Monapart a La Vanguardia: Què és millor, viure a la ciutat o als afores?

José Luis Echeverría, soci fundador de Monapart, analitza les raons d'aquesta tendència i dóna pistes sobre la possible vigència un cop els efectes de la pandèmia van remetent.

Viure als afores ha passat de ser una alternativa a considerar-se com a primera opció per als que prioritzen el contacte amb la natura i l'accés a un habitatge amb prestacions més assequibles que a la ciutat. Per què tothom vol anar a viure fora de Barcelona? La situació viscuda amb la pandèmia ha modificat la relació de les persones amb casa seva. Les preferències i necessitats han canviat i cada cop són més les que s'allunyen de les grans ciutats a la recerca d'habitatges amb espais oberts, terrasses i jardins.

Viure a la ciutat o als afores, què és millor? | 28/10/2021 | Natàlia Pastor (La Vanguardia)

La situació viscuda amb la pandèmia ha modificat la relació de les persones amb casa seva. Les preferències i necessitats han canviat i cada cop són més les que s'allunyen de les grans ciutats a la recerca d'habitatges amb espais oberts, terrasses i jardins.

Aquest fenomen ja es va deixar notar als censos de molts pobles que van acollir com a veïns els qui tenien una segona residència, però l'interès per viure fora de la ciutat ha anat més enllà i s'ha constatat als cercadors de portals immobiliaris.

Comprar un habitatge als afores

Segons Francesc Boya, secretari general per al Repte Demogràfic, des de l'esclat de la pandèmia, més de 100.000 espanyols han abandonat les ciutats per anar-se'n als afores. Un dels motius pels quals s?ha produït aquest èxode rural és la consolidació del teletreball. La pandèmia ha impulsat aquesta pràctica en moltes empreses, cosa que permet als empleats no haver de desplaçar-se a les oficines, que en nombroses ocasions s'ubiquen als centres de les grans urbs.

"La nostra opinió és que es tracta d´un efecte posttraumàtic de la situació derivada de la pandèmia, encara que per a molts la raó d´aquest canvi vingui motivada per tot allò del que es va mancar durant el confinament", destaca José Luis Echeverría, soci i director d'Expansió de la immobiliària Monapart.

Els avantatges de viure als afores són clars: la reducció de la contaminació (atmosfèrica, sonora i lumínica), l'accés a zones verdes, més tranquil·litat i privadesa i preus més econòmics que permeten accedir a un habitatge amb més habitacions, espai exterior -i fins i tot terreny- i llum natural, juntament amb una zona per teletreballar. Els futurs propietaris han de tenir present que comprar un habitatge als afores suposa una major dependència del vehicle per fer els desplaçaments habituals (col·legi, botigues, farmàcies, etc.).

Tot i això, es tracta d'un interval de temps que difícilment supera el nombre d'hores destinades a desplaçar-se per moltes de les grans ciutats. Prenent com a referència les dades prèvies a la pandèmia registrades per l'empresa TomTom, per cada trajecte de 30 minuts en hora punta matutina, els conductors de Barcelona hi van afegir 17 minuts més. En total, sumen uns sis dies a l'any tancats en un cotxe que, fins i tot, poden derivar en trastorns de l'estat d'ànim com ansietat, depressió i/o angoixa.

"Els 'autoexiliats' no han tallat el cordó umbilical amb la ciutat." José Luis Echeverría, Soci i director d'Expansió de la immobiliària Monapart

Hi ha, a més, altres desavantatges, com una oferta cultural (concerts, exposicions, teatre, etc.) més restringida. Però per als que poden continuar teletreballant són barreres assumibles. 

Com són els compradors que busquen un habitatge als afores?

Hi ha un interès per viure fora de la ciutat, però sense deixar de ser-ne partícips, com apunta Echeverría: “Els 'autoexiliats' no han tallat el cordó umbilical amb la ciutat”. Tal com observen des de Monapart, “són persones de 40 anys o més, famílies amb nens petits o parelles els fills dels quals ja han marxat de casa”.

Els futurs propietaris a més de la ubicació busquen «una bona connectivitat amb la ciutat així com la proximitat i la qualitat de serveis públics (escoles i atenció hospitalària, principalment)”, matisa Echeverría. “S'ha notat un fort interès pels habitatges unifamiliars amb grans parcel·les de terreny, així com per les autopromocions -promocions en què el client fa de promotor del seu propi habitatge que és adossat”, comparteixen des de Monapart.

Les dades d'agost de l'INE evidencien la recuperació progressiva d'un mercat immobiliari que agafa força

Situació del mercat immobiliari

Es mantindrà aquesta tendència a llarg termini? “Creiem que ningú no pot respondre aquesta pregunta amb massa seguretat, però les dades informen que la tendència a abandonar la ciutat i comprar un habitatge als afores (pels motius que fossin) ja existia amb anterioritat a l'esclat de la crisi sanitària i que es va accelerar a partir de l'estiu del 2020. Així doncs, semblaria raonable d'aquesta esperança d'aquesta esperança ser-ho”, valoren des de Monapart.

Les dades d'agost de l'Institut Nacional d'Estadística (INE) evidencien la recuperació progressiva d'un mercat immobiliari que agafa força. Aquest mes es van tancar 49.884 operacions, la xifra més alta des d'agost del 2007 (sense comptar amb la registrada un mes abans, al juliol, quan es van superar les 50.000 transaccions). Amb un import mitjà de les hipoteques de 140.021 euros, els experts coincideixen a assenyalar la recuperació econòmica i les favorables condicions hipotecàries com alguns dels motius que expliquen aquest acusat repunt.