La història darrere de les rajoles hidràuliques: Entrevista a Joan Moliner
En aquesta entrevista, en Joan ens descobreix la passió per les rajoles hidràuliques i ens dóna una lliçó d'història. D'una història que, gràcies a gent com ell, segueix formant part del present a moltes llars.
De Joan Moliner, creador de Rajoles de Barcelona, es pot dir que és un recuperador, un arxivador, un reciclador i un enamorat de les rajoles hidràuliques. Aprofita les seves passejades amb bicicleta per identificar obres en habitatges que puguin fer malbé alguns d'aquests preats elements. Després les restaura i els dóna nova vida, recuperant l'esperit artesanal amb què van ser creades.
Parla'ns de tu i de la teva feina. Algun primer record?
Els primers records que tinc de mosaics hidràulics són els de casa de la meva àvia, un pis gran de Ciutat Vella, on el terra de cada estança era diferent. Passava l'estona repassant i dibuixant els patrons. Sempre m'ha agradat dibuixar, fer manualitats, cercar usos diferents dels objectes quotidians. Però vaig començar a treballar en un despatx on he estat els darrers 30 anys i es va apagar la creativitat.
He tornat a la rajola farà uns 4 anys. Va començar com un hobby. Les rajoles les recupero als sacs d'obra que trobo en el meu trajecte diari amb bicicleta de casa a la feina. Comences amb una, després vols veure el dibuix que fan quatre juntes, després vols la sanefa, la peça de la cantonada –una de les més cotitzades–, i acabes amb una col·lecció que no para de créixer, ara amb unes 1.300 rajoles acumulades a la terrassa.
Tenir tantes rajoles emmagatzemades està bé, però jo volia veure-les lluir, així va néixer el meu primer mural de 10 rajoles al meu menjador. Fa uns 15 anys que em moc amb la meva bicicleta plegable Brompton, en arribar a casa la deixo al petit rebedor. Se'm va acudir fer una taula integrant la bicicleta on deixar les claus, les cartes… així va néixer la meva primera taula. Recuperar, reciclar i reutilitzar les rajoles recuperant una part del patrimoni oblidat.
Què és el que més et satisfà de la teva feina?
Quan algú adquireix alguna de les meves peces i li explico on la vaig recuperar, els anys que té la rajola, la fàbrica d'on va sortir, el símbol que alguns fabricants feien servir… La cara vista de les rajoles és la coneguda, però la cara posterior moltes vegades és una sorpresa on pots trobar cors, estels, torres o caps de gall. La gent se sorprèn i valora tota aquesta informació.
«M'apassiona la història artesanal que hi ha al darrere. Des del disseny inicial fins a la fabricació dels utensilis per fer-les».
Alguna feina de la qual et sentis especialment orgullós?
Recordo especialment una parella que va escollir rajoles per decorar una paret del pis on s'havien mudat feia poc temps. Un cop seleccionades, us explico les adreces d'on van sortir cadascuna. Es queden un moment callats, noto que passa alguna cosa, els pregunto… Una de les rajoles l'havia recuperat uns mesos enrere al mateix edifici on havien anat a viure. La rajola tornava a casa. Em va passar una cosa semblant amb una taula, les rajoles havien sortit d'un carrer on el propietari jugava de petit. De vegades penso que són les rajoles les que escullen, és emocionant!
Com és el teu procés creatiu? Quines són les fonts d'inspiració?
No tinc un ordre establert i depèn molt de les rajoles que recuperi. Quan en tinc diverses de diferents models però mateix motiu, com a dracs o flors, faig una proposta en forma de mural. També he realitzat algun encàrrec de taula arran de les meves fotos a Instagram. Un dia mirant el perfil d'Instagram d'una il·lustradora vaig pensar: “Els seus dibuixos quedarien molt bé en aquesta rajola…”. Li vaig proposar i va acceptar, ja teníem la primera rajola il·lustrada! He fet diferents col·laboracions amb il·lustradors intentant harmonitzar els seus dibuixos amb el motiu de la rajola.
¿ Alguna música especialment mentre treballes?
