Imagina't viure amb l'aigua al coll. Bé, exactament, damunt l'aigua, solcant sense treva els mars a l'estil Jack Sparrow o amarrat tan panxo com Chanquete a la seva Daurada.
Quan parlem d'una casa, sempre diem que són quatre parets i un sostre, però per què ningú no menciona el terra?
Quan el sòl no és terra ferma parlem de cases flotants, espècies despais en tota regla. La definició oficial les defineix com a vaixells que han estat dissenyats o modificats per ser usats principalment com a hàbitat humà. Alguns motoritzats i per tant amb capacitat per desplaçar-se, i d'altres no, ancorats en un moll per sempre. Ara imagina't aixecar-te al matí i saltar del llit a l'aigua, per donar-te un banyet matiner; esmorzar cafè calentet a la fresca, no haver de preocupar-te mai de tallar la gespa i no perdre't ni un capvespre… Que ja saps que els capvespres a l'aigua són més capvespres. I tot això sense renunciar a tenir aigua calenta, llum, gas, wifi i la resta. Estenador, oi?
Les cases flotants, aquest hàbitat poc convencional i històricament tenyit de certa sordidesa, és apte per a esperits independents, persones que caminen pel costat salvatge de la vida, que no volen asseure arrels i viure en un estat de vacances permanents, encara que no. N'hi ha molts que opten per viure en una casa flotant, cada cop més de fet. Són tendència senyors! Encara que anem per parts, perquè n'hi ha de molts tipus, des de les que potencien una vida senzilla, econòmica i reduïda a mínims, a veritables mansions sobre l'aigua. N'hi ha de artesanals basades en dissenys antiquíssims, de vegades amb segles d'història, a cases flotants prefabricades de disseny súper finolis i amb totes les comoditats de la vida moderna, fins i tot domòtica.
La primera casa flotant que recordem és la mateixa arca de Noè. I si sempre et vas preguntar com era, aquí tens una rèplica de fusta fabricada seguint el disseny de l'original segons les descripcions dels documents antics. Tota una atracció turística a Kentucky… Quines coses.
A Holanda, i també amb finalitats turístiques, trobem el Houseboat Museum al barri Jordaan d'Amsterdam, on podeu visitar el vaixell Hendrika Maria del 1914 i trobar resposta a preguntes com: És possible tenir electricitat a l'aigua? Què passa amb les aigües residuals? No fa fred, humitat o és fosc a bord?
Deixant les atraccions turístiques de banda i centrant-nos en cases flotants per a ús particular, trobem aquesta “unifamiliar” a Berlín, el Odin, sobre les aigües del Tiergarten Park. Amb 30 m d'eslora i 4.5 m de màniga, va ser utilitzat per transportar gra i grava fins a l'any 1994 de la seva jubilació, per després ser propietat d'un escultor que el va reformar conservant el caràcter històric i el va convertir en una llar per a la seva família.
També a Alemanya (Oldenberg), trobem aquest loft flotant obra de Confused Direction. Petit (14×3 m), amb sostre ecològic de plantes, interiors en blanc minimalista i mobles de disseny, és molt cucut. Al seu interior tanca un living espaiós amb kitchenette i un bany al nivell inferior; a dalt compta amb un dormitori que treu el cap a l'espai principal. És una casa flotant ecològica, zero emissions i una estructura de fusta reciclada amb 250 anys d´antiguitat, presa d´un vell graner. Algú en dóna més?
Els canadencs, que ho fan tot molt bé, signen aquesta casa flotant de dues plantes i teulada a dues aigües ancorada en una illa del llac Hurón, als Grans Llacs. Aquesta preciositat és el fruit d'una inquietud de MOS Architetcs: Com dissenyar una casa flotant àmplia, oberta al seu entorn i amb totes les comoditats evitant en la mesura del possible l'impacte paisatgístic? Doncs pintant la fusta de blanc i amb cobertes que deixen passar el vent i la llum segons les necessitats i l'estació. El principal repte tècnic va consistir a adaptar-se al canvi dràstic del nivell de l'aigua al llac Hurón, per a la qual cosa es va enginyar una base flotant de pontons d'acer, que permet que l'habitatge s'adapti al nivell de l'aigua. Pura enginyeria.
D'altres arquitectes, Designs Northwest Architects, és aquesta meravella a Seattle, Washington. Havia d'acollir totes les comoditats pròpies d'un habitatge modern i, alhora, fusionar-se amb el caràcter històric del barri flotant del llac Union. La forma cúbica i l'estructura racional d'aire industrial confereixen a l'espai un aspecte sòlid i funcional, amb detalls de qualitat i un cert toc retro.
Com veieu, del passat sòrdid de les cases flotants de principis del segle XX, reductes de treballadors portuaris o negocis foscos (o tots dos alhora), d'exclusió social o les famoses presons flotants, ja no en queda res, ja que van passar a ser una via d'escapament al preu desorbitat de l'habitatge en algunes ciutats, i en alguns casos, com a les grans badies de la costa oest dels Estats Units, han format barris sencers que són enclavaments privilegiats. Sausalet, per exemple.
A Espanya, a diferència d'altres països europeus, no hi ha tradició de cases flotants, ia excepció d'algun enclavament turístic, amb prou feines hi ha referències més enllà del conegut vaixell de Chanquet, és clar. I és una llàstima, ja que costa no ens falta i bons arquitectes, tampoc.
Bé, no desesperis, perquè és una tendència a l'alça. De moment, sempre pots optar al munt de cases flotants disponibles per lloguer de vacances a ciutats com Seattle, Califòrnia, Nova Orleans, París, Londres…
Quan parlem d'una casa, sempre diem que són quatre parets i un sostre, però per què ningú no menciona el terra? Les cases flotants, vaixells que han estat dissenyats o modificats per ser usats com a habitatge, són espècies despais en tota regla.
