Pel que fa a llums, hem viatjat a Alemanya (Ingo Maurer), a Dinamarca (Verner Panton), a Itàlia un parell de vegades (Castiglioni i Joe Colombo) i també ens hem quedat a Espanya (FASE). Avui repetim a casa per parlar-te d'un dels dissenys lumínics més icònics del disseny espanyol i del seu creador, un dels mestres del disseny industrial.
Miquel Milà va néixer a Barcelona als anys 30 al si d'una família aristocràtica molt relacionada amb el panorama artístic contemporani de l'època –el seu oncle va ser qui va encarregar a Gaudí la construcció de La Pedrera– i encara que no va estudiar arquitectura, va començar a treballar com interiorista al despatx d'arquitectura que el seu germà, Alfonso Milà, compartia amb Federico Correa.
Com molts altres precursors, Milà es va iniciar al disseny industrial degut a l'escassetat d'objectes, mitjans i matèries primeres de l'època. Van ser aquestes mancances les que el van impulsar a formular molts dels prototips que van acabar convertint-se en ja clàssics del disseny. Dentre ells, la llum TMC potser és una de les seves obres més representatives.
El 1960 la tia de Milà, Núria Sagnier, li va confiar l'interiorisme del seu despatx acabat d'adquirir, arran d'aquest encàrrec, va néixer el prototip de la llum TMC (Tram mòbil cromat), una peça produïda inicialment per l'empresa Tramo —creada pel mateix Milà per fabricar els seus dissenys— i que avui dia segueix produint-se a càrrec de Santa & Cole.
Milà va dissenyar el llum amb una alçada variable que es regula a través d'una nansa que permet frenar o alliberar la pantalla circular de metacrilat translúcid situada a l'extrem del peu de ferro. dels seus molts atributs diferencials és l'absència de l'interruptor, ja que s'encén i s'apaga llençant lleument del cordó elèctric. Totes aquestes particularitats permet que el llum adopti múltiples usos: serveix com a llum de lectura, de saló, menjador, rebedor…
El seu disseny elegant i senzill unit a la seva bellesa estètica i funcional fan que el llum TMC segueixi molt present a moltes de les nostres llars i que des de 1994 formi part de la col·lecció permanent del Museu de les Arts Decoratives ubicat actualment al DHUB.