Escolto molta ràdio quan treballo, em poso un podcast i passa el temps. De vegades, quan acabo, penso: “De què han parlat avui?”. M'aïllo al meu món pensant en quines històries hauran viscut aquestes rajoles, algunes amb més de 150 anys, tot el que han passat.
Color, llibre, pel·li i disc favorits. Per aquest ordre!
El meu color preferit és el verd, sens dubte, el color de la natura i la pau, essencial a la meva vida.
No podria triar un llibre favorit, però tothom que parli sobre la meva ciutat, Barcelona, tindrà la meva atenció.
En l'àmbit de la cinematografia, escolliria Hitchcock com a director. Compartint espai amb les rajoles tinc un cartell de la pel·lícula La finestra indiscreta. Qualsevol dels clàssics on aparegui Katharine Hepburn, Cary Grant, Spencer Tracy…
Música vuitanta, sens dubte, tinc aquesta playlist de Spotify amb més de 15 hores de música dels 80.
És casa teva reflex de qui ets? Tens algun racó preferit, atresores alguna col·lecció?
El pis on visc és un espai que sempre ha estat present a la meva vida. Vaig viure aquí de petit i el temps m'ha fet tornar. Sens dubte, el meu lloc favorit és la terrassa, on guardo la col·lecció de rajoles, però també on treballo i on passo temps amb la família.
Si poguessis comprar-te qualsevol cosa ara mateix i emportar-te-la a casa, quina seria? Qualsevol cosa!
No tinc grans ambicions materials, mai he cobejat un gran cotxe ni pretès possessions… Potser trobo a faltar tenir un gos, vaig compartir anys amb tres, però en tot cas avui l'adoptaria, encara que hi ha diferents opinions a la família.
Les rajoles formen part de la identitat de Barcelona, de la nostra memòria, un llegat que no es pot deixar perdre.
Un pla a casa sempre inclou…
Menjar, amics i música. Així doncs, tornem a la terrassa: compartir moments, rialles. Un parell de festes a l'any no en falten mai.
Tens algun plat estrella?
Des de petit em vaig haver d'espavilar a fer-me el menjar, normalment pasta o arròs de sobres diverses. No sóc un gran cuiner, però sí que tinc algun plat resultó. Per Nadal sempre preparo unes vieires amb pernil. Pel dia a dia, un humus, truita de patates… M'agrada veure el que queda a la nevera i improvisar.
Quin és el teu lloc preferit a la teva ciutat? I a l'estranger?
He treballat els darrers 30 anys al centre de Barcelona, he viscut la transformació de Ciutat Vella, les Rambles, el creixement del turisme i la pèrdua de llocs que abans eren especials. M'aclaparen una mica les multituds, així que intento buscar algun lloc tranquil. Hi ha un bonic parc lluny de tot això, els jardins de la Tamarita: la vegetació t'envolta, és un lloc ideal per respirar, passejar amb els nens o llegir el diari els diumenges.
Cosa que ens vulguis explicar i que no t'haguem preguntat. Parla ara o calla per sempre!
Recuperar rajoles i intentar fer alguna cosa bonica amb elles m'ha portat a descobrir un món desconegut per a mi. M'apassiona la història artesanal que hi ha al darrere. Des del disseny inicial fins a la fabricació dels utensilis per fer-les. Es van començar a fer a fàbriques cap al 1860, però el seu procés era totalment manual. Cadascuna la feia un operari, una a una, i les instal·lava una paleta. Cent anys després, un altre paleta les treu, jo les recupero dels sacs d'obra i faig la feina de neteja a mà, tot el que puc.
Cap al 1950 comença el declivi de la rajola hidràulica amb l'aparició del terratzo. Es van tancar moltes fàbriques i es van perdre una gran quantitat d'informació. Rajoles hidràuliques s'han fet a diferents països, però penso que les rajoles formen part de la identitat de Barcelona, de la nostra memòria, un llegat que no es pot deixar perdre. He començat una col·lecció de catàlegs antics de les diferents cases que fabricaven rajoles: Orsola Solá i Cia, Escofet, Butsems. En alguns apareixen els noms dels dissenyadors, arquitectes i artistes de l'època com A. Sauri Sirés, Alexandre de Riquer, Josep Pascó, Puig i Cadafalch… Tot això forma part de la nostra cultura.
