Taula Bonica

És clar del que parlarem, no cal ser gaire perspicaç d'acord amb el títol… De taules, i de les boniques. Podríem deixar-ho aquí, però no. Perquè hi ha una cosa que no saps, i és que aquestes taules són úniques, perquè abans de ser taules van ser sòls…

Diuen que «one man's garbage is another man's gold», i el gold de Benédicte Bodard és el garbage que, per desgràcia, consideren molts propietaris: les rajoles de terra hidràulic típiques del modernisme català, algunes amb més de 150 anys d'antiguitat. Bénédicte va voler posar-hi remei. Cada cop que sortia a passejar i veia contenidors plens de rajoles precioses, no podia evitar endur-se-les a casa. Com és possible que aquest patrimoni no es protegeixi? Està molt bé restaurar façanes, edificis sencers, carrers, però què em dius del modernisme portes endins?

Primer va ser una, la rajola hexagonal dissenyada per Gaudí (pesava tant que va haver de portar-la al cotxet de la seva filla, i aquesta va baixar sense remei, donant-se potser la seva primera passejada per la ciutat…), després van ser desenes, i més desenes, avui dia ja centenes de rajoles guardades al seu taller a Sants, on les poli, els treu les capes de cua, de ciment, de ciment, de ciment cera, les lustra i els treu tot el color, les enrojola, sí. I dóna una nova vida a aquests sòls soferts i preciosos convertint-los en taules, taules boniques.

Si estàs llegint això segur que tu mai llençaries aquestes rajoles. I si alguna vegada passejant pel carrer en veus un contenidor ple, no ho pensis i contacta amb Bénédicte, ella sabrà què fer.