Taller Silvestre: pura naturalesa a casa teva

Artesania, naturalesa i bellesa en estat pur.

Des de Taller Silvestre celebren la bellesa de la natura i la vida simple. Les mans que hi ha al darrere són recol·lectores de la flora silvestre perquè a casa nostra no falti mai aquest toc de bosc i natura. Ens ofereixen productes creats a base de processos lents i naturals. Conèixer-les és com aturar lleugerament el temps, com un passeig pel camp al capvespre a qui estàs convidat llegint l'entrevista que els vam fer des de Monapart.

Parleu-nos de vosaltres i la vostra feina. On va néixer la vostra vocació? Algun primer record?

Taller Silvestre és un projecte d'artesania contemporània. Peces úniques per a la casa realitzades a mà, amb un disseny atemporal. La bellesa de la imperfecció, la fragilitat, allò ingenu i subtil. La nostra feina parteix del bosc, del que recol·lectem. La naturalesa és present a cada peça. Ens agrada tenir la presència de l´estació dins de casa, ens fa sentir que estem vius, que pertanyem a la terra. I intentem portar-lo a cada peça de la col·lecció. Portar el bosc a casa és la nostra feina, la nostra manera d'expressar. 

Recollim plantes i flors per treballar en diversos àmbits: la composició floral i els tints botànics. Recollim, premsem i classifiquem plantes silvestres i componem paisatges. Cada peça evoca un paisatge, una estació de l?any, un record. També tintem amb els colors de les plantes. És un procés llarg i lent, respectuós amb la peça i el medi ambient, gairebé un ritual. Els colors que s'obtenen són delicats, especials i plens de matisos, que permeten apreciar el color d'una manera molt més profunda, ressaltant la textura dels teixits. 

El nostre projecte s'enriqueix amb col·laboracions de diferents gremis (ceràmica, cistelleria…) Volem donar valor als oficis, recuperar les tradicions per assegurar un futur sostenible. És una part important per a nosaltres, les col·laboracions amb altres artesans i artistes, que ens permeten treballar amb altres oficis, aprendre, créixer… No considerem que allò que fem parteixi d'una “vocació”. En realitat, no més que el que hem fet des de la nostra infància: sempre hem recollit pals, pinyes i pedres. Es tracta d'alguna cosa atàvica, que crec que tots hem fet: meravellar-nos amb un cant de riu, l'arquitectura perfecta d'un full de falguera… només ens hem donat el permís de continuar fent-ho intentant transmetre tota la bellesa que nosaltres veiem.

Què és el que més us satisfà de la vostra feina? Algú del que us sentiu especialment orgullosos?

En aquest temps de camí, ens hem adonat que la flora silvestre ha esdevingut per a nosaltres un llenguatge que ens permet la trobada amb altres persones, de vegades a través dels objectes, d'altres a través de les experiències, els tallers, les peces a mida. Al final el que ens mou és el matx. Tot el que fem, tallers, presentacions, esdeveniments… tenen una fi, que és la trobada entre persones. Som molt conscients sempre d'això. Necessitem trobades reals. Aquí i ara. Tots ens relacionem amb molta gent en el dia a dia, en allò quotidià, en l'àmbit professional, ja ho bèstia a l'àrea digital i en xarxes socials, però són trobades més buides. Quan la gent es troba en àmbits en què s'emocionen, i hi ha interès i passió comuna, es dóna una cosa molt potent. I nosaltres sempre sortim molt molt feliços dels tallers, perquè hi ha trobada real, intercanvi, escolta i molt d'aprenentatge de tots.

Color, llibre, pel·li i disc favorits. Per aquest ordre! ;D

Un color: el verd. Com un altre! 

Un llibre: El sentit de la sorpresa de Rachel Carson. 

Una pel·lícula: Cinema Paradís de Giuseppe Tornatore

Un disc: Esdevenir de Ludovico Einaudi

És casa vostra reflex de qui sou? Expliqueu-nos a què fa olor, el vostre racó favorit, el vostre objecte decoratiu o moble fetitxe, si atresoreu alguna col·lecció… I si teniu mascota, presenteu-nos-la!

Jo crec que totes les cases (independentment que siguin pròpies o llogades, que siguin cases temporals o no) són en part un reflex nostre. Encara que només ocupem una habitació, ja que aquí hi ha la nostra manera d'interpretar la vida: més ordenada, més desordenada, minimalista o kitsch, colorida o monocromàtica… en el nostre cas, sí, casa nostra (encara que compartida amb nens en el meu cas i amb adolescents en el cas d'Alina) és reflex de qui som: materials naturals, flors, plantes i objectes que hem recollit de molts llocs i restaurat després (és que som recol·lectores per naturalesa ^_^) , llibres… 

Quan entres per les porta de casa nostra les olors varien entre el del cafè acabat de fer, les flors que hem recol·lectat aquell dia o olis essencials que posem en un humidificador. Quan estem juntes, el nostre racó preferit és la cuina ^_^. És com el nostre centre de treball quan som a casa. Assegudes a taula i amb la nostra tassa de cafè, Alina, i de te o infusió, jo. Aquest i el terra del saló. Som molt de terra ^_^. 

