El van batejar Cesare, però en deien Joe. Es va matricular en ciències, però es va dedicar a l'art i l'arquitectura. Va heretar la fàbrica de cintes del seu pare, però la va convertir en una elèctrica, on va poder experimentar a plaer amb la fibra de vidre, ABS, PVC i polietilens diversos. I del món del disseny industrial va passar al domèstic i de nou a l'industrial, i així una vegada i una altra, amb la idea de posar el bon disseny a l'abast de tothom.
Amb aquest background, ¿ com no seria un dels dissenyadors industrials més influents de la història? I creu-t'ho, però tot ho va fer en uns 20 anys (Joe Colombo va morir als 41 anys d'un atac de cor) i sempre pensant en «la vida del futur»: la Universale, la cadira Elda, el Boby, els seus llums… (Alògena, Coupe, Spider…), tot sembla tret de la mateixa Enterprise.
La Spider, tant en la seva versió de taula com en la dreta, és un llum de senzillesa aparent.
La bombeta està especialment dissenyada per al llum (si trobes un distribuïdor que la vengui, fes-te'n unes quantes), i dóna llum horitzontal i orientable des d'una estructura de metall lacat que la cobreix i la protegeix fixada a un peu cromat.
Va obtenir el Premi Compasso d'Oro el 1967 i forma part de la col·lecció permanent de la Triennale de Milà, del Philadelphia Museum of Art, del Kunstmuseum de Dusseldorf, del Neue Sammlung Museum de Mònaco, etc. etc. La produeix Oluce, empresa fundada el 1945 a Milà per Giuseppe Ostuni, i la més antiga companyia italiana de disseny encara en actiu.
