Parlem a EjePrime sobre els agents immobiliaris del futur

EjePrime, diari d'informació econòmica del sector immobiliari, entrevista José Luis Echeverría i posa de manifest com ha de ser l'agent immobiliari del futur. 

José Luis Echeverría és conseller delegat de Monapart, una consultoria immobiliària adreçada a donar servei a agents de la propietat immobiliària de tot Espanya amb l'objectiu de millorar el negoci. El directiu considera que el residencial entrarà en una etapa de moderació, tant en vendes com en preus, en els propers anys i aposta per un debat sobre l'accés a l'habitatge en què el real estat tingui més protagonisme. O potser volem ciutats on la gent de classe mitjana no pugui viure i només pugui estar una elit internacional que treballa al 22@?, es pregunta Echeverría.

Com veu el sector residencial en aquests moments?

Anem camí de l'estabilització ja que, després d'assolir un rècord en preus i compravendes, els propers anys seran més avorrits, cosa que no és dolenta. Més enllà del que passi a les grans ciutats o mercats, tot es moderarà. De fet, ara les compres ja són amb fricció, amb negociacions molt més lentes. A les transaccions, el comprador no té la sensació que està en un moment d'oportunitat.

Les grans tendències que van aparèixer amb la pandèmia s'estan consolidant?

Bé, és clar que els habitatges amb exteriors s'han revalorat més i això s'hi ha quedat. Però, més enllà d'això, crec que s'ha amagat l'ímpetu de la gent volent anar a viure fora de les grans ciutats. Quan s'han oblidat els grans confinaments, s'ha tornat a posar en valor el centre de les ciutats, que és on passen les coses. En termes de demanda, tornem a allò usual.

"El centre de les grans ciutats s`ha tornat a posar en valor quan s`han oblidat els confinaments"

Però també ha emergit amb força el lloguer, els productes multifamily…

La demanda de lloguer està canviant a les grans ciutats, on estan arribant professionals estrangers amb més poder adquisitiu interessats en producte de qualitat i per això l'auge de les promocions build-to-rent. A més, a Barcelona, a diferència d'altres ciutats, els canvis reguladors han provocat un augment de l'oferta d'habitatges a la venda, cosa que està escanyant el lloguer. Les agències, per exemple, reben de mitjana unes 120 trucades dinterès per cada pis que els entra en lloguer.

Què en penseu de les polítiques de l'Ajuntament de Barcelona sobre habitatge?

Sento certa ambivalència, perquè entenc que les polítiques de l'Ajuntament suposen pals a les rodes per a l'immobiliari, però estem en un moment en què la gent, a les grans ciutats, té un accés difícil a l'habitatge. No m'agraden les solucions que s'estan adoptant, però la inacció tampoc. Cal buscar alternatives ia mi m'agradaria que des del sector immobiliari hi hagués solucions per a una ciutat inclusiva. O potser volem ciutats on la gent de classe mitjana no pugui viure i només pugui estar una elit internacional que treballa al 22@? En aquest debat està absent el sector i com que no el lidera sembla que el delega en altres agents, com l'Ajuntament.

Podeu proposar algunes idees que ajudin en aquest debat i que facilitin l'accés a l'habitatge?

Les empreses haurien d'aprendre a competir en un entorn menys favorable als seus interessos. Si busquéssim una comparació amb el passat és com si les empreses industrialitzades no s'haguessin adaptat a les jornades de vuit hores i seguíssim al segle XIX. En el nostre cas també ha de passar i això passa per guanyar eficiència en els processos constructius gràcies a una industrialització que ha d'ajustar costos. En general, cal aconseguir una societat on la riquesa estigui més repartida.

“L'agent de la propietat que la societat demana és aquell que és capaç de canviar una experiència fins ara estressant en una gratificant”

En línies generals, quins són els grans dèficits o mancances que tenen actualment els agents de la propietat immobiliària?

En base a la nostra experiència, constatem que els agents sovint no tenen competències professionals adequades. Això es fa especialment obvi en els agents experimentats, perquè el seu coneixement elevat de l'ofici immobiliari i de la venda contrasta amb el dèficit en competències professionals genèriques, com habilitats digitals, idiomes, la gestió adequada del temps o el desenvolupament d'una comunicació efectiva. A més, també veiem una manca de formació immobiliària mínimament reglada i, com a agents autònoms, una manca de coneixements i de formació empresarial.

Amb la transformació que viu el sector, com hauria de ser l'agent de la propietat del futur?

Si hagués de resumir-ho diria que l'agent immobiliari que la societat demanarà és un professional capaç de convertir una experiència fins ara estressant, opaca i sovint ineficient al contrari: una experiència gratificant i feliç que es produeixi en un marc de seguretat i confiança. Per això, els agents han de deixar de pensar en ells mateixos com a professionals necessaris (cada dia centenars de particulars venen el seu habitatge sense necessitat d'un agent) i començar a concebre's com a professionals desitjables capaços d'optimitzar i aportar valor afegit a l'experiència de compra, venda o lloguer d'un actiu immobiliari.