parlen de les persones que les habitaran. Refueixen les seves personalitats i, a vegades fins i tot, arriben a assumir un rol fonamental en la història dels seus inquilins. 

Així és com entén la compravenda d'habitatges l'arquitecte José Luis Echeverría, que fa ja quatre anys va fundar juntament amb l'editora Olga Sala i el periodista Eduard Solé l'agència immobiliària Monapart. No veu els habitatges ni els seus propietaris com un número ni com una transacció més, sinó que va més enllà de les agències tradicionals. 

Una filosofia que transcendeix les paraules dels seus fundadors i que guia el dia a dia de la seva companyia, la qual cosa els està permetent diferenciar-se del sector. No venen o lloguen simplement cases. Venen emocions. Les històries de qui les va viure: nits de festa, de passió i desvetllament...

Un component emocional molt present en l'esperit i el treball d'aquests emprenedors i que queda totalment de manifest en fer un petit viatge pel seu lloc web. Els anuncis dels immobles no són anuncis a l'ús.

«Me ho està ensenyant i la seva veu empenta un ‘però’ quan ens apropem a la finestra per apreciar-les. Vist el vist, m'agraden les vistes, però salta a la vista que a ella li disgusten (havia de fer-ho). Els pilars de formigó amb les armadures exposades li suposen un problema i no es pregunta què hi ha d الشdarrere dels panys de pavès que es repeteixen al llarg de la façana interior… Em diu que és molt silenciós però que, havent-hi una escola i sent el que veiem el pati d'aquesta, hi ha dues franges de trenta minuts de soroll de nens jugant. Els seus problemes no són els meus i els seus ‘peròs’ els meus ‘a més a més’, però la realitat és que tant se val, perquè ella s'ho ven i jo no sóc aquí per comprar-ho. Una pena.

Així resa el text emocional d'un d'aquests anuncis. La ‘raó’, per contra, ens exposa amb més fredor com és l'habitatge que estem a punt de conèixer: 61 metres quadrats, 198.000 euros, un dormitori, un bany… Sala d'estar, cuina-menjador i un espai que admet diferents usos (menjador, despatx, dormitori…).

L'emoció emana per absolutament tots els porus d'aquest projecte. Fins i tot a través de les paraules d'aquells qui han decidit vendre casa seva. «No és difícil endevinar, alguna llàgrima ens dona la pista, que trobaran a faltar viure aquí. Però la família creix, els nens creixen, les persones van i venen i les cases es queden. Per sort els records viatgen amb nosaltres. I em sembla a mi que la festa de comiat que munti a la terrassa també serà difícil de oblidar». Amb total franquesa i sensibilitat parla en aquest vídeo una parella del que ha estat la seva llar durant més de deu anys.

//www.youtube.com/embed/ArmYugFNBLM

Precisament per ser especials, No totes les vivendes tenen cabuda a Monapart. «Bàsicament m'han d'agradar a mi. Han de ser cases autèntiques, especials, al·lucinants. D'una manera o una altra. És el que ens diferencia de les agències convencionals. De fet, a molts venedors els diem que no som el proveïdor adequat per vendre el seu habitatge», explica a El Confidencial José Luis Echeverría, qui critica que aquest treball «s'ha transaccionalitzat en excés. Sembla que només importa vendre. I la decisió de vendre la casa en la qual has viscut tantes experiències i plena de records és una decisió vital que requereix serenitat.

Però què entén Monapart per especial? «Estem parlant de gust, no de luxe. Per exemple, hem venut una casa de 90.000 euros i una altra d'un milió», aclareix.

Habitatges especials per a clients especials

«La de 90.000 euros era un espai únic. Un àtic de tot just 35 metres quadrats a la Barceloneta. Res de luxe. Molt senzill. Amb una orientació i unes vistes perfectes. L'apartament anticipava una experiència vital molt gratificant i reunia tots els al·licients per tenir una vida feliç. Aquest mateix espai en una planta baixa no hauria estat gens especial i no l'hauríem venut», insisteix Echeverría. 

També els vostres clients o els vostres potencials clients són especials. «Els nostres pisos són més bonics que la mitjana i també els nostres clients més vanitosos. Però no es tracta d'un particular especialment adinerat, sinó de classe mitjana, mitjana-alta que normalment procedeix de professions creatives, del món del disseny o la moda, de la publicitat... Persones l'estil de vida i interessos de les quals encaixen amb el tipus d'habitatges que venem». 

Amb aquesta filosofia han provocat un gir de 180 graus en el model tradicional de venda d'immobles contra el qual es rebel·len contínuament, en cada comentari, en cada paraula. «I si revolucionem el mercat immobiliari com Arzak, Adrià i companyia van revolucionar la cuina? I si convertim aquest ofici en art i ciència?», es pregunta Echeverría al seu compte de Twitter.

«L'any 2013, a Catalunya es van vendre 35.000 habitatges. Hi ha 10.000 agents de la propietat immobiliària (API), la qual cosa es tradueix en 3,5 habitatges venuts per cada API a l'any, cosa que posa de manifest que ens trobem davant d'un sector molt ineficient. No té sentit que hi hagi tanta gent competint per vendre un pis», lamenta Echeverría.

Aquesta manera d'entendre el negoci immobiliari els ha permès vendre algun habitatge en 24 hores. «No és el normal, però es pot. Si l'immoble està en preu, en 30 dies podem tancar una operació», aclareix. «I això no és fàcil perquè de vegades el propietari no t'escolta i es converteix en el teu pitjor enemic. No entén que la venda del seu pis és un treball en equip», apunta Echeverría, que es rebel·la contra els qui estan disposats a treballar amb clients que també volen vendre casa seva pel seu compte.

«És una línia vermella que cap agent hauria de creuar. En cap altre sector el client vacil·la tant. Això passa, en gran mesura, perquè contractar una agència no té cost per al propietari. Si fos un sector tarifat, si es cobrés al client tant si es ven l'habitatge com si no, molts es prendrien la venda més de debò i no ens farien perdre el temps. Tot el risc l'assumeix l'agent immobiliari. El client, en canvi, es pot permetre especular. I confiar a tenir un cop de sort.

Monapart ha complert quatre anys. Va néixer en plena crisi immobiliària. Com tants altres emprenedors, aquest triumvirat va pensar que una conjuntura tan desfavorable com la que tenien davant dels ulls podia ser la seva gran oportunitat per donar un tomb al sector. Van obrir oficina a Barcelona. Posteriorment, van arribar les franquícies de Alacant i Palma de Mallorca, i enguany en naixeran tres més, una d'elles a Madrid. 

«No provenir d'aquest sector suposava un hàndicap molt important. En aquests quatre anys hi ha hagut un enorme aprenentatge pel mig. Hem fet les coses bé, tot i que també ens hem equivocat. L'objectiu és operar en un nou paradigma i és en això, precisament, en el que estem treballant. Pensem que ens estem desmarcant dels altres, però som conscients que ens queda molt per aprendre», conclou.