Oda al flexo
Dentre totes les llums del món mundial, el flexo és la més recorreguda, patida i útil que et puguis imaginar. Mai falla, queda bé a tot arreu (oficines, habitacions infantils, taulells, tallers, estudis…)
El flexo és un llum que no despista, és la funcionalitat i racionalitat portada a l'extrem, i tampoc no es despista, ja que sempre apunta la seva mirada on més interessa. Hi ha infinitat de models, formes i colors, però tots tenen una cosa en comú, el seu mànec flexible que permet dirigir la llum on més convingui.
La llum Anglepoise és considerada la mare de tots els flexos. Dissenyada el 1930 per George Carwardine, un enginyer de la indústria de l'automòbil, i fabricada en massa per la companyia anglesa Herbert Terry, de seguida es va convertir en la llum de taula més famosa del món, venent-se sense parar fins avui. Pocs anys després (1937), Jacob Jacobsen va adquirir la patent i va fer una volta de rosca al disseny per concebre la Luxe L-1, però la font d'inspiració seguia sent la mateixa: el braç humà, amb molls en lloc de contrapesos per mantenir el braç articulable en posició. Com la seva predecessora, aquest llum segueix en producció, és una icona del disseny nòrdic i porta venudes més de vint-i-cinc milions d'unitats a tot el món.
Altres models cèlebres de llums flexo són la llum Tizio, dissenyada el 1972 per l'enginyer Richard Sapper, pare de nombroses icones del disseny i responsable de l'èxit mundial de la marca italiana Brionvega.
Seguim a Itàlia, i trobem la Berenice, de Alberto Meda i Paolo Rizzatto, dissenyada el 1985 i guanyadora del prestigiós Compasso d'Or dos anys més tard (1987) per l'innovador minimalisme del disseny.
Aquests mateixos dissenyadors van guanyar també a l'edició del 2008 amb el model Mix (2005), llum que permet escollir entre llum freda o llum càlida, però sempre amb il·luminació LED.
No podem oblidar la Tolomeu, de Michele De Lucchi i Giancarlo Fassina, coetània de la Berenice i també guanyadora del Compasso d'Oro el 1989.
I molts, moltíssims més… Encara que has de saber que el flexo més famós del món no és italià, ni va guanyar el Compasso d'Or, i ens fa riure a riallades… Quines coses.
