No més — de la mare
Els nois de No Más de _ Mamá, un dels blocs gastronòmics més influents del moment, organitzen des del mes de març passat La Santa (Voluntat), una marató culinària a la terrassa del seu estudi al barri barceloní del Raval.
No Més — de la Mama és molt més que un simple bloc gastronòmic. Ha posat punt ia part a l'estètica neolítica dels receptaris i les plantilles encasellades del món blogger aportant una frescor difícil de trobar a la xarxa. Una gràfica descarada, un disseny molt cuidat, una lírica exquisida, uns vídeos que són la monda i passió pel bon menjar, són els ingredients perfectes que fan que aquest bloc sigui un referent per a molts aficionats a la gastronomia.
La senzillesa de les seves receptes unida al mim i la frescor amb què Carlos explica la seva elaboració, inciten qualsevol a posar-se el devantal i començar a cuinar. No cal ser un expert als fogons perquè les receptes estan pensades perquè les faci tothom (hi ha diferents graus de dificultat), i si ets dels que trepitja la cuina de raïm a peres, potser t'animes a tastar les seves propostes per a ocasions especials. I n'hi ha més, ja que cada recepta ve acompanyada d'una proposta musical. Una xulada!
Amb La santa (voluntat) han volgut traspassar les fronteres del món virtual. El mes de novembre passat els van proposar crear un llibre, una recopilació de les seves millors receptes, i la idea els va agradar tant que van voler anar més enllà: cuinar per a la seva legió de seguidors, asseure'ls a taula i prendre nota de les seves opinions. En viu i en directe. De quatre en quatre i només durant 30 dies. En acabar de dinar pagaran la voluntat (santa o no)… L'èxit va ser immediat i les places es van esgotar en poques hores.
Menjars per a quatre persones a càrrec de No Més — de la Mama, menús sense preu tancat, els comensals decideixen el que volen pagar quan acaben de dinar en una fabulosa terrassa del Raval amb vistes a tota la ciutat
L'equip de Monapart ens plantem a la terrassa gairebé sense alè després de pujar ensopegades mil graons d'una escala ravalenca. Ens reben Carlos i Adrià (Marc no pot venir perquè es troba en un shooting bregant amb una serp ¡!). Amb les mans a la massa, comencem l'entrevista entre rialles i molta conya. Vam passar d'un tema a l'altre, d'un Erasmus a Manchester a la història del pernil cuit, de com van embolicar el Marc, les mares i els llegats culinaris… Fins que arriba l'hora de dinar.
Abans que arribin els comensals fan un parell de fotos dels plats: de primer unes delicioses empanades d'espinacs i formatge feta, de segon un porridge amb sobrassada i pebrots rostits, i per postres unes galetes de civada riquíssimes; tot regat amb un magnífic negre de Casa Mariol. El Carlos a la cuina, l'Adrià para la taula, i quan els comensals comencen a dinar, es retiren a l'estudi: “…no volem ser els típics cambrers que et donen la brasa mentre menges”, diu el Carlos.
Arriba la sobretaula i aquest sí que és el moment de compartir impressions. Carlos i Adrià prenen bona nota de tot i recopilen opinions en uns qüestionaris.
Un Maneki-neko presideix la capseta on es recollirà la voluntat que decideixin oferir els comensals. Quan pagaries tu? Nosaltres ho tenim clar… Menjar bé i en bona companyia no té preu!
