Dino Gavina
Quan es parla de disseny italià n'estem parlant. Dino Gavina (1922-2007) va ser un empresari i agitador cultural que sempre va voler fer una volta de rosca a tot fins a trobar el que coneixem com Italian Style, una vocació de qualitat que defineix el disseny italià de mobiliari a tot el món.
Bajo su influencia se han producido algunas de las piezas de mobiliario más emblemáticas del siglo pasado, logrando establecer una nueva relación entre cultura e industria, con la producción en serie de muebles y objetos de gran valor estético y ético. Él fue el primero en democratizar el diseño, produciendo «en masa» muebles de la Bauhaus para ponerlos al alcance de un público más amplio, o sea, lo que Ikea o Terence Conran han fet anys després.
Tot va començar el 1962, quan Gavina, propietari d'una petita fàbrica de mobles a Bolonya, va volar a Nova York per conèixer Marcel Breuer, alumne de la Bauhaus i entestat a casar els processos industrials amb l'impuls creatiu.
El flechazo va ser instantani i Gavina va tornar a Itàlia amb el permís per fabricar en massa la cadira Wassily, un dels dissenys més famosos de Breuer.
Gavina sentia admiració per aquesta cadira, que dissenyada feia més de 40 anys seguia sent moderna. I com ell, molts altres també, ja que tal com sortia de fàbrica es venia, convertint-se en un estàndard a llars i oficines de tot el món.
Una pequeña revolución se había puesto en marcha. Y el culpable era el hijo de un constructor boloñés, sin apenas estudios, que empezó a trabajar como portero en un teatro, que de ahí pasó a encargarse del atrezo y la escenografía y de ahí a tener un pequeño taller desde el que fabricaba asientos para jeeps del ejército y de vez en cuando algún que otro mueble. Ahí sí que se lo pasaba bien… Tan bien que pronto corrió la voz, hasta que llegó a oídos de Pier Giacomo Castiglioni, donant pas a una associació explosiva a la indústria italiana. Als 60 i al costat de l'arquitecte Carlo Scarpa van fundar una fàbrica de mobles i dos anys més tard una dedicada a la il·luminació, Flos, nom que per anys ha estat sinònim del bon disseny italià.
Més que dissenyador Gavina era un emprenedor nat, un revolucionari, un cul inquiet. El 1967 va inaugurar el Centre Duchamp a Bolonya, un espai dedicat a ajudar que joves dissenyadors poguessin dur a terme els seus projectes.
Això va passar just un any abans que vengués el seu negoci a la firma nord-americana Knoll, pues ya tenía ganas de empezar de nuevo (porque esto de la empreneduría es un virus malo…) y fundar otras empresas, como Simon International, y seguir prendiendo la cerilla a distintas revoluciones dentro del diseño.
Als 80 es va dedicar a ensenyar a la universitat de Roma ia fer conferències per tot el món, i l'espectacle estava garantit per a horror dels organitzadors, ja que negava el dret a participar del debat a tot estudiant que portés texans.
Era todo un personaje y la revolución más importante era la que llevaba dentro. Al parecer, para muchos que le conocieron, era del todo insufrible. Imaginaos, en su tarjeta de visita no había dirección ni teléfono, simplemente ponía «Dino Gavina. Subversivo». Murió de un ataque al corazón en 2007, dejando a una mujer, dos hijas, y varias amantes. Un subversivo lo es hasta el fin, ¿no?
[Dedicat a Miqui Puig qui entre vins ens va parlar d'ell i del seu univers creatiu.]
