Quan la sostenibilitat a la llar emociona
Als afores de Barcelona, els arquitectes Marta del Río i Joan Azorín, han convertit un vell taller en una llar sostenible que també és el seu estudi: llum impecable, aire net, materials nobles i un pati que es desplega en jardí i hort. El seu projecte demostra que la sostenibilitat et pot emocionar de debò i viure amb tu cada dia.
De taller industrial a un refugi viu (i treballat)
Des de Azorín del Río Arquitectura, Marta i Joan són dos arquitectes apassionats amb més de 20 anys d'experiència professional. En fa 7 que van decidir especialitzar-se a Passivhaus perquè els preocupava que els edificis necessitessin tanta energia per ser confortables. Aquesta experiència la van aplicar a projectar, construir i certificar el seu propi habitatge, un taller atrotinat que, amb criteri i paciència, van transformar en un llar-estudi amb una distribució intel·ligent que anticipava canvis de vida (creixement familiar inclòs) sense obres traumàtiques ni sobrecostos.
Un rebedor exterior cobert filtra clima i soroll; una habitació està pensada per dividir-se en el futur sense perdre llum ni ventilació; i el cor de la casa s'obre a un pati que es desdoblega en jardí i hort. Aquest luxe quotidià que connecta amb els cicles naturals regala verdures de temporada i rebaixa l'estrès com poques coses. [Si vols inspiració per posar en marxa el teu propi verger domèstic, aquest article t'agradarà: “Hort urbà sense sol”.]
Pati, hort i bioclimàtica quotidiana
Aquí no hi ha capricis verds: el disseny integra sol, vegetació, pluja i vents per reduir consums i guanyar confort. És bioclimàtica de manual aplicada al dia a dia.
Lluny de requerir grans pressupostos, aquest habitatge és un testimoniatge de com l'aplicació dels principis Passivhaus, la biohabitabilitat i l'elecció de materials sostenibles poden convergir en un espai vital que prioritza salut i benestar familiar.
Un estudi al fons del jardí
Treballar a casa sense viure a loficina és possible. L'estudi de la parella se situa al fons del pati, independentment acústica i visual, però connectat amb el verd. Aquest mínim gest urbanitza el trànsit entre allò públic i allò privat i eleva la qualitat de vida.
Marta i Joan van unir dos enfocaments complementaris: l'estàndard Passivhaus (màxima eficiència energètica amb confort mesurable) i la biohabitabilitat (materials i decisions que cuiden la salut). Passivhaus es recolza en cinc principis: aïllament tèrmic optimitzat, fusteries d'altes prestacions, eliminació de ponts tèrmics, hermeticitat i ventilació mecànica amb recuperació de calor.
Aquest darrer punt, la ventilació amb recuperació, és clau si et preocupa l'aire interior: renova l'aire i l'tempera sense pèrdues energètiques, mantenint humitat, temperatura i CO₂ a ratlla. És tecnologia tranquil·la que amb prou feines notes, però la sents al teu descans, a la concentració ia l'absència d'olors.
Materials que respiren
La biohabitabilitat no és un eslògan: proposa avaluar qualitat de l'aire, emissions, humitat, radiacions i la toxicitat potencial dels materials. Per això aquí apareixen solucions com morter de calç, fusta tricapa i acabats naturals —sí, aquells que envelleixen bé i no fan olor “a químic”— juntament amb criteris difosos per institucions com el Institut Espanyol de Baubiologie (IEB) i l'IBN alemany amb Les 25 pautes de la Bioconstrucció. Si estàs decidint materials, aquesta és una bona guia per tenir com a referència.
"La seva llar és un testimoni viu que la sostenibilitat i l'emoció poden anar de la mà."
I el pressupost?
Sorpresa: no necessites pressupostos desorbitats per aplicar criteris de llar sostenible. L'equació funciona quan prioritzes el que té més impacte (envolupant, control solar, ventilació, ponts tèrmics) i tries materials honestos. Menys gadgets, més disseny passiu.
Un context europeu que accelera la transició (i et convé)
No parlem duna moda. La Directiva (UE) 2024/1275 (recast de l'EPBD) empeny la renovació energètica del parc edificat i fixa una ruta clara cap a edificis de zero emissions en els propers anys, cosa que impacta en llicències, ajudes i valor futur del teu habitatge. Si reformaràs, convé alinear el projecte amb aquest marc.
En paral·lel, el pla REPowerEU reforça l'estalvi, l'eficiència i les energies renovables per reduir dependències energètiques i estabilitzar costos. Traduït a casa teva: aïllar millor, ventilar bé i produir part de la teva energia és avui una decisió estratègica, no pas un caprici verd.
Catalunya, dades a la vista
Si vius a Catalunya, ja pots consultar el Observatori de la Certificació Energètica (ICAEN) per entendre com se situa el teu edifici i on pots millorar. Pista: gran part del parc residencial segueix en lletres E–G, just on més rendibilitat té una rehabilitació ben pensada.