A casa no tenim gaires objectes decoratius més enllà d'alguna obra feta pels nostres fills o alguna peça que hem recol·lectat, però fa uns anys totes dues ens vam enamorar a primera vista i ens vam regalar unes làmpades meravelloses de Set Formes de fusta de til·ler i alabastre que es van convertir des del primer moment en un imprescindible a casa nostra. És com el nostre “foguet”. Quan la llum del dia comença a caure, l'encenem perquè la seva llum càlida reconforta. Això i algun bol del taller, que usem per a tot: per prendre cremes de verdures i sopes a les estacions fredes, amanides a l'estiu, infusions… són super versàtils i la seva forma arrodonida a la base i el seu tacte són tan agradables… Són un bàsic a casa nostra. 

Ai, mascotes! No us negarem que a totes dues ens encantaria tenir un gos. De fet, hem estat a punt d'adoptar diverses vegades aquests anys ia casa els meus fills cada vegada fan més pressió perquè per fi n'arribi un a casa ^_^ . Jo he tingut gossos tota la meva vida i no concebia viure sense ells, però amb el ritme de vida que portem i sent conscients de la dedicació que requereixen per estar atesos, no només a nivell físic sinó mental, ens estem resistint una mica, encara que crec que cada vegada queda menys ^_^.

Si poguéssiu comprar-vos qualsevol cosa ara mateix i emporteu-vos-la a casa, quina seria? Qualsevol cosa!

Des de fa temps les dues estem immerses de ple a tenir i necessitar cada cop menys i hem arribat a la conclusió que realment necessitem molt poquet. Però m'agrada jugar-hi ^_^. 

Fa uns quants dies que penso en quin objecte fa des de fa temps que desitjo i el primer que em ve sempre al capdavant és: àlbums de foto amb les fotos d'aquests últims anys impreses. És un regal que sempre demano pel meu aniversari, Nadal i que al final per falta de temps mai no arriba. Amb la facilitat que ens donen els dispositius electrònics quant a disponibilitat i quantitat de fotos, tenim tal volum d'imatges que si et pares a pensar poques vegades et sentis a rever-les com ho fas quan agafes un àlbum de debò i et poses a passar pàgines. A casa aquest és un moment màgic en què sempre sorgeixen històries, els teus pares o avis t'expliquen una cosa que potser no sabies de la teva família o que no t'havien explicat abans… És un moment compartit que omple moltíssim. I sent a més un objecte fet per algú i no comprat (prendre's la feina de seleccionar les fotos d'entre centenars, enviar a imprimir, classificar-les, enganxar-les a l'àlbum…) per a mi té un valor incalculable. El millor regal que podria tenir.

Un pla a casa sempre inclou…

Amics i/o família. Pel que sigui: sopar, dinar, berenar, quedat… Trobar-nos-hi és una injecció d'alegria i energia. 

Teniu algun plat estrella?

Ai! Cap de les dues som molt cuinetes, la veritat. Tenim la sort de tenir marits a qui se'ls dóna mil vegades millor la cuina que a nosaltres. I és que a més ho gaudeixen ^_^! Així que els hi deixem fer.

Quin és el vostre lloc favorit a la vostra ciutat? I a l'estranger?

Sense dubtar-ho ni mig segon, qualsevol parc frondós, d'aquells on tot i ser al mig de la ciutat, els arbres no deixen arribar el soroll dels cotxes i per un segon creus estar en un bosc. On pots sentir la frescor i l'olor de la vegetació, mirar cap amunt i veure verd i escoltar els ocells. 

Amb l?estranger em passa igual. Amb el pas dels anys m'he adonat que, malgrat que les arquitectures d'edificis i de ciutats em poden fascinar, el que realment m'omple l'ànima és quan descobreixo els paisatges naturals dels llocs. Em commouen de manera que només sóc capaç de sentir i no d'expressar.

Cosa que ens vulguis explicar i que no us hàgim preguntat. Parla ara o calla per sempre!

¡¡ Ay, no! Mira! Ja he explicat alguna cosa més ^_^, que sóc una persona força introvertida pel que fa a la meva vida personal (però no per fer-me la interessant ^_^, sinó perquè realment no em surt). Ah, bé! I que ja veieu que no puc escriure sense fer servir emoticones ^_^