Russafa i la seva arquitectura interior

El seu encant es fonamenta en un sediment estètic i arquitectònic molt potent.

Si en aquest passeig pels carrers de Ruzafa, no et vaig convèncer sobre el fet que Ruzafa és el barri més cool de València, deixa'm que insisteixi de nou ensenyant-te el barri per dins. Els hípsters i els italians segueixen sent les dues espècies més abundants del lloc, i com que resulta que són els apoderats del bon gust, analitzarem què és el que els atrau tant per aquí. (També hi ha molt neerlandès, però crec que ve per la cervesa…).

És precisament un italià, Giacomo Deluca, del estudi d'arquitectura Binomi, qui inspira aquest text. Víctor, el nostre company de Monapart Alacant, ens va posar en contacte perquè coneixia un parell de projectes arquitectònics a Ruzafa acabats d'acabar. Vaig anar a veure'l per demanar informació i per apreciar un detall que no per obvi resulta menys interessant.

L'essència d'un barri permet a la seva arquitectura.  

És lògic que les característiques socioculturals d'un barri determinat es manifestin en la seva arquitectura. A més, és un procés que es reprodueix en capes superposades: veiem moments d'esplendor, de crisi, modernitat, austeritat i qualsevol altra fase de la conjuntura social. Un dels projectes que ens va presentar Giacomo és una radiografia magistral d'aquesta teoria. O dit d'una manera més prosaica, és com plasmar la modernitat i l'elegància que es respira al barri sobre un llenç de principis de segle passat.

La història de Ruzafa en els darrers 140 anys ha estat frenètica. I si aquesta història va deixar empremtes als carrers, imagina't com ho ha fet a les façanes i als espais.

L'edat mitjana dels seus edificis és de 100 anys, però aquí no hi ha el quid de la qüestió ja que això passa a altres barris de València. El quid de la qüestió és que, ara mateix, Ruzafa és EL BARRI, i ho és pel fet d'haver atret un cert interès estètic, entre altres coses. Des d'un punt de vista immobiliari, la gent ve atreta Russafa per certes característiques arquitectòniques en un cert context. És a dir, podem trobar demanda d'aquest context de barri sense buscar aquestes característiques arquitectòniques (el millor exemple que em ve és el d'Arrancapins, un barri atractiu amb construcció molt més heterogènia), o demanda d'habitatges més singulars a barris que, almenys de moment, no són al cim del rànquing de barris guais (com la Roqueta, per exemple). Un cas semblant al de Ruzafa és el del Cabanyal, on es busca un tipus d'habitatge determinat i ara també es comença a buscar un barri determinat.

Qui ara busca un habitatge-joia per comprar a Ruzafa, el pot trobar «embolicat en paper d'alumini». Hi ha encara molts pisos a Ruzafa que es van reformar als anys setanta i vuitanta i després de capes de gres, gotelé o sostres d'escaiola, van tapar els terres de rajola hidràulica, van baixar els sostres alts i van cobrir els murs de maó (tot i que d'origen no solien ser vistos). Parlem d'una època en què tot just va començar el declivi del barri, quan la població envellia i la demanda entrant era poc exigent.

Qui ara busca un habitatge-joia per comprar a Ruzafa, el pot trobar «embolicat en paper d'alumini».

Aquests detalls arquitectònics tan apreciats avui dia no es veuen però hi són i sovint les cases busquen recuperar l'esplendor perduda. Es recuperen els elements ocults, es deixa veure la rajola, la fusta i, quan es pot recuperar, l'hidràulic o el mosaic, tot combinat amb una estètica més moderna i cuidada. I també es viu més el carrer, perquè:

a) abans les famílies eren més nombroses, i

b) som un país tradicionalment “enclaustrat”, coses que provocaven que les cases tinguessin més habitacions –i passadissos– del recomanable, i que hi hagués volença per les habitacions interiors i cegues. Tot un drama.

Dic això de “enclaustrat” en contraposició als països del nord d'Europa, on hi ha vivendes amb grans finestres sense cortines, que no filtren ni la poca llum del sol, ni les poques mirades indiscretes. Algú em va dir fa poc que hi ha poques mirades indiscretes perquè a la gent li és una mica igual el que fem dins de casa nostra. Tindrà raó… I és una afirmació important en la mesura que molts dels que ara estan comprant vivenda a Russafa són estrangers. El dia que els valencians decidim reconquerir Ruzafa, hi haurà un boom al sector dels fabricants de cortines.

El dia que els valencians decidim reconquerir Ruzafa, hi haurà un boom al sector dels fabricants de cortines.

Avui dia, a més, es creen espais per viure que abans, o bé havien perdut valor com a tal, o simplement no existien. Parlem d'obrir els espais tancats sota una coberta per fer altells, parlem de donar vida a àtics de porteria o baixos d'habitatge, o fins i tot de la creació de lofts, dels de debò, reaprofitant grans espais diàfans que abans tenien un altre ús.

Menció especial per als locals, que són una mostra més radical de tot el que s'ha explicat. Es porta al límit l'estètica moderna i la recuperació d'espais amb solera. Tinguem en compte que a Ruzafa s'està deixant enrere el paradigma de barri de basars i botigues a l'engròs pel de l'hostaleria sofisticada i els comerços amb vena artística. Dos exemples: l'estudi de Cavallenc Creatiu, casa nostra, que crea un ambient alhora trencador i integrat, i el restaurant 2 Estacions, que recupera l'estètica de bar del segle passat de forma magistral, amb la fusteria exterior original en negre -que ens torna bojos- o la barra com a motor visual i operatiu. I es menja fenomenal, per cert.

A Ruzafa, els basars i les botigues a l'engròs han deixat el pas a l'hostaleria sofisticada i als comerços amb vena artística.

Com tot a la vida, aquest procés tendeix a retroalimentar-se, i per cada pis, local o simple peça de rajola hidràulica que surt a la llum, tenim un exèrcit de gent creativa disposada a tornar-los l'esplendor perduda. Preguntant al nostre comp Vicent Ortuño, de Tiovivo (veu autoritzada en la matèria), ens dóna un parell de noms d'estudis d'interiorisme del barri: Isho Design i Studio Transparent. No volem oblidar-nos de Hidràulic.co, dedicats al rescat de peces de rajola hidràulica.

En definitiva, Ruzafa és un barri especial i atractiu, però fora de l'arbitrarietat de les modes hípster, el seu encant es fonamenta en un sediment estètic i arquitectònic molt potent, que és just el que no es veu (tant) a Instagram. T'he convençut ja?