Barri Vell de Girona: Art contra la gentrificació

Art, memòria i el mercat immobiliari del Barrio Viejo.

Feia temps que no em topava amb la mirada plena de vida de Jordi Mitjà, un artista que conec des de fa anys i amb qui vaig compartir experiències en un centre de creació artística de Barcelona; ell era un jove creador i jo treballava com a tècnica de vídeo i compartíem converses i rialles. Jordi ja caminava aleshores acompanyat d'un univers de personatges amb què teixia relats sovint vinculats a l'Empordà.

La vida, amb els seus camins bifurcats, ens va allunyar, però les nostres trajectòries s'han tornat a travessar a Girona, on la sensibilitat de Jordi per les històries del territori i les transformacions ha pres una forma nova i captivadora.

La història del Barri Vell de Girona i la seva transformació immobiliària

Caminant pels carrerons del Barri Vell, amb les seves pedres carregades d'història i les façanes que xiuxiuegen segles, la transformació és palpable. Aquest cor antic de Girona ha experimentat una revaloració notable en els darrers anys. Les dades immobiliàries reflecteixen aquest canvi profundament. Actualment, el preu mitjà del metre quadrat al Barri Vell se situa al voltant dels 3.700 €, amb un increment significatiu del 5,7% a l'últim any. Aquest augment constant ha convertit la zona en un punt dinterès per a inversors i compradors que busquen la singularitat dun entorn històric.

Aquesta sofisticació creixent, encara que atractiva per al mercat immobiliari i per a inversors que veuen en la bellesa històrica un actiu rendible, té un impacte directe a la vida dels seus habitants. Els preus de lloguer també han augmentat considerablement, fent que sigui difícil per a molts residents de llarga durada mantenir-se al barri. Aquest fenomen de gentrificació no sols afecta l'accessibilitat a l'habitatge, sinó que també transforma la dinàmica comunitària i la composició social del veïnat. El Barrio Viejo, que abans era un refugi d'artistes i artesans amb lloguers assequibles, ara veu com la diversitat social disminueix a mesura que els preus continuen pujant.

«El cor antic de Girona ha experimentat una revaloració notable en els darrers anys. Les dades immobiliàries reflecteixen aquest canvi profundament.»

Pel que fa a la carrer dels Torrats en particular, la seva transformació és evident. El carrer, abans conegut per ser un centre d'experimentació artística i vida veïnal, ara també s'ha convertit en un punt d'interès turístic i comercial. Aquesta transformació ha dut a un augment dels preus de les propietats ia una substitució gradual dels negocis locals per botigues orientades al turisme. Tot i aquests canvis, el mural del carrer dels Torrats continua sent un testimoni de la història i la identitat del barri, un recordatori que el Barri Vell és molt més que només metres quadrats i preus creixents.

L'exposició “Infralocus” i la crítica a la gentrificació

L'exposició Inflolocus, comissariada per Eudald Camps i Jordi Mitjà, s'endinsa precisament en aquesta qüestió. Amb una mirada crítica, explora els efectes de la gentrificació que va començar a dibuixar-se als anys 80. Com l'arribada de nous veïns, sovint amb un poder adquisitiu més elevat, i el degoteig constant de turistes han anat modificant l'espai cultural i social d'un Barri Vell que abans era refugi d'artistes, artesans i un bressol de creativitat independent, on els lloguers assequibles permetien la subsistència de projectes alternatius i la convivència duna diversitat social més àmplia.

Aquesta dinàmica no només eleva els preus dels habitatges, fent-los inaccessibles per a molts antics residents amb arrels profundes al barri, sinó que també transforma el teixit comercial, substituint botigues de proximitat amb caràcter i història per negocis orientats al turisme massiu.

"Passejant pel Barri Vell de Girona, una explosió de color ens recorda que les pedres velles tenen memòria i que l'art pot ser la veu de tot un veïnat. Un mural al carrer dels Torrats narra la història d'aquest barri i la lluita contra la gentrificació."

Recentment em van entrevistar al programa 30 minuts de TV3, dins del reportatge Expats, per parlar sobre la gentrificació i els efectes que té l'arribada massiva de professionals internacionals amb un alt poder adquisitiu. Aquest fenomen, cada cop més visible a Catalunya, té un impacte directe al mercat immobiliari i al local i la pèrdua de diversitat social són conseqüències d'una dinàmica global que troba resistència —i memòria— en expressions artístiques com el mural del carrer Torrats.

El mural del carrer dels Torrats: Un símbol de resistència

És enmig d'aquests canvis on el mural del Foll al carrer dels Torrats pren una dimensió especial. No és només una pintura a la paret; és una cicatriu de color que recorda un vibrant passat, una veu que s'alça contra l'oblit i la uniformització que sovint acompanya la revaloració immobiliària.

La seva restauració, a càrrec dels artistes Pep Admetlla i Jordi Amagat dins del context de l'exposició Inflolocus, és un acte de memòria col·lectiva, una manera de mantenir viu l'esperit d'un barri que lluita per no perdre la seva essència davant la pressió del mercat. El carrer dels Torrats, que abans era un escenari d'experimentació artística, avui ha esdevingut un punt d'interès turístic i comercial més. Però la recuperació d'aquest mural ens xiuxiueja que Girona no vol renunciar a les arrels creatives. Enmig de les dinàmiques urbanes i econòmiques, hi ha un esperit alternatiu que es resisteix a desaparèixer, un crit de color que recorda als nous i antics habitants que la vida d'un barri no només es mesura en euros per metre quadrat.

Aquest mural és més que pigments i formes; és un testimoni de la vida d'un barri, de les transformacions, de les pèrdues i de les resistències. És una conversa silenciosa entre les generacions, un recordatori de que la història d'un lloc no només es llegeix als monuments, sinó també a les expressions artístiques que brollen de les parets, a les històries dels veïns i en la manera com aquests es relacionen amb l'espai que habiten.

En passejar pel carrer dels Torrats, sentim que l'ànima del Barri Vell, malgrat els canvis al seu mercat immobiliari, continua viva, parlant-nos a través de l'art, oferint una perspectiva diferent sobre el valor d'un barri, un valor que transcendeix allò purament econòmic. És una invitació a mirar més enllà de la façana revaloritzada ia escoltar les històries que les pedres i els murals encara tenen per explicar sobre la vida real d'un barri en transformació constant.