Cases per a nens
Els nens per fi han conquerit el seu propi espai i el nostre. El seu propi temps i el nostre. Les seves pròpies dinàmiques i les nostres. Ja no parlem de zona de pares versus zona de nens, sinó d'una única zona per a tothom. Hi ha qui ha portat aquesta teoria a l'extrem creant espectaculars cases per a nens.
La majoria de nosaltres creixem en un món dadults. Aquest en què per a la sobretaula només es veia el western, i els dibus, excepte excepcions meravelloses com Mazinger o Vicky el Viking, es reservaven a sèries importades de fàcil llagrimona tipus Heidi o Marc. Un univers estrictament blau per a ells, i rosa per a elles, on la decoració infantil estava en bolquers si la comparem amb la revolució que vivim avui dia. El mateix passava amb les cases, on només es notava la presència de nens pel major o menor desordre, no perquè hi hagués dibuixos penjats de les parets, ni vinils de colors, ni mobiliari infantil de cap mena… Fixa't a la casa de Explica'm oa les de Estiu Blau, i veuràs de què parlem.
Però han passat els anys, i els nens finalment han conquerit el seu propi espai. I el nostre. El seu temps. I el nostre. Les pròpies dinàmiques. I les nostres... Alguns diran que amb excés, però la veritat és que no hauríem de parlar d'una zona per a pares versus una zona per a fills, sinó d'una única zona de tots. Els nens aporten alegria a la nostra vida i amb ells tot és infinitament més divertit, no? Hi ha qui aquesta teoria l'han portat a un extrem, generant veritables espècies d'espais. Aquí us mostrem alguns exemples.
Els nens per fi han conquerit el seu propi espai i el nostre. El seu propi temps i el nostre. Les seves pròpies dinàmiques i les nostres.
Per què tobogans o gronxadors només es reserven per a jardins o parcs podent tenir-los als peus del llit? Això és el que van pensar en The Rainbow House a Londres.
A la mateixa ciutat trobem la casa de l'arquitecte Alex Michaelis, on a més del tobogan, hi ha una paret per escalar.
També un penthouse al·lucinant a l'East Village novaiorquès obra de Turett Architects; o un espectacular tobogan de formigó en un habitatge a Jakarta obra dels arquitectes Aboday, i que comunica l'habitació dels nens amb la cuina, perquè ja no posin excuses si arriben tard a taula…
Menció especial mereix el paradís per a peterpans de Level Architects a Tòquio, on a més d'un tobogan que envolta tot el perímetre de la casa, hi ha diverses zones de joc on fer el cafre sense por de cops ni de trencar res.
Hi ha solucions no tan dràstiques per no ser estructurals, com l'ús de colors vius i alegres en la decoració, els vinils a les parets, tan de moda darrerament, l'ús de pissarres perquè donin curs a la seva creativitat, cables o cordes que permetin exposar les seves creacions, portes petitetes amb manetes al seu abast ( Minjjoo), mobiliari a escala i sense cants perillosos…
Donem a la infància l'espai que es mereix, no trobes? Hold your breath, make a wish, count to three… For world of pure imagination.
