MOIZ STUDIO: PROJECTES QUE COMPTEN HISTÒRIES
Lorigen duna passió compartida.
Cristina Moya i Víctor Ruíz són arquitectes i amics, una combinació infal·lible perquè sorgís Moiz Studio. A cavall entre València i Oslo, aconsegueixen el més important per a ells, i és que els seus clients estiguin sempre contents i satisfets amb els seus projectes. Possiblement només hi hagi algú més mimat que els clients de Moiz Studio, i aquesta és Zeta, (zetapom en instagram), l'adorable pomarània de Víctor.
Parleu-nos de vosaltres i de la vostra feina. On va néixer la vostra vocació? Algun primer record?
Cristina: Quan vaig començar no tenia una vocació especial, la vocació em va entrar durant la carrera, és quan estudies la història de l'arquitectura que em vaig enamorar de la disciplina. Potser com a record previ a la carrera, recordo que em va fascinar una exposició que vaig veure al Guggenheim de Nova York sobre Frank Ghery, em va fascinar tant l'exposició, les maquetes, els dibuixos, com l'edifici que és una autèntica obra mestra.
Víctor: La meva vocació es va desenvolupar a l'escola, a la meva família tots creien que anava per a informàtic i amagades em vaig inscriure en arquitectura. Vist ara, no sé si vaig triar bé jejeje. Al primer curs vaig tenir la sort de creuar-me amb uns professors espectaculars (Enrique Fernández-Vivancos i Carla Sentieri) i després de només 4 mesos amb ells, vaig saber que era al lloc correcte.
Què és el que més us satisfà de la vostra feina? Algú del que us sentiu especialment orgullós?
Cristina: Per mi és veure una família estar a gust i gaudir de casa seva, és veure les persones utilitzar l'espai que has dissenyat lliurement i veure com es concentren, interactuen. Contribuir una mica al fet que la gent pugui viure, menjar, treballar… en espais agradables.
Víctor: Un client content crec que és el més satisfactori que hi pot haver, però gaudeixo molt durant el procés. M'encanta el disseny i l'obra i les converses amb tots els participants fan que el producte s'enriqui. Sempre espero que el següent projecte sigui del que més orgullós em sento, però aquests primers projectes amb el nostre propi estudi sempre seran especials, ja que hi comences a expressar-te de manera personal.
Com és el vostre procés creatiu? Quines són les vostres fonts d'inspiració? Alguna música en especial mentre treballeu?
Cristina: No et sabria dir, la inspiració ve quan menys t'ho esperes. Principalment m'inspira viatjar, veure exposicions, descobrir nous llocs, cultures…
Víctor: Per mi un bon procés seria Escoltar (client, lloc, programa,…), Investigar i Dissenyar, però no sempre es pot fer en aquest ordre jajaja. Sóc inspirar molt en les webs d'arquitectura, xarxes socials o revistes, per veure què passa al nostre món. Cristina pot donar fe que tinc mil referències al cap. Una altra font principal és viatjar, conèixer nous llocs, olors, sabors,… que després intentes plasmar en els projectes.
Color, llibre, pel·li i disc favorits. Per aquest ordre! ;D
Cristina: Groc. 1Q84 de Murakami. Et diré una sèrie: Black Mirror. Vinc de veure Muse, qualsevol d'ells.
Víctor: Blau. El nom de la rosa. Gladiator (o Cadena perpètua, no sé quin n'hauré vist més). Una setmana al motor d'un autobús, dels Planetes.
És casa vostra reflex de qui sou? Expliqueu-nos a què fa olor, el vostre racó favorit, el vostre objecte decoratiu o moble fetitxe, si atresoreu alguna col·lecció… I si teniu mascota, presenta'ns-la!
Cristina: Pot ser… M'agraden les coses amb ànima, tot molt senzill, molt pocs elements, només els bàsics o que hi aportin alguna cosa. No hi ha res de superflu. Qualsevol racó amb plantes. La veritat que veient-la ara podria ser un decorat, m'he mudat de casa moltes vegades així que intento no acumular gaire.
Víctor: No m'ho havia plantejat mai, però ara que ho preguntes, crec que una mica sí. Em vaig poder fer la casa que volia amb un espai de dia sense divisions, en tons neutres però amb tocs de calidesa. Si pogués destacar alguna cosa seria la llum, encara que és un segon pis, el balcó dóna a un arbre del paradís que a la primavera sembla que el tinguem dins de casa. Tenim un pomeranian (zetapom), que és la més acaronada de la casa. Té llits a totes les habitacions, però al final sempre acaba a sobre del sofà amb nosaltres.
Si pogueu comprar-vos qualsevol cosa ara mateix i emportar-vos-la a casa, quina seria? Qualsevol cosa!
Cristina: Una obra original d'art de la meva amiga Belén Segarra o d'altres artistes una mica més coneguts com Olafur Eliason jajaja!
Víctor: Una terrassa amb piscina… crec que només hi penso ara jajaja. Una altra cosa serà com la poso sense que es queixin els veïns.
Un pla a casa sempre inclou…
Cristina: Beguda i música (i una il·luminació especial)
Víctor: Música de fons, cervesa i una bona conversa en què arreglem el món.
Teniu algun plat estrella?
Cristina: Com a bona valenciana, ha de ser un arròs. El que em surt millor és l'arròs caldós de pollastre, ja que la paella encara no em surt gaire bé.
Víctor: Encara que m'encanta cuinar, últimament no ho estic fent gaire, però si he de triar el meu plat especial, seria el risotto. Aquesta espera per fer-ho melós, amb un bon vi blanc fresc pot ser dels millors plans per a un dissabte.
Quin és el vostre lloc favorit a la vostra ciutat? I a l'estranger?
Cristina: Ara mateix estic vivint a Oslo, i aquí el meu lloc preferit és el riu Akerselva, ple de cascades i una natura salvatge impressionant.
Víctor: A València, el Jardí del Túria, crec que no hi ha espai amb què gaudeixi tant, ni estigui tantes hores. A l'estranger, el museu Louisiana d'art modern, a prop de Copenhaguen.
