Construir amb pinzells: Entrevista a Bea Sarrias
En aquesta entrevista ens explica com va néixer la seva vocació, què inspira a l'hora de treballar i com és la llar d'una retratista de llars.
A causa de la nostra activitat, a Monapart treballem cada dia amb imatges de vivendes: fotografies, renders, plànols… Però no acostumem a veure retrats d'arquitectura. I igual que passa amb els bons retrats, la pintura de Bea Sarrias aconsegueix captar l'ànima de les construccions que protagonitzen les obres.
Parla'ns de tu i de la teva feina. On va néixer la teva vocació? Algun primer record?
Sempre em recordo amb un llapis a la mà. Al meu pare li divertia comprar-me aquests blocs vermells de la marca ENRI. Em deia que me'n compraria un de nou un cop hagués “omplert” totes les fulles. A més sóc la petita de set germans, em porto 7 anys amb qui tinc més proper. Quan estudiaven, l'única manera de poder estar amb ells era si estava callada… això només passava quan pintava!
Què és el que més et satisfà de la teva feina? Algú del que et sentis especialment orgullosa?
En tots els meus treballs hi poso el millor de mi en aquell moment. INSIDE, un mural que vaig fer el 2019 per a la seu de l'OTAN a Brussel·les i en altres ens hem complementat com a “Un dia a la Ricarda”, sobre una casa de l'arquitecte Antonio Bonet Castellana o “La Cima”, sobre una casa abandonada de l'arquitecte José Antonio Coderch.
Ara mateix treballem sobre un edifici de l'arquitecte Manuel Baldrich, seu actual de Santa&Cole. Esperem que el projecte vegi la llum al setembre.
Com és el teu procés creatiu?
Jo no pinto espais, sinó que els retrat. La meva pintura gira al voltant de larquitectura. Per mi, l'arquitectura és l'eina per poder pintar la llum.
Primer em documento sobre un arquitecte o espai, després trio les imatges i el format del quadre. Aquest procés és el més llarg, però sense ell no aconsegueixo captar l'ànima de l'espai que retrataré. Acostumo a pintar diversos quadres alhora, arriba un moment en què he de decidir acabar-los i no començar-ne un de nou. Començar un quadre és per a mi la part més emocionant.
«No pinto espais, sinó que els retrat. Per mi l?arquitectura és l?eina per poder pintar la llum».
Color, llibre i disc favorits. Per aquest ordre!
Blanc.
Corona de flors, de Javier Calvo (editat per Literatura Random House)
La banda sonora de Blade Runner.
És casa teva reflex de qui ets? Parla'ns del teu racó favorit, el teu moble fetitxe… I si tens mascota, presenta'ns-la!
Casa meva no reflecteix qui sóc. Els meus llocs preferits són el bosc i el mar. Espais oberts. El meu moble preferit és la cadira Rietveld, me la va regalar el meu germà que és arquitecte.
Tinc un conill de color gris que corre per casa com si fos un gat. 🙂
Si poguessis comprar-te qualsevol cosa ara mateix i emportar-te-la a casa, quina seria? Qualsevol cosa!
A un amic o bitllet d'avió.
Un pla a casa sempre inclou…
Amics i bon menjar.
Tens algun plat estrella?
Gaspatxo i fideuà. Un dia vaig cuinar fideuà per a Leopoldo Pomés, em va dir que era la millor que havia provat… crec que aquell dia vaig tenir especial sort.
Quin és el teu lloc preferit a la teva ciutat? I a l'estranger?
M'agrada molt Barcelona. El millor és perdre's. Descobreixo edificis icònics a qualsevol cantonada de la ciutat.
Nova York és de les ciutats on més he gaudit mirant 360º. No t'ho acabes.
Cosa que ens vulguis explicar i que no t'haguem preguntat. Parla ara o calla per sempre!
La meva pintura se centra en l'arquitectura, especialment en l'arquitectura icònica. Aquest tipus d'arquitectura és la millor eina per pintar la llum. La meva obra està en contínua evolució.
Si t'interessa l'arquitectura, la pintura, o les dues disciplines juntes, entra a la web de Bea Sarrias per conèixer tota la seva obra.
